El disseny de medicaments inspira els videojocs seriosos per usar-los en teràpies motores

Un equip d'investigadors de la UIB proposa un nou mètode per desenvolupar videojocs destinats al tractament i la rehabilitació de pacients amb discapacitats motores

Els videojocs seriosos estan dissenyats amb objectius que van més enllà de l'entreteniment, i s'utilitzen en diversos àmbits (educació, recerca científica, enginyeria, etc.) per afavorir que els usuaris assoleixin un objectiu específic de manera entretinguda i atractiva a través de l'experiència del joc.

A la Universitat de les Illes Balears, la Unitat de Gràfics i Visió per Ordinador i Intel·ligència Artificial fa anys que treballa en el desenvolupament de videojocs seriosos que tenen com a objectiu fer més motivadores i efectives les teràpies de rehabilitació de persones amb discapacitats motores. Sovint, aquestes teràpies són de llarga durada, els exercicis poden ser repetitius i intensius, i els pacients poden tenir dificultats a l'hora de percebre les petites millores que assoleixen. Per fer front a la desmotivació que això pot provocar, els videojocs seriosos aprofiten l’efecte motivador dels videojocs per fer més efectives les teràpies.

Ara, els investigadors de la UIB han desenvolupat un marc de treball per processos per a aquesta categoria de software, amb l'objectiu que aquest tipus de videojocs siguin desenvolupats i validats seguint un mètode sistemàtic i coherent que porti a videojocs de gran qualitat.

En el treball, publicat a la revista científica PLoS ONE, els doctors Esperança Amengual Alcover, Antoni Jaume i Capó i Gabriel Moyà Alcover proposen la metodologia PROGame, que es basa en dos conceptes principals: d'una banda, es consideren les característiques especials dels videojocs seriosos com a categoria particular d'aplicació informàtica que difereix dels sistemes de software convencionals; de l'altra, la metodologia s'inspira en els protocols que segueixen els assaigs clínics per provar l'eficàcia i la seguretat de nous fàrmacs.

En el cas del desenvolupament dels fàrmacs, se segueixen cinc fases. Si en l'anomenada fase 0 es determina l'eficàcia del fàrmac abans de provar-lo en humans, en la fase inicial del desenvolupament del videojoc se seleccionaria la teràpia més adequada d'acord amb les capacitats dels pacients.

Superada aquesta primera etapa, en la fase 1 es prova el fàrmac en voluntaris per determinar-ne la seguretat, i en el cas del videojoc es dissenya el mecanisme d'interacció que converteixi la teràpia en un videojoc seriós de manera segura per als pacients i d'acord amb les seves capacitats motores. Aquest mecanisme d'interacció seria validat per fisioterapeutes i provat en pacients reals.

En la fase 2, el fàrmac es prova en pacients per determinar-ne l'eficàcia en humans. Per al videojoc, és la fase de disseny d'elements interactius que fan que el pacient dugui a terme la teràpia de manera correcta. Aquests elements serien validats per fisioterapeutes i provats en pacients reals per verificar-ne l’efectivitat.

En la fase 3 es determina l'efecte terapèutic del fàrmac, i en el cas del videojoc s'hauria de verificar que la seva pràctica regular permet assolir l'efecte terapèutic desitjat.

Finalment, en la fase 4, es fa un seguiment de l'ús públic del fàrmac per determinar-ne els efectes a llarg termini. Per al videojoc, aquesta fase final tindria com a objectiu verificar que el videojoc dissenyat té els mateixos efectes a llarg termini que la teràpia seleccionada.

Els investigadors de la UIB han validat l'eficàcia d'aquest sistema en un dels videojocs de rehabilitació motora que han desenvolupat.

 

Referència bibliogràfica

Amengual Alcover, E.; Jaume-i-Capó, A.; Moyà-Alcover, B. (2018). «PROGame: A process framework for serious game development for motor rehabilitation therapy». PLoS ONE, 13 (5): e0197383 https://doi.org/10.1371/journal.pone.0197383

Data de publicació: Mon Sep 03 10:38:00 CEST 2018

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies