Escoltar

La recuperació complexa dels aqüífers després de la sequera

Un estudi del grup de recerca en Recursos Hídrics i Canvi Global de la UIB aporta informació clau per millorar la gestió dels recursos hídrics i constata com la variabilitat en les precipitacions, la litologia, l'extracció d'aigua i la temporalitat turística afecten de manera diferent els aqüífers de Mallorca  

Les aigües subterrànies són un dels recursos hídrics més importants en moltes regions de clima mediterrani. Aquestes àrees estan exposades a una gran variabilitat en les precipitacions, amb episodis de sequera freqüents i unes taxes elevades d'evapotranspiració i de demanda d'aigua durant les èpoques de sequera. A més, els recursos hídrics subterranis de moltes àrees costaneres mediterrànies també estan sotmesos a la pressió creixent del turisme. Si a tot plegat s'afegeix la incertesa sobre les precipitacions i la disponibilitat d'aigua en el futur, fruit dels efectes del canvi global, esdevé urgent entendre com responen les masses d'aigua subterrània a la variabilitat de les precipitacions si es vol millorar la gestió d'un recurs essencial com és l'aigua i aconseguir fer-ne un ús sostenible.

Així ho entenen els investigadors del grup de recerca en Recursos Hídrics i Canvi Global (GLOWATER) de la Universitat de les Illes Balears, que recentment han publicat un estudi a la revista científica internacional Journal of Hidrology en el qual avaluen la resposta de diferents aqüífers de Mallorca a les variacions en les precipitacions durant quatre dècades, de 1974 a 2014.

Per a aquest període de 41 anys, que inclou episodis importants de sequera (1984-86, 1991-96 i 2000-2001), els investigadors han calculat l'índex de precipitació estàndard (SPI), que permet mesurar el dèficit de precipitació sobre un territori a diferents escales temporals i avaluar l'impacte de la manca de precipitacions sobre els recursos hídrics. També han calculat l'índex d'aigües subterrànies estàndard (SGI) per quantificar la disponibilitat d'aigua als aqüífers.

El treball mostra com, en un territori relativament petit com és l'illa de Mallorca (3.640 quilòmetres quadrats), els aqüífers responen de manera diferent als episodis de sequera segons quines siguin les precipitacions, la disponibilitat d'aigua per a la recàrrega de l'aqüífer, la litologia, els usos del sòl i els règims d'explotació. Així, la recerca no només assenyala la gran complexitat i variabilitat espacial dels efectes de les sequeres sobre les aigües subterrànies, sinó que també fa evident la importància de disposar de bases de dades hidroclimàtiques de gran resolució espacial per entendre els efectes de la variabilitat climàtica en els recursos hídrics.

Els investigadors han constatat que els aqüífers estudiats segueixen bàsicament tres patrons de resposta temporal a la sequera: a curt, mitjà i llarg termini. Així, hi ha masses d'aigua subterrània que en menys de sis mesos ja noten els efectes de la manca de precipitacions (Can Bajoca, Can Guillemet, Son Cosmet); n'hi ha que tarden entre sis i vint-i-quatre mesos a respondre a la sequera (Almadrava, Massanella, sa Pobla); mentre que hi ha aqüífers que estan més de dos anys a respondre als efectes de la sequera (s'Estremera, Llubí, Son Mesquida).

Segons els investigadors, es demostra així que no tots els aqüífers responen de la mateixa manera a la manca de precipitacions,  i que n'hi ha que són menys sensibles que els altres a la variabilitat climàtica.

L'estudi també assenyala l'impacte que té l'extracció d'aigua a causa de les activitats humanes, principalment el consum domèstic i l'activitat turística. La recerca mostra com durant l'estiu, moment àlgid de la temporada turística i de la sequera, els aqüífers més explotats esdevenen molt vulnerables i augmenta la seva dependència de les precipitacions. Segons els investigadors, aquest fet reforça la hipòtesi que els efectes relacionats amb l'acció humana s'imposen sobre els efectes vinculats al clima. 

En definitiva, la recerca aporta dades de gran interès i importància per a la gestió de les sequeres. A la vegada, els resultats d'aquest estudi, i les projeccions de canvi climàtic per a la regió mediterrània, suggereixen que en el futur s'incrementarà la dificultat per satisfer la demanda d'aigua sota les actuals estratègies de gestió. Per això, els investigadors de la UIB apunten la necessitat que la gestió dels recursos hídrics inclogui la predicció dels efectes del canvi climàtic en la disponibilitat d'aigües subterrànies.

Referència bibliogràfica

Lorenzo-Lacruz, J.; García, C. & Morán-Tejada, E. «Groundwater level responses to precipitation variability in Mediterranean insular aquifers». Journal of Hidrology, 552, setembre de 2017, p. 516-531. 

Data de l'esdeveniment: 04/08/2017

Data de publicació: 04/08/2017