Escoltar

La manera de fer front a l'esquizofrènia influeix en la qualitat de vida del pacient

Els investigadors de la UIB, l'Hospital Universitari Son Espases i la Unitat Comunitària de Rehabilitació de Son Serralta investiguen els factors que intervenen en la relació entre els símptomes psicòtics i la qualitat de vida de les persones afectades d'esquizofrènia 

L'esquizofrènia és un trastorn mental greu que deteriora les capacitats cognitives de les persones afectades i els dificulta diferenciar allò que és real del que no ho és. Els símptomes psicòtics d'aquest trastorn inclouen al·lucinacions, deliris i alteracions del pensament, que s'associen a elevats nivells d'ansietat i d'alteracions de la conducta, especialment en les fases greus i agudes de la malaltia. En conseqüència, és una patologia que afecta de manera important la qualitat de vida de les persones afectades.

Fins ara, la majoria de les investigacions orientades a mesurar la relació entre els símptomes psicòtics i la qualitat de vida de les persones amb esquizofrènia han fet servir indicadors objectius, malgrat que la qualitat de vida és per definició quelcom subjectiu que depèn de la percepció de cada individu.

Per superar aquesta mancança, un equip d'investigadors del grup de recerca en Evolució i Cognició Humana de la Universitat de les Illes Balears, del Departament de Psicologia Clínica de l'Hospital Universitari Son Espases i de la Unitat Comunitària de Rehabilitació de Son Serralta del Servei de Salut de les Illes Balears varen dur a terme un estudi per conèixer la valoració subjectiva de la qualitat de vida de 66 pacients atesos a la Unitat Comunitària de Rehabilitació de Son Serralta (Palma).

L'estudi, que s'ha publicat recentment a la revista científica Psychiatry Research, conclou que, efectivament, els símptomes i la qualitat de vida estan relacionats, però no de la manera que es pensava. Fent servir indicadors objectius, altres autors havien trobat que la qualitat de vida de les persones que pateixen esquizofrènia era pitjor com més símptomes tenien i com més intensos eren aquests símptomes. En canvi, fent servir indicadors subjectius, és a dir, deixant que opini la persona afectada en lloc d'un avaluador extern, els investigadors de la UIB i del Servei de Salut de les Illes Balears conclouen que hi ha altres factors que intervenen en la relació entre els símptomes i la qualitat de vida dels pacients.

Els investigadors assenyalen que un dels factors a tenir en compte és justament la manera com els pacients afronten l'estrès diari. Així, aquells pacients que aconsegueixen viure malgrat els símptomes i se centren a trobar una solució al problema gaudeixen d'una qualitat de vida millor. En altres paraules, els símptomes psicòtics es relacionen amb la qualitat de vida, però la manera com els pacients afronten la seva patologia pot modificar aquesta relació amplificant-la o bé reduint-la enormement.

A més, el treball també apunta que els símptomes depressius es relacionen amb una qualitat de vida pitjor, un fet que també s'esdevé en persones que no estan afectades per esquizofrènia, emperò els investigadors han trobat que mentre que en les persones sense esquizofrènia la manera d'afrontar la malaltia té un paper decisiu, en el cas de les persones amb esquizofrènia no és així, la qual cosa pot tenir repercussions en el disseny del pla d'intervenció i la seva implementació.

Aquest estudi té el suport del Fons Social Europeu de la Comissió Europea i de la Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme del Govern de les Illes Balears, en el marc d'un projecte de recerca finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.

Referència bibliogràfica

Emilio López-Navarro, Cristina del Canto, Antoni Mayol, Ovidio Fernández-Alonso, Enric Munar. «Psychotic symptoms and quality of life: a mediation analysis of daily-life coping». Psychiatry Research, DOI: 10.1016/j.psychres.2017.09.034 

Data de publicació: 02/10/2017