La biomassa de peixos a l'oceà és 10 vegades superior que el que s'estimava

Els investigadors de l'IMEDEA (CSIC-UIB) participen en una recerca internacional en el marc de l'expedició Malaspina 

Amb un estoc estimat fins ara en 1.000 milions de tones, els peixos mesopelàgics dominen la biomassa total de peixos a l'oceà. No obstant això, un equip internacional d'investigadors, amb la participació dels investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) Carlos Duarte i Susana Agustí, ha descobert que l’abundància d’aquests peixos podria ser almenys deu vegades superior. Els resultats, publicats a la revista Nature Communications, es basen en observacions acústiques dutes a terme durant la circumnavegació de l'expedició Malaspina.

Els peixos mesopelàgics, com els peixos llanterna (Myctophidae) i els ciclotònids (Gonostomatidae), viuen a la zona de penombra de l'oceà, entre els 200 i els 1.000 metres de profunditat. Són els vertebrats més nombrosos de la biosfera, però també els grans desconeguts de l'oceà obert, ja que hi ha llacunes en el coneixement de la seva biologia, ecologia, adaptació i biomassa global.

Durant les 32.000 milles nàutiques que varen recórrer durant la circumnavegació, els científics de Malaspina, un projecte liderat per l'investigador de l’IMEDEA (CSIC-UIB) Carlos Duarte, varen prendre mesures entre els 40°N i els 40°S, des dels 200 als 1.000 metres de profunditat, durant el dia.

«Malaspina ens ha ofert una oportunitat única per avaluar l'estoc de peixos mesopelàgics a l'oceà. Fins ara disposàvem només de les dades aportades per la pesca d'arrossegament. Recentment s'ha descobert que aquests peixos són capaços de detectar les xarxes i fugir, la qual cosa converteix la pesca d'arrossegament en una eina esbiaixada a l'hora de comptabilitzar la seva biomassa», explica Duarte.

Transport de carboni orgànic

«Que la biomassa dels mesopelàgics i, per tant, també la biomassa total de peixos, sigui almenys deu  vegades superior que el que es pensava té importants implicacions en la comprensió dels fluxos de carboni a l'oceà i el funcionament del que fins ara consideràvem deserts oceànics», destaca Xabier Irigoien, investigador d’AZTi-Tecnalia i KAUST (Aràbia Saudita) i líder d'aquesta recerca.

Els peixos mesopelàgics pugen de nit a les capes altes de l'oceà per alimentar-se, mentre que de dia tornen a baixar per evitar ser detectats pels predadors. Aquest comportament accelera el transport de matèria orgànica cap a l'interior de l'oceà, el motor de la bomba biològica que retira CO2 de l'atmosfera, perquè en comptes d'enfonsar-se lentament des de la superfície, es transporta amb rapidesa fins als 500 i 700 metres de profunditat i és alliberada en forma de femta.

«Els peixos mesopelàgics acceleren el flux per transportar activament matèria orgànica des de les capes superiors de la columna d'aigua, on la major part del carboni orgànic procedent del flux de partícules sedimentàries es perd. El seu paper en els cicles biogeoquímics dels ecosistemes oceànics i l'oceà global ha de reconsiderar-se, ja que és probable que estiguin respirant entre l’1% i el 10% de la producció primària en aigües profundes», assenyala Irigoien.

L'excreció de material procedent de la superfície podria en part explicar, segons els científics, la inesperada respiració microbiana registrada en aquestes capes profundes de l'oceà. Els peixos mesopelàgics actuarien, per tant, d'enllaç entre el plàncton i els predadors superiors, i tindrien un paper clau en la disminució de l'oxigen de les profunditats de l'oceà obert.

L'expedició Malaspina és un projecte Consolider-Ingenio 2010 gestionat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)  i finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat. Malaspina comprèn prop de 50 grups de recerca, incloent 27 grups de recerca espanyols, del CSIC, l'Institut Espanyol d'Oceanografia, 16 universitats espanyoles, un museu, la fundació de recerca AZTI-Tecnalia, l'Armada Espanyola, i diverses universitats espanyoles. El finançament total, en el qual també han col·laborat el CSIC, l'IEO, la Fundació BBVA, AZTI-Tecnalia, diverses universitats espanyoles i organismes públics de recerca, frega els 6 milions d'euros.

Font: CSIC

Referència bibliogràfica:

Irigoien, X., T. Klevjer, A. Røstad, U. Martinez, G. Boyra, J. L. Acuña, A. Bode, F. Echevarria, J. I. González-Gordillo, S. Hernandez-Leon, S. Agustí, D. Aksnes, C. M. Duarte i S. Kaartvedt. 2014. «Large esopelagic Fish Biomass and Trophic Efficiency in the Open Ocean».Nature Communications. DOI: 10.1038/ncomms4271. 

Documents relacionats

Data de publicació: 10/02/2014