La disponibilitat de nutrients marins condiciona l'èxit de cria de la noneta

Un estudi de l’IMEDEA (CSIC-UIB) proporciona una de les primeres proves quantitatives del possible efecte del canvi climàtic sobre les poblacions d'aus marines 

El canvi climàtic comporta canvis ambientals que poden alterar la vida de les espècies animals amb conseqüències imprevisibles. Un estudi elaborat pels investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) proporciona una de les primeres proves quantitatives del possible efecte d'aquests canvis ambientals sobre poblacions d'aus marines.

Els investigadors han observat colònies d'una au marina, la noneta (Hydrobates pelagicus) –també anomenada escateret o ocell de tempesta–, i han comprovat que els canvis ambientals afecten el seu èxit reproductor, això és la proporció de parelles que tenen èxit en l’intent reproductor respecte de les que no en tenen. El treball ha estat desenvolupat pels investigadors de l'Estació Biològica de Doñana i de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i s’ha publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B.

«La noneta és una espècie que sol passar desapercebuda a causa de la petita grandària i els hàbits nocturns», explica Francisco Ramírez, investigador postdoctoral del CSIC a l'Estació Biològica de Doñana, qui ha codirigit l'estudi. «No obstant això, aquesta espècie pot ser clau a l'hora d'identificar els possibles canvis en l'ecosistema marí i entendre les seves conseqüències».

La noneta, igual que moltes altres espècies, ha evolucionat per adaptar els seus cicles vitals als patrons de productivitat marina. «Per això el període reproductor d'aquesta i altres espècies és a la primavera, perquè és quan es produeix la punta anual de disponibilitat d'aliment (fitoplàncton, zooplàncton i ictioplèncton)», explica la codirectora de l'estudi, Ana Sanz-Aguilar, de l'IMEDEA (CSIC-UIB), els col·laboradors de la qual fa més de 20 anys que estudien una colònia de cria de noneta situada a l’illa de Benidorm.

A l'estudi, els investigadors demostren que petits desajusts entre el cicle reproductor i els patrons de productivitat marina poden suposar la diferència entre l'èxit o el fracàs en la reproducció de les nonetes. A més, no és un fenomen aïllat. Segons resultats d'altres projectes liderats per Ramírez, les conseqüències adverses d'aquests desajusts es donen també en moltes espècies d'aus marines que habiten zones tan dispars com Austràlia i l'Àrtic.

«Aquests desajusts poden tenir grans implicacions per a la conservació de les espècies en l'actual context de canvi climàtic. Els cicles de productivitat marina estan canviant, i això pot implicar greus conseqüències per a la dinàmica i viabilitat no només de les aus marines, sinó de moltes altres espècies que formen part d'aquests ecosistemes», conclou Francisco Ramírez.

Referència bibliogràfica:

Francisco Ramírez, Isabel Afán, Giacomo Tavecchia, Ignacio A. Catalán, Daniel Oro i Ana Sanz-Aguilar. «Oceanographic drivers and mistiming processes shape breeding success in a seabird». Proceedings of the Royal Society B. 9 de març de 2016. DOI: 10.1098/rspb.2015.2287

Font: CSIC  

Data de publicació: Thu Mar 10 13:13:00 CET 2016

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies