Escoltar

L'augment global del nivell de la mar s'accelera més ràpidament del que es pensava

La doctora Marta Marcos, investigadora de l'IMEDEA (CSIC-UIB) i professora del Departament de Física de la Universitat de les Illes Balears, ha participat en una recerca internacional publicada a la prestigiosa revista científica PNAS 

El nivell de la mar augmenta de manera global, i amenaça significativament els ambients costaners. Ara, un equip internacional d'investigadors ha informat de la reconstrucció de l'evolució del nivell global mitjà de la mar des de 1902. Les noves dades aportades mostren un augment mitjà més lent del que es pensava abans de 1990, però a la vegada mostren altes taxes d'increment, similars a les observacions independents fetes per satèl·lits des de 1993 fins a 2012. Aquests resultats suggereixen que l'augment del nivell global mitjà de la mar s'ha accelerat en les darreres dues dècades de manera molt més ràpida del que es pensava. Els resultats s'acaben de publicar a la prestigiosa revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

Actualment, els altímetres a bord de satèl·lits ja monitoritzen constantment els nivells de la mar a tots els oceans, però abans del seu llançament el 1992 la informació sobre l'augment del nivell global mitjà de la mar provenia d'una xarxa de mareògrafs ubicats al llarg de les costes. «Aquests instruments mesuren el nivell de la mar relatiu a la seva posició en llocs específics de la costa i, per tant, les mesures estan contaminades pel moviment de terres vertical de l'escorça terrestre i pels patrons de variabilitat regionals que resulten de la redistribució del vent, dels canvis en la circulació dels oceans o pels efectes gravitacionals de la redistribució de masses d'aigua i gel a la superfície del planeta. A més, hi ha un biaix geogràfic en la seva disponibilitat, especialment en les primeres dècades del segle XX. Això fa que sigui molt complicat estimar una mitjana global que no estigui contaminada per les característiques locals de les regions amb millor cobertura, i en conseqüència hi ha hagut debats importants sobre les taxes d'increment global del nivell de la mar prealtimètriques», diu el doctor Sönke Dangendorf, autor principal de l'estudi i investigador del Forschungsinstitut Wasser und Umwelt de la Universitat de Siegen (Alemanya).

Les grans discrepàncies entre les anteriors reconstruccions del nivell global mitjà de la mar (1,3 - 2 mm/any per al segle XX) tenen els investigadors perplexos, especialment pel fet que les reconstruccions que mostren majors taxes d'augment abans de 1990 són inconsistents amb les observacions independents i les estimacions de les contribucions individuals a partir de models climàtics, com ara l'expansió tèrmica o la fusió del gel de glaciars i de les capes polars, afegeix Sönke Dangendorf. Ell i els seus col·legues varen observar més atentament els registres disponibles dels mareògrafs i la informació auxiliar dels possibles factors de contaminació. «Es varen seleccionar només els registres més llargs i de més qualitat, que són els que millor cobreixen els oceans. A continuació, vàrem corregir cadascun d'aquests registres del nivell de la mar respecte a tots els factors potencials de contaminació, abans de fer-ne la mitjana global. Això minimitza el risc de traduir biaixos geogràfics a la mitjana global i afegeix encara més confiança als nostres resultats», explica la doctora Marta Marcos, investigadora a la Universitat de les Illes Balears i coautora de l'estudi

Després d'aplicar totes aquestes diferents correccions, la nova reconstrucció mostra un augment significativament més lent del nivell global mitjà de la mar abans de 1993, quan començaren les mesures de satèl·lits, mentre que des d'aleshores coincideixen amb aquestes observacions independents dels satèl·lits. «El factor més sensible va ser la correcció del moviment de terres vertical», explica el professor Guy Wöppelmann, de la Universitat de La Rochelle (França). «Mentre les anteriors reconstruccions només podien corregir un determinat procés de moviment de terres vertical, el denominat ajust isostàtic glacial, ara ja som capaços d'afegir altres efectes locals», afegeix Guy Wöppelmann. En la majoria de les regions, aquestes contribucions han donat lloc, juntament amb alguns ajusts metodològics, a una significativa correcció a la baixa de les taxes de nivell relatiu de la mar abans de 1990 (1,1 mm/any).

Com a resultat d'aquesta correcció a la baixa per al període anterior a 1990, tota la forma de la corba del nivell global mitjà de la mar ha canviat significativament. A causa del caràcter més pla al principi i a les altes taxes inalterades durant les darreres dues o tres dècades, l'acceleració del segle XX es fa més pronunciada. Una major acceleració demostra una sensibilitat més gran del nivell de la mar a l'escalfament global, que s'ha accelerat a causa de factors antropogènics des de la dècada de 1970. «Aquesta acceleració ara és més coherent amb la nostra comprensió dels processos individuals que contribueixen a l'augment del nivell de la mar que s'observa. Durant el segle XX, la fusió de les glaceres de muntanya i l'expansió tèrmica han dominat el desenvolupament del nivell global mitjà de la mar. Això ha canviat en les darreres dècades, quan les capes polars de gel varen començar a canalitzar cada vegada més massa d'aigua als oceans. Avui en dia, les contribucions de les capes de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida ja han superat la contribució de les glaceres de muntanya. Atès que les capes de gel emmagatzemen l'equivalent a un increment del nivell de la mar cent vegades superior que les glaceres, l'augment de la seva contribució amenaça moltes localitats costaneres de tot el món», resumeix Sönke Dangendorf.

Referència bibliogràfica

Sönke Dangendorf, Marta Marcos, Guy Wöppelmann, Clint Conrad, Thomas Frederikse, and Riccardo Riva. «Reassessment of 20th century global mean sea-level rise», PNAS, 22 de maig de 2017. doi:10.1073/pnas.1616007114  

Data de publicació: 23/05/2017