Escoltar

Javier Torres del Moral: Un economista fet a la UIB que entrena l'equip olímpic nacional de vela del Brasil

Té 33 anys i va néixer a la Corunya. Va ser alumne de la Facultat d’Economia de la UIB fins a l’any 2008. Tot allò li agradava, però la seva vocació real era i és la mar. I de la passió va néixer una manera de viure que l’ha dut a ser l’entrenador de l’equip nacional olímpic de vela del Brasil. Per això resideix a Rio de Janeiro, encara que té un peu a la Península, concretament a Valladolid, on viu la seva al·lota. La resta de la família, a Mallorca. De fet, son pare és el doctor Torres Lana, professor emèrit de la Facultat de Dret, a qui reconeix el mèrit de convèncer-lo de no deixar els estudis superiors malgrat la forta embranzida de la vocació marina com a eix de la seva vida. Ens concedeix una entrevista en xarxa per la impossibilitat de trobar-nos enmig de la línia discontínua de la seva realitat.

— Vares fer Economia a la UIB...

Vaig ser alumne de la Facultat d’Economia i Empresa de la UIB des de 2000 a 2008. Compatibilitzava els estudis i la meva afició per la navegació. I per això la cosa es va allargar..., encara que he de dir que la carrera em va agradar molt!

— Un exalumne de la UIB que entrena un equip de vela olímpic al Brasil... T’ho havies imaginat mai quan eres estudiant?

Sincerament, no m’ho havia plantejat mai! Ni tan sols em veia com a entrenador. I no crec que hi hagi molts d’entrenadors olímpics de la UIB pel Brasil...

— M’imagín que la vela era una afició, ara convertida en una manera de viure i en professió. Mai no saps per on et sortirà la vida, no és ver?

La vela sempre ha estat part important de la meva vida, més enllà del que seria una simple afició. Però és ver que mai no m’ho havia plantejat com a manera de viure... Realment, com tu dius, no saps mai per on et sortirà la vida. La veritat és que estic molt content com em va. No som carn d’oficina!

— Ens pots explicar el teu dia a dia? Supòs que és complicat...

Idò vaig molt a tota! Visc a Rio de Janeiro, encara que enguany només hi he estat quatre setmanes. La resta de temps l’he passat viatjant. He estat a Miami, Nova Zelanda, França, Portugal, Anglaterra, Canadà i també a Palma, afortunadament, on hem estat entrenant per al Trofeu Princesa Sofia. Ara som a Rio preparant un possible viatge a Nova Zelanda per a aquest mes de setembre. Després tal vegada anirem a Abu Dhabi...

Tot això en el pla professional. Pel que fa a la part personal, quan tenc un poc de temps l’aprofit per anar a visitar la meva al·lota a Valladolid. Solem anar a Santander a fer surf d’estel (kitesurf) o fem algun viatge plegats. Enguany, per exemple, hem anat a la República Dominicana, també a fer surf d’estel. O sigui, que quan no faig feina també som o dins l’aigua o de viatge!

— Vares estudiar a la UIB, una Universitat petita a la ciutat on vivies i on fa feina ton pare... Quins records tens d’aquella època?

En tenc molt bons records! La veritat és que va ser molt bona època. Combinava navegar i estudiar, de manera que sempre estava ocupat. M’agradava l’ambient de la UIB. Els darrers anys, en què em vaig prendre la carrera més seriosament, vaig venir més i tenc molt bons amics. Passava moltes hores al campus i tenia molt bona relació amb els meus professors.

— Creus que vares aprendre el que havies d’aprendre? La formació superior ajuda, encara que et dediquis a una professió que no té res a veure amb la teva elecció formativa?

Vaig aprendre! Sense cap tipus de dubte la formació superior aporta un valor afegit i et mobla el cap. Això li ho dec al meu pare, que em va orientar i ajudar a acabar la carrera entre competicions. I va ser un encert! Crec sincerament que el fet de tenir la carrera d’economista m’ha ajudat a estructurar la manera de fer feina en el meu dia a dia. Gran part de la feina que faig té a veure amb la planificació, gestió de recursos i anàlisi de variables per optimitzar els resultats.

Recomanaries la UIB a un estudiant de fora de l’illa? Per què?

Sense cap tipus de dubte! Almenys la Facultat d’Economia, que és el que més conec, és plena de bons docents, i l’ambient del campus és excel·lent!

A més, a Mallorca s’hi viu molt, molt, bé!

— Algun consell a la institució? I als alumnes en general?

A la institució, que segueixi així i no es deixi dur per cap ideal polític. Les universitats han de ser apolítiques... Als estudiants, que gaudeixin del seu temps!

— Què esperes del futur? Què tens en ment? Quina és la teva predicció?

De moment estic centrat en el present i en el curt termini. Una vegada que hagin passat els jocs olímpics, ja pensaré què he de fer. Però segurament seguiré fent feina per a mi. 

Temes relacionats

Data de publicació: 03/09/2015