Escoltar

De l'agricultura feudal al boom ecològic: premi internacional per a un estudi amb participació de la UIB

La revista científica Journal of Agrarian Change atorga el Bernstein & Byres Prize in Agrarian Change de 2018 a Ivan Murray i Onofre Fullana, de la Universitat de les Illes Balears; Enric Tello i Ricardo Soto, de la Universitat de Barcelona, i a Gabriel Jover, de la Universitat de Girona 

La revista científica Journal of Agrarian Change ha atorgat el guardó Bernstein & Byres Prize in Agrarian Change de 2018 al doctor Ivan Murray, membre del Grup d'Investigació en Sostenibilitat i Territori (GIST) de la Universitat de les Illes Balears; al senyor Onofre Fullana, alumne del Doctorat en Història, Història de l'Art i Geografia de la UIB i membre de l'Associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Mallorca (APAEMA); als doctors Enric Tello i Ricard Soto, professors del Departament d'Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial de la Universitat de Barcelona, i al doctor Gabriel Jover, del Departament d'Economia de la Universitat de Girona.

El guardó els ha estat atorgat per l'article «From feudal colonization to agrarian capitalism in Mallorca: Peasant endurance under the rise and fall of large estates (1229–1900)», que ha estat considerat el millor article publicat l'any 2018 al Journal of Agrarian Change. Aquest guardó l'atorga des de l'any 2008 el Journal of Agrarian Change al millor article publicat cada any. Els treballs són jutjats per la qualitat com a obres d'economia política, el poder d'anàlisi, l'originalitat i la qualitat de les proves presentades i la seva utilització.

El treball premiat ha estat considerat pel jurat del premi com un gran assoliment quant a la durada del període històric que s'hi tracta i per la forma en la qual s'ha combinat de manera coherent el treball multidisciplinari dels autors. El jurat també ha valorat l'enfocament del treball, des de l'ecologia política, que es basa en l'economia política agrària i la incorpora en el marc de les relacions de classe de la terra i el treball i en els patrons de comerç i en els circuits financers d'imposts, crèdit, etc.

De la conquesta a les derrotes pageses

Els investigadors plantegen que la conquesta i colonització catalana de Mallorca en el segle XIII va donar lloc a una societat agrària feudal tardana que va evolucionar cap al capitalisme sobre la base de grans propietats de nobles que contractaren un gran nombre de treballadors assalariats entre els petits propietaris que vivien a les poblacions rurals, i que eren les restes d'una pagesia desposseïda per les derrotes de les revoltes pageses i plebees (la revolta de 1391, l'aixecament forà de 1450-53 i les Germanies de 1519-22). Una extensió d'aquests arguments s'ha publicat recentment a la revista Sustainability, per Gabriel Jover, Antoni Mas, Ricard Soto i Enric Tello.

Després, Mallorca va seguir una transició latifundista cap al capitalisme agrari semblant a la del sud d'Itàlia o Espanya, en contrast amb els camins que varen seguir els pagesos de Catalunya o del País Valencià. La renda de la terra va augmentar, mentre que els salaris agrícoles varen caure de 1659 a 1800. Les famílies pageses no podien sobreviure i havien de complementar els salaris amb els productes de les pròpies parcel·les, la qual cosa va posar un límit socioagroecològic al creixement d'aquesta estructura de classe agrària.

Crisi nobiliària i supervivència de la pagesia

La crisi agrària de final del segle XIX, però, va arruïnar la noblesa mallorquina. Els banquers varen comprar gran part de la terra i la varen vendre en petites parcel·les. Això va ampliar els cultius intensius que abans es limitaven als afores dels pobles, i va donar lloc a una nova camperolització. Malgrat la seva subordinació, els pagesos mallorquins havien sobreviscut i havien creat uns paisatges agrecològics complexos dotats d'un ric patrimoni biocultural.

De la guerra civil a l'agricultura ecològica

Aquesta recerca ha tingut continuïtat. Recentment, la revista Sustainability ha publicat un altre treball d'Ivan Murray, Onofre Fullana, Enric Tello i Gabriel Jover en el qual continuen l'anàlisi fins arribar a principi del segle XXI. El treball analitza els canvis socioespacials de l'economia agrària mallorquina entre 1870 i 2016. Els investigadors de la UIB, la UB i la UdG hi plantegen que entre les darreres dècades del segle XIX i fins als anys trenta del segle XX es va dur a terme una profunda transformació agrària de la mà de les economies pageses, que va situar Mallorca entre les principals regions espanyoles quant a producció agrària.

La Guerra Civil (1936-39) i l'aïllament internacional posterior derivat de les polítiques autàrquiques de la dictadura varen suposar la interrupció d'aquesta via pagesa cap al capitalisme agrari. Posteriorment, en el context de la postguerra europea, el règim de Franco s'obrí cap a l'exterior a partir dels anys cinquanta, fet que es materialitzà en l'expansió del turisme de masses i comportà que a Mallorca, a diferència d'altres regions espanyoles, no es produís una aposta tan decidida per la intensificació agrícola.

En conseqüència, es varen mantenir uns sabers i uns coneixements pagesos, incrustats en els paisatges agraris de Mallorca. Aquesta trajectòria ha permès que es mantinguessin vius bona part dels paisatges bioculturals pagesos, cosa que ha estat crucial per entendre la importància que l'agricultura ecològica ha assolit a Mallorca en relació amb altres zones de l'Estat espanyol en les quals predominà l'agricultura industrial.

Aquests estudis s'han fet en el marc del projecte internacional Sustainable farm systems: long-term socioecological metabolism in western agriculture, que té el suport del Social Sciences and Humanities Research Council del Canadà i de la Secretaria d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació del Govern espanyol.

Referència bibliogràfica

Tello, E.; Jover, G.; Murray, I.; Fullana, O., i Soto, R. (2018). «From feudal colonization to agrarian capitalism in Mallorca: Peasant endurance under the rise and fall of large estates (1229–1900)», Journal of Agrarian Change, 18(3): 483-516. doi: 10.1111/joac.12253

Murray, I.; Jover-Avellà, G.; Fullana O., i Tello, E. (2019). «Biocultural heritages in Mallorca: Explaining the resilience of peasant landscapes within a Mediterranean tourist hotspot, 1870-2016», Sustainability, 11: 1926. doi: 10.3390/su11071926

Jover-Avellà, G.; Mas Forners, A.; Soto-Company, R., i Tello, E. (2019). «Socioecological Transition in Land and Labour Exploitation in Mallorca: From Slavery to a Low-Wage Workforce, 1229–1576», Sustainability, 11: 168. doi:10.3390/su11010168

Notícies relacionades

Data de publicació: 19/06/2019