La recuperació del bosc mediterrani atrau les grans aus carronyaires

Un estudi amb participació de l'IMEDEA (CSIC-UIB) demostra que les àrees naturalitzades resulten més atractives per als voltors comuns 

Els voltors comuns (Gyps fulvus) tenen a Espanya un dels refugis europeus més importants. Durant bona part del segle XX, la població d'aquesta au carronyaire va minvar a la península Ibèrica, però les últimes dècades s'ha començat a recuperar. Malgrat això, és una espècie vulnerable, ja que depèn en gran mesura tant de l'activitat humana com de la gestió que fem les persones del paisatge i dels recursos. Un treball multidisciplinari liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), dut a terme en el marc d'un projecte de la Junta d'Andalusia i en el qual han participat l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i la Universitat Miguel Hernández d'Elx, demostra que els processos de recuperació de la muntanya mediterrània són un reclam per a ocells com el voltor lleonat, que tenen un paper important en els ecosistemes. L'estudi ha estat publicat a la revista Scientific Reports.

Durant un any, els investigadors varen analitzar amb GPS més de 120.000 localitzacions de trenta voltors adults marcats a la serra de Cazorla (Jaén). Els científics varen examinar els canvis d'ús del sòl que havien experimentat des de l’any 1956 les zones on aquestes aus cerquen aliment; l'objectiu d’aquesta campanya era caracteritzar l'hàbitat dels carronyaires i estudiar-ne els moviments.

«Se sap que l'estratègia d'alimentació del voltor lleonat ha evolucionat basant-se en la cerca de carronyes d'animals silvestres, però històricament la disponibilitat d'aliment s'ha vist modificada a conseqüència de les activitats humanes, de manera que aquests ocells són molt dependents de la ramaderia. No obstant això, el procés s'ha capgirat recentment a causa de l'abandonament rural. Per aquest motiu, desconeixíem si la reducció de les pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals determinava canvis en la cerca d'aliment d'aquests ocells i si això variava en relació amb l'estacionalitat o el sexe dels individus», explica Ainara Cortés-Avizanda, coautora i investigadora del Grup d'Ecologia i Demografia Animal de l'IMEDEA (CSIC-UIB).

Com apunta Paula Martín-Díaz, investigadora de l'Estació Biològica de Doñana i de la Universitat Pablo de Olavide: «L'estudi ha permès de comprovar que les àrees que es renaturalitzaven, que recuperaven la vegetació original mediterrània, eren més atractives per als voltors, probablement perquè la disponibilitat de carronyes d'ungulats salvatges, com el cérvol i el senglar, era més gran que en altres zones».

La renaturalització (rewilding, en anglès) és un procés de cada vegada més freqüent a Europa a conseqüència del despoblament rural i els canvis dels usos agroramaders. Per això, apunten les investigadores, «aquesta troballa és clau per entendre més profundament els serveis que els ocells carronyaires presten a l'ésser humà a través de l'eliminació de restes de munteries i de bestiar».

«D'altra banda, les nostres conclusions esdevenen una font extraordinària d'informació, que serà útil per prendre decisions futures en matèria de conservació de l'espècie, el funcionament dels ecosistemes i els usos tradicionals de les poblacions rurals», afegeixen.

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Referència bibliogràfica

Martín-Díaz, P.; Cortés-Avizanda, A.; Serrano, D.; Arrondo, E.; Sánchez-Zapata, J. A. & Donázar, J. A. Rewilding processes shape the use of Mediterranean landscapes by an avian top scavenger. Scientific Reports. doi: 10.1038/s41598-020-59591-2. 

Data de publicació: Tue Feb 18 13:53:00 CET 2020

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies