Escoltar

Ens agrada la curvatura..., però no a tothom de la mateixa manera

La tesi doctoral de Guido Corradi conclou que les preferències visuals varien segons la mena d'estímul i l'experiència de l’observador 

Els humans ens envoltam d'objectes que ens desperten les emocions, guien la conducta i apel·len a la nostra capacitat de contemplació a través de les seves qualitats estètiques. Una de les característiques visuals bàsiques que conforma les nostres preferències és el contorn de les figures i objectes. La literatura científica mostra que els contorns corbs esdevenen un element important en la construcció de les preferències visuals humanes. Aquest fenomen d'atracció i de preferència per les formes corbes és conegut com a preferència per la curvatura. No obstant això, fins al moment, la recerca científica sobre aquest tema ha estat dispersa, poc estructurada i mancada d'una teoria comprensiva que englobi totes les proves empíriques.

Els objectius de la tesi de Guido Corradi, defensada a la Universitat de les Illes Balears, són dues: ordenar les proves empíriques disponibles i explorar els diferents mecanismes que intervenen en la preferència per la curvatura i la modulen.

Per a això, ha fet una revisió teòrica sobre la preferència per la curvatura i també dos treballs empírics. En la revisió, mostra una perspectiva històrica de la preferència per la curvatura que va des dels primers textos al segle XIX, passa per l’evolució a través dels estudis empírics del segle XX i culmina en el recent auge experimentalista de la primera dècada del segle XXI. L'article conclou amb els reptes als quals s'enfronta ara l'estudi de la preferència per la curvatura.

El temps d'exposició

En els articles inclosos, l’investigador explora la preferència per la curvatura des de dues perspectives: una aproximació guiada per l'estímul i una altra de guiada per la tasca. En el primer article empíric, fa experiments que consisteixen a mostrar imatges d'objectes reals i formes sense significat que difereixen en la curvatura i angulositat. Aquestes imatges les mostra als participants en diferents exposicions temporals. Hi ha participants que veuen les imatges durant pocs mil·lisegons i a uns altres els en mostra i en trien una.

Els resultats revelen que quan les imatges són mostrades durant 84 mil·lisegons, els participants manifesten una preferència per la curvatura que és similar per als objectes reals que per a les formes sense significat. No obstant això, quan el temps d'exposició augmenta, les preferències canvien: els participants deixen de preferir els objectes reals, però augmenta la preferència per les formes sense significat. Dels resultats, Corradi conclou que els mecanismes pels quals es formen les preferències visuals podrien canviar segons la mena d'estímul.

L'experiència

En el segon treball empíric, l'interès rau en les diferències interindividuals dels participants i en la mena de tasca que han de fer. En aquest experiment, l’investigador empra imatges de l'interior d'habitacions que difereixen en la curvatura. En aquest cas, selecciona participants llicenciats en arquitectura (que s'assumeix que són experts en aquesta àrea) i d’altres que no ho són. A tots dos grups els demana que valorin una sèrie d'imatges d'habitacions que difereixen en la curvatura o angulositat. Aquestes valoracions són de dos tipus: indicar si entrarien a l'habitació i si l'habitació els sembla bella. Els resultats mostren que els experts jutgen les habitacions angulars com menys belles, mentre que els participants no experts assenyalen en més proporció que sí que hi entrarien.

D'aquest treball, Corradi conclou que el tipus de tasca que encomana realitzar (entrar a l'habitació o jutjar-ne la bellesa) són tasques diferents que produeixen diferències entre experts i no experts quan han d’avaluar habitacions que difereixen en la curvatura.

Finalment, d'aquesta tesi conclou que la preferència per la curvatura va més enllà d'un simple «a la gent li agraden les formes corbes». Hi ha aproximacions empíriques que posen de manifest que hi ha mecanismes que alteren aquesta preferència. La tesi ofereix, d'aquesta manera, una panoràmica més global del fenomen.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Título: Cognitive Mechanisms related to Preference for Curvature
  • Autor: Guido Bartolomé Corradi
  • Programa de doctorat: Cognició i Evolució Humana
  • Directors: Enric Munar Roca i Jaume Rosselló Mir 

Data de publicació: 24/10/2019