La tesi doctoral de Pedro Rivas analitza les estructures de propietat, la gestió i la innovació en les empreses del sector hoteler balear

La recerca s’ha centrat en l’estudi de les variables que determinen la millor forma de gestió d’un establiment hoteler, la relació entre les formes de gestió i la innovació, i els avantatges competitius de l’empresa hotelera familiar 

La tesi doctoral de Pedro A. Rivas Yarza, defensada a la Universitat de les Illes Balears, se centra en l’estudi del sector hoteler de les Illes Balears a partir de l’anàlisi  de diversos aspectes relacionats amb les estructures de propietat i de gestió, la innovació i el caràcter familiar de les empreses que el conformen. La tesi Estructuras de propiedad y gestión en el sector hotelero l’han dirigida el doctor Rafel Crespí Cladera i la doctora Francina Orfila Sintes, del Departament d’Economia de l’Empresa.

El sector hoteler presenta una gran diversitat de solucions organitzatives a l’hora de dur a terme la seva activitat econòmica. S’hi poden trobar establiments que són gestionats directament pels seus propietaris, juntament amb altres en els quals els gestors tenen arrendats els actius, altres que són gestionats per experts professionals a sou dels propietaris i altres que són gestionats pels propietaris però amb marques i tecnologies cedides mitjançant contractes de franquícia. A la vegada, els establiments hotelers poden funcionar sota estructures de control unificades, les cadenes hoteleres, de diferent dimensions, amb un rang que va des de petits grups fins a grans multinacionals, i que conviuen amb establiments que operen de manera independent.

La tesi doctoral de Pedro Rivas estudia aquesta diversitat de solucions organitzatives i contractuals de les empreses hoteleres i la influència que té sobre aspectes com ara la innovació. La tesi consta de tres capítols. En el primer, l’investigador estudia les variables que determinen la millor forma de gestió d’un establiment hoteler. Per això, l’estudi se centra en la connexió entre els problemes de coordinació, les estructures d’incentius, el desenvolupament de recursos i de capacitats, i la protecció de drets de propietat sobre actius valuosos per analitzar els determinants de l’elecció d’una o altra forma organitzativa en diferents circumstàncies. Aquest primer estudi, fet a partir d’una mostra de 330 establiments hotelers representatius de les Illes Balears, mostra com la complexitat en la gestió dels hotels augmenta la probabilitat que siguin gestionats per cadenes hoteleres, ja que aquestes tenen recursos i han desenvolupat capacitats que els permeten dur a terme aquesta gestió en millor condicions, tant com a conseqüència de l’aprenentatge organitzacional i l’establiment de rutines i procediments de gestió eficients, com per la major capacitat dels directius. A més, l’investigador també apunta que en aquells casos en els quals les inversions siguin especialment importants per mantenir la capacitat de l’hotel per generar rendiments, les solucions que funcionen millor són les que col·loquen la propietat i la gestió en les mateixes mans.

En el segon capítol, la recerca analitza les conseqüències que la fórmula contractual i la pertinença a una cadena hotelera i la seva mida tenen sobre la propensió a innovar. De l’estudi de 330 hotels de les Illes Balears, l’investigador conclou que els hotels gestionats pels propietaris tendeixen a desenvolupar més innovacions incrementals –la introducció de petits canvis que afegeixen un valor a innovacions prèviament introduïdes– que els establiments que són gestionats en règim de franquícia o mitjançant contracte de gestió. En canvi, en el cas de les innovacions radicals –la introducció d’una innovació que suposa un canvi important respecte a la manera com es feien les coses prèviament–, els establiments gestionats amb un contracte de gestió desenvolupen més innovacions radicals que els gestionats per la propietat o els arrendats. A més, la recerca també apunta que la mida de la cadena sota la qual operen els establiments influeix tant en el nombre com en el caràcter de les innovacions. Així, es donen més innovacions radicals en els establiments pertanyents a grans cadenes hoteleres i més innovacions incrementals quan pertanyen a petites cadenes.

Finalment, el tercer capítol de la tesi de Pedro Rivas analitza un conjunt de característiques de sis empreses hoteleres de caràcter familiar que expliquen les seves posicions d’èxit empresarial en l’actualitat. Entre aquestes, es destaca la importància del procés d’aprenentatge de l’empresa al llarg de la seva trajectòria en la mesura que aquesta trajectòria condiciona les capacitats actuals i a la vegada impulsa i restringeix el desenvolupament de noves capacitats i inversions. També es destaca la importància d’elements relatius al capital social, com ara les relacions preferents o de confiança amb intermediaris, proveïdors o empreses de serveis auxiliars a l’hora d’enfrontar-se de manera avantatjosa als competidors. A més, la recerca assenyala que l’acumulació i el manteniment de coneixements i habilitats a causa del caràcter familiar de l’empresa proporciona un avantatge competitiu important, que es veu afavorit per l’estabilitat i per l’existència de forts vincles en el nucli directiu.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Estructuras de propiedad y gestión en el sector hotelero
  • Autor: Pedro A. Rivas Yarza
  • Programa de doctorat: Economia de l’Empresa
  • Departament: Economia de l’Empresa
  • Directors: Rafel Crespí Cladera i Francina Orfila Sintes 

Documents relacionats

Data de publicació: Mon Jul 29 10:03:00 CEST 2013

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies