Com es pot millorar la predicció de les rissagues?

Una recerca conjunta de la UIB, l’Institut d’Oceanografia i Pesca de Croàcia, l’Institut P. P. Shrishov d’Oceanologia de Rússia i l’Institut de Ciències de l’Oceà del Canadà assenyala els aspectes clau per desenvolupar un sistema de predicció efectiu dels meteotsunamis arreu del món   

Els meteotsunamis o rissagues són variacions importants del nivell de la mar que es produeixen de manera sobtada en algunes cales i ports i que, com els coneguts tsunamis, poden tenir un impacte destructiu considerable. A diferència d’aquests, que tenen un origen sísmic, els meteotsunamis es generen com a resposta a unes condicions atmosfèriques determinades, i la seva força es pot veure amplificada per la topografia.

A les illes Balears, el port de Ciutadella reuneix les condicions idònies per a l’amplificació de meteotsunamis i, a l’estiu, regularment s’hi donen episodis de diversa intensitat. Són les conegudes rissagues. La més forta detectada mai fins ara es va produir ara fa tot just deu anys. El 15 de juny de 2006, una extraordinària rissaga va afectar el port de Ciutadella. A darrera hora del capvespre, i en pocs minuts, es varen produir importants oscil·lacions en el nivell de la mar, de fins a cinc metres d’alçada, que varen provocar destrosses en desenes d’embarcacions i danys econòmics per un valor superior als trenta milions d’euros.

Des d’aleshores, els investigadors de la UIB han fet importants contribucions al coneixement de les condicions que fan possible aquests fenòmens, amb l’objectiu de contribuir a incrementar l’eficàcia dels sistemes de predicció per mitigar-ne els efectes.

Recentment, el doctor Sebastià Monserrat, professor titular del Departament de Física i investigador del grup de recerca en Nivell de la Mar i Clima, ha publicat a la revista científica internacional Frontiers in Marine Science un treball en el qual s’assenyalen els aspectes clau en els quals la recerca hauria d’avançar per poder disposar de sistemes de predicció de meteotsunamis més eficaços. L’article, fet conjuntament amb investigadors de l’Institut d’Oceanografia i Pesca de Croàcia, l’Institut P. P. Shrishov d’Oceanologia de Rússia i l’Institut de Ciències de l’Oceà de Canadà, no només destaca els avanços més importants que s’han fet en el coneixement dels meteotsunamis en els darrers vint anys, tant en el camp de l’observació com en el modelat d’aquests fenòmens, sinó que també assenyala aquells aspectes que encara no es coneixen suficientment i que són clau per poder dissenyar un sistema efectiu de predicció.

Concretament, el treball del doctor Sebastià Monserrat apunta a la necessitat de dissenyar models numèrics acoblats atmosfera-oceà que siguin capaços de reproduir tant les oscil·lacions de pressió atmosfèrica que són l’origen del fenomen com el procés de transferència d’energia atmosfera-oceà, i les ones llargues oceàniques que es generen en mar oberta i que després s’amplifiquen prop de la costa en indrets concrets.

Referència bibliogràfica

Vilibic, I.; Sepic. J.; Rabinovich, A. B. & Monserrat, S. (2016) «Modern approaches in meteotsunami research and early warning». Frontiers in Marine Science, 3:57. doi:10.3389/fmars.2016.00057 

Data de l'esdeveniment: 13/06/2016

Data de publicació: Mon Jun 13 06:44:00 CEST 2016

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies