Escoltar

L'exalumna de la UIB Amèlia Torres explica la seva experiència universitària a l'acte de celebració dels divuit anys de la Seu universitària d'Eivissa i Formentera

Ja fa divuit anys que es va implantar la Seu universitària d’Eivissa i Formentera.

Aquesta seu oferia a les nostres illes:

- Igualtat d’oportunitats a tots els ciutadans

- Compensar desigualtats històriques.

Som conscient que varen ser molts els esforços de les institucions educatives, polítiques i també de la societat illenca que varen desembocar en aquest fet tan rellevant per a nosaltres.

Jo mateixa, com a representant de l’Associació de Guarderies Infantils de la PIMEEF, l’any 1996 vaig fer un recull de suports de les institucions educatives, per demanar formalment la implantació d’aquesta Extensió Universitària, la qual, sorprenentment, es va fer realitat el curs següent, 1997-98, amb la implantació dels estudis de Mestre, Educació Infantil, en l’horari d’horabaixa-nit que demanàvem.

Aquest primer curs, del qual tenc l’honor d’haver format part, va suposar un repte per a la UIB, que dissenyà un nou mètode d’ensenyament-aprenentatge emprant les noves tecnologies com la videoconferència. 

El professorat feia desplaçaments i classes per les tres illes a la vegada, i els professors associats d’Eivissa es varen implicar i mostraren molta paciència, professionalitat i dedicació. El tècnic es va convertir en persona indispensable, tan important com els professors, perquè havia de venir tot sovint a posar remei als problemes que sorgien, per poder continuar les classes. 

Els alumnes, que érem molt diversos en edats i circumstàncies, vàrem aprendre a emprar aquesta nova eina, la videoconferència, a comunicar-nos les tres illes amb el mateix professor i a fer els treballs en equip.

Els i les alumnes que teníem responsabilitats familiars i professionals, férem l’esforç de compaginar horaris laborals de vuit hores (de vuit a quatre) amb les sis hores presencials de classe (de quatre a deu de la nit), per la qual cosa les hores d’estudi que ens quedaven eren de cinc a vuit del matí, caps de setmana i dies de vacacions...

Res de tot això no va impedir que molts de nosaltres féssim un curs per any, amb assignatures de lliure configuració incloses.

Un repte fet realitat superant totes les dificultats (que foren moltes), que fa que em senti orgullosa i agraïda. Per això voldria donar les gràcies:

Al Rector i als vicerectors que participaren en aquest repte.

A les professores, els professors i tutors, pel seu esforç, professionalitat, dedicació i complicitat.

A les institucions educatives i polítiques que varen fer possible aquesta realitat.

Als treballadors i treballadores de la Seu.

Als companys alumnes, amb qui tantes vivències vaig compartir.

Avui, idò, ja fa divuit anys d’aquell moment històric, 1997. La creació de la Seu s’ha consolidat amb la seva majoria d’edat, i ja fa quinze anys de la sembra d’aquella olivera devora la Seu, com a final d’aquella primera promoció. Si miram l’hemeroteca, podrem comprovar que molts d’aquells alumnes són les mateixes persones que avui som aquí. 

Moltes gràcies i enhorabona a tots nosaltres i als ciutadans d’Eivissa. Aquest fet ja no té marxa enrere. 

Data de publicació: 25/04/2016