La història del pa: un aliment fonamental per a la Palma de l'època moderna

La tesi doctoral de Miguel G. Garí Pallicer investiga els processos relacionats amb l'accés de la població a aquest producte durant els segles XVI i XVII i constata les tensions polítiques i socials causades per la seva escassetat 

La tesi doctoral de Miguel G. Garí Pallicer, defensada a la Universitat de les Illes Balears i dirigida pel doctor Miquel J. Deyà Bauzà, del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, té com a objectiu estudiar com els habitants de la ciutat de Mallorca de l'edat moderna accedien al pa. Aquest humil producte era, aleshores, el principal aliment consumit per tots els palmesans en un entorn on les collites de cereal gairebé mai no foren suficients per garantir l’abast de tota la població.

Així, l’abastiment era quelcom més que una operació econòmica. Era una de les peces fonamentals per crear, mantenir i modificar l’acció política, les relacions socials, les pràctiques econòmiques i els esquemes culturals. Entre l’arribada del cereal a la ciutat i l'arribada del pa a les taules dels consumidors tenien lloc multitud d’operacions que anaven de la compravenda passant pel transport, l’emmagatzematge, la porgada, el pesatge, la mòlta, la pastada i la cocció fins a la venda de pa. Cadascuna d’aquestes fases implicava l’especialització d’una part de la població, la normativització de pràctiques, la creació i el control d’espais i el diàleg constant entre tots els protagonistes. A més, totes les operacions i els actors varen evolucionar al llarg del temps.

Així, la recerca ha pretès rompre amb dues línies clàssiques dels estudis dedicats a aquesta matèria. En primer lloc, considerar només una part de la problemàtica i, en segon lloc, allargar l’estudi fins al consum de pa i no deixar-ho en la importació o venda del cereal. La gent menjava pa i no cereal. Això té unes implicacions que dificultaven encara més l’èxit del procés. Per aconseguir copsar tots els processos assenyalant-ne la  importància, els canvis produïts durant el període i els agents que els duien a terme, s’ha dividit la tesi en tres parts. Per una banda, s’ha estudiat el conjunt del sistema d’abastiment. Per altra banda, s’ha procedit a estudiar l’ofici de forner com a institució i la seva relació amb l’Administració com a productors de pa i nexe necessari entre el blat públic i el seu consum. Finalment, s’ha realitzat un estudi sobre l’ofici i el cicle vital dels forners.

Aquesta estructura ha permès vincular aspectes estructurals amb situacions i personatges concrets, el llarg termini amb esdeveniments puntuals o relacionar la política i el comerç internacional amb l’àmbit local i la vida quotidiana.

En conclusió, la tesi doctoral de Miquel Gabriel Garí assenyala que l'escassetat va ser permanent, com ho va ser la por a la fam, però que les polítiques i les actuacions econòmiques públiques i privades varen aconseguir minimitzar les grans fams i revoltes. Aquest resultat es va donar a canvi del deute perpetu de les administracions, tensions entre agents locals, el retrocés jurisdiccional del poder local vers el poder reial i les protestes de la població rural i urbana.

Es tracta d’una qüestió necessària per comprendre els grans temes econòmics, polítics i socials de la història mallorquina tenint en compte perspectives de la vida quotidiana. Forns, receptes i carrers són encara testimonis d’un passat que girava entorn de la manera com aconseguir el pa de cada dia.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: El abastecimiento de pan en la Ciutat de Mallorca en los siglos XVI y XVII
  • Autor: Miguel Gabriel Garí Pallicer
  • Programa de doctorat: Història
  • Departament: Ciències Històriques i Teoria de les Arts
  • Director: Miquel J. Deyà Bauzà 

Data de publicació: 03/08/2017

Amb la col·laboració de:

 Gobierno de España. Ministerio de Ciencia e Innovación. FECYT Innovación