Escoltar

Científics de l'IMEDEA (CSIC-UIB) avaluen l'impacte de la radiació ultraviolada sobre la vida marina

La recerca s’ha publicat a la revista científica internacional Global Ecology and Biogeography 

Un equip internacional de científics, en el qual participen investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), ha publicat un article a la revista científica internacional Global Ecology and Biogeography en el qual s’avalua la magnitud dels impactes causats per l’augment de la radiació ultraviolada B (UVB) i es determina el grau de sensibilitat relativa entre organismes i processos marins. L’anàlisi que fa aquest treball està basada en 1.784 avaluacions experimentals fetes amb radiació natural i organismes procedents de diferents àrees geogràfiques, com també amb radiació artificial i organismes cultivats en diferents laboratoris del món.

L’emissió contínua a l’atmosfera de composts fluorocarbonats (un grup de gasos emprats en múltiples aplicacions que són coneguts com a CFC i que són els principals culpables de la reducció de la capa d’ozó), sobretot durant els anys 70 i 80 del segle XX, va erosionar la capa d’ozó, la qual cosa va significar un augment dels nivells d’UVB incidents i va afectar la biota marina (els organismes vius de la vida marina). Emperò, el paper de la radiació UVB (amb una longitud d’ona entre 280 i 315 nanòmetres) com a possible causant del deteriorament global i generalitzat dels ecosistemes marins no havia estat quantificat fins al moment.

Els resultats d’aquest estudi revelen que l’augment contrastat dels nivells de radiació UVB ha generat un increment important de les taxes de mortalitat dels organismes marins, i són els grups de protists, coralls, crustacis, larves i ous de peixos els més sensibles. A més, s’ha obtingut una relació significativa entre les dosis de radiació UVB i les taxes de mortalitat, la qual cosa ajudarà a determinar els efectes que poden tenir els canvis en la radiacio UVB incident en els organismes marins.

Moira Llabrés, autora de l’article i investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB), explica que «el treball amplia els estudis previs sobre la radiació UVB per aconseguir una base de dades més robusta que quantifica la relació entre les respostes, fisiològiques i metabòliques, entre altres tipus, i les dosis d’UVB». Com explica Llabrés, «els efectes de la radiació ultraviolada que es detallen en aquest estudi afectaran sobretot els organismes que creixen a prop de la superfície, com els ous i les larves d’invertebrats i peixos, que estan exposats a uns elevadíssims nivells d’UVB». D’altra banda, continua l’autora de l’article, «aquests impactes variaran segons l’estació de l’any i serien més grans a la primavera, que és quan els nivells d’UVB són més elevats».

Els experiments inclosos en aquest treball impliquen organismes i espècies que han pogut sobreviure després de l’erosió de la capa d’ozó per l’ús de CFC, per la qual cosa els resultats suggereixen que un augment en la radiació d’UVB podria haver impactat fortament en la biota marina. Una evidència clara d’aquest impacte és la reducció de les taxes de mortalitat, fins a un 81 per cent, quan es redueix l’exposició a UVB actual en larves de peixos comercials, com el bacallà, l’anxova i altres organismes.

«La relació entre les respostes dels organismes a valors augmentats d’UVB obtingudes en aquest estudi i la taxa d’augment dels valors d’UVB ens permet predir que un increment de radiació UVB d’un 15 per cent donaria lloc a un deteriorament en els organismes, entre tàxons marins, d’un 59 per cent», argumenta Moira Llabrés. Els resultats indiquen que la biota marina s’ha vist fortament afectada pels nivells elevats de radiació UVB des dels anys 70, «especialment en les latituds altes de l’hemisferi sud, on l’increment d’UVB ha estat més gran, la qual cosa suggereix que estan actuant processos selectius o d’adaptació dels organismes en resposta a una radiació UVB elevada», conclou Llabrés.

L’augment significatiu obtingut en les taxes de mortalitat dels organismes, juntament amb els elevats nivells d’UVB que hi ha en l’actualitat, fan pensar en la radiació UVB com una clara amenaça per a la biota marina que, a més, possiblement explicaria els declivis recents generalitzats en l’abundància de molts organismes marins, des de coralls fins a peixos i krill, que és altament vulnerable a l’augment de la radiació UVB. El krill és un crustaci estratègic en la biologia antàrtica i constitueix, tal vegada, un dels eslabons més importants de la xarxa tròfica. La seva abundància ha disminuit 60 vegades a l’oceà del Sud entre 1970 i 2003, mentre la radiació UVB ha augmentat considerablement a l’oceà Austral durant aquest mateix període.

La disminució dels coralls als tròpics i subtròpics és consistent amb l’augment dels nivells d’UVB, ja que els resultats que es presenten en aquest treball els classifiquen entre els organismes més vulnerables als raigs UVB, per la qual cosa l’augment de la temperatura podria no ser l’única causa del seu declivi. Durant els darrers anys s’ha posat molt d’èmfasi en l’escalfament global, l’eutrofització i, més recentment, en l’acidificació de l’oceà, que han augmentat de manera paral·lela als nivells d’UVB, la qual cosa podria haver impedit l’exploració formal de l’augment de radiació UVB com una possible causa dels descensos accelerats de la biota marina. Segons indica Susana Agustí, professora d’investigació del CSIC, «creiem que aquesta negligència es deriva de la idea generalitzada que el Protocol de Mont-real va resoldre el problema de l’augment de la radiació UV». El Protocol de Mont-real, que va entrar en vigor l’1 de gener de 1989, va evitar un deteriorament encara més gran de la capa d’ozó i va establir les bases per a la seva recuperació, però aquesta recuperació, segons assenyalen diverses investigacions, encara no s’ha esdevingut. «Aquesta concepció errònia és particularment sorprenent, atesa l’evidència que els nivells elevats d’UV continuen repercutint en la salut humana», continua Agustí, que argumenta que és per això que «si continuen arribant nivells elevats d’UVB a la biosfera en les pròximes dècades, serà necessari entendre els impactes associats a aquests nivells en la biota marina».

Aquest treball és el resultat de la interacció entre els investigadors llatinoamericans i espanyols en l’àmbit del canvi global i s’emmarca entre els objectius traçats pel Laboratori Internacional en Canvi Global (LINCGlobal), eina de recerca promoguda pel Consell Superior d’Investigacions Científiques d’Espanya (CSIC) i la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile (PUC).

Referència bibliogràfica

Moira Llabrés, Susana Agustí, Miriam Fernández, Antonio Canepa, Felipe Maurin, Francisco Vidal & Carlos M. Duarte. (2012). «Impact of Elevated UVB Radiation on Marine Biota: a Meta-Analysis». Global Ecology and Biogeography. DOI: 10.1111/j.1466-8238.2012.00784.x 

Documents relacionats

  • TVE

          Informatiu Balear ->> notícia minut <00.04.35>

Data de publicació: 25/07/2012