Escoltar

Els investigadors de l'IMEDEA (CSIC-UIB) participen en un estudi internacional sobre una població de vell marí de Mauritània

L’estudi, en el qual ha col·laborat el grup d’Ecologia de Poblacions de l’IMEDEA (CSIC-UIB), ha constatat la recuperació de la població a la península de Cap Blanc 

Un equip d’investigadors i tècnics de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), el Centre d’Investigació Forestal de l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (CIFOR-INIA), la Fundació CBD-Hábitat i l’Imperial College de Londres, ha publicat recentment a la revista Marine Ecology Progress Series un estudi que confirma el procés de recuperació de la colònia de foques monjo o vell marí (Monachus monachus) de la península de Cap Blanc, a la costa occidental de Mauritània.

El vell marí és una de les espècies de fòcids més antiga i està en perill crític d’extinció. La majoria dels seus nuclis poblacionals s’han vist molt reduïts i això ha condicionat que encara avui es desconeguin molts dels seus paràmetres demogràfics. Com precisa el doctor Giacomo Tavecchia, investigador del grup d’Ecologia de Poblacions de l’IMEDEA (CSIC-UIB), «les dades de presència-absència d’individus identificats gràcies a un gran treball de fotoidentificació, recomptes i mitjançant l’anàlisi d’imatges de vídeo, han permès obtenir una estimació de la mida de la població i de la probabilitat de supervivència de cada categoria d’edat».

Després de la mortalitat massiva d’individus que va tenir lloc l’any 1997 a causa d’un brot de dinoflagelats productors de toxines, la població de vell marins de Cap Blanc (Mauritània) es va veure reduïda a un centenar d’exemplars. L’estudi, que estima tant la mida de la població com la probabilitat de supervivència dels individus, marca la base per poder avaluar l’eficàcia de les diferents actuacions de conservació que es varen posar en marxa l’any 2000 per recuperar aquesta població, que és la més gran del món i l’única que encara manté una estructura colonial. Els més de 150 exemplars que conviuen ara a Cap Blanc fan d’aquest lloc un espai únic per dur a terme un  estudi sobre la biologia bàsica de l’espècie que permeti obtenir informació per continuar actuant sobre la conservació i protecció de la colònia amb l’objectiu de revertir el procés d’extinció.

Referència bibliogràfica

Martínez-Jauregui, M., Tavecchia, G., Cedenilla, M. A., Coulson, T., Fernández de Larrinoa, P., Muñoz, M., González, L. M. (2012). «Population resilience of the Mediterranean monk seal Monachus monachus at Cabo Blanco peninsula». Marine Ecology Progress Series, 461: 273-281. doi:10.3354/meps09811

Documents relacionats

Data de publicació: 05/10/2012