Escoltar

Les praderies submarines emmagatzemen el doble de carboni que els boscs, segons els investigadors de l'IMEDEA (CSIC-UIB)

Un equip internacional de científics ha realitzat la primera anàlisi global de la quantitat de carboni que emmagatzemen aquests ecosistemes 

Un equip internacional, amb participació de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), ha descobert que les praderies submarines poden emmagatzemar el doble de carboni que els boscs temperats i tropicals del planeta. El treball, publicat en el darrer número de la revista Nature Geoscience, confirma el rellevant paper que aquests ecosistemes fan en la mitigació dels efectes del canvi climàtic.

L'estudi recull la primera anàlisi global de l'emmagatzemament de carboni en aquestes praderies després d'haver-se compilat 3.640 estimacions de carboni emmagatzemat en el sòl i biomassa de 946 praderies submarines distribuïdes por tot el planeta. El treball, en el qual han participat els investigadors de l'IMEDEA (CSIC-UIB) Carlos Duarte i Núria Marbà, demostra que les plantes que envolten les costes poden enterrar fins a 830 tones de carboni per hectàrea al sòl que tenen a sota. Un bosc tropical, en canvi, té la capacitat d'emmagatzemar, de mitjana, al voltant de 300 tones per hectària.

Les praderies submarines són un dels ecosistemes del planeta més amenaçats. Segons els científics, es calcula que més d'una quarta part de la seva extensió global s'ha destruït, principalment per l'eutrofització de la costa i els dragatges del fons marí, que provoquen que la taxa de pèrdua global s'acceleri.

«Les praderies poden acumular dipòsits de carboni orgànic en el sòl de més d'un metre de fruixa. En algunes, com les de l'espècie Posidonia oceanica a la Mediterrània, la fruixa d'aquests dipòsits pot ser de fins a quatre metres», indica Óscar Serrano, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CSIC).

Els investigadors també han calculat que, si bé les praderies ocupen menys del 0,2 per cent de la superfície oceànica, s'encarreguen d'enterrar més del 10 per cent de tot el carboni anual que absorbeixen els oceans. Segons el treball, aquests ecosistemes acumulen el 90 per cent del carboni que tenen en el sòl sobre el qual creixen i, a diferència dels boscs, ho continuen fent de manera indefinida mentre puja el nivell de la mar.

Segons l'investigador de l'IMEDEA (CSIC-UIB) Carlos Duarte, «la gran capacitat de les praderies com a col·lectors és deguda al fet que aquest ecosistema fixa més carboni que el que consumeix o respira, que part de la producció neta de l'ecosistema s'enterra i que les praderies atrapen i enterren partícules de la columna d'aigua. [...] A diferència dels sòls dels boscs, el sediment en les praderies submarines s'acumula verticalment mentre el nivell de la mar puja i, per tant, es pot augmentar el seu volum al llarg de segles i mil·lennis. L'absència de focs a la mar contribueix també al fet que aquests col·lectors de carboni persisteixin», puntualitza Duarte.

Per als científics, els resultats demostren que «és fonamental conservar i restaurar les praderies submarines per conservar la seva capacitat com a col·lectors de CO2». La seva conservació, juntament amb la dels manglars i marismes, contribuiria a mitigar els impactes del canvi climàtic, a més de preservar els beneficis que aporten a la societat.

Referència bibliogràfica

James W. Fourqurean, Carlos M. Duarte, Hilary Kennedy, Núria Marbà, Marianne Holmer, Miguel Ángel Mateo, Eugenia T. Apostolaki, Gary A. Kendrick, Dorte Krause‐Jensen, Karen J. Mc Glatheryand, Óscar Serrano. «Seagrass ecosystems as a globally significant carbon stock». Nature Geoscience. DOI: 10.1038/Ngeo1477. 

Data de publicació: 29/05/2012