El grup GRAVITY ha organitzat una reunió científica internacional els dies 15 i 16 amb la participació de científics de primer nivell mundial per celebrar la fita històrica en què varen participar els investigadors de la Universitat de les Illes Balears. 

La celebració culminarà el 17 de setembre amb un esdeveniment de divulgació sobre el significat històric del descobriment de les ones gravitacionals i els reptes de futur de l’astronomia del segle XXI. 

El 14 de setembre de 2015 va marcar una fita en la història de la ciència. Aquell matí, els dos detectors LIGO als Estats Units varen registrar per primera vegada un senyal inequívoc d’ones gravitacionals, provocat per la col·lisió de dos forats negres. Una vibració breu, de només dues dècimes de segon, bastà per obrir una nova era en l’astronomia i confirmar, un segle després, una predicció clau d’Albert Einstein.

Entre els investigadors que participaren en aquest descobriment històric hi havia científics de la Universitat de les Illes Balears, integrats a la col·laboració LIGO. Deu anys després, la UIB commemora aquesta fita amb un programa d’activitats científiques i divulgatives que miren tant al passat com al futur d’una disciplina que ha transformat la manera en què observam l’univers.

Reunió científica internacional 

Per celebrar aquesta fita, el grup consolidat d’R+D+I de Física Gravitacional: Teoria i Observació (GRAVITY), membre de l’Institut d’Aplicacions Computacionals de Codi Comunitari (IAC3) de la UIB, ha organitzat la reunió científica «The 10th Anniversary of the discovery of Gravitational Waves», que tendrà lloc els dies 15 i 16 de setembre a l’auditori del ParcBit, a Palma. 

La reunió cobrirà el context històric i l’impacte del primer descobriment, els aspectes més destacats del present apassionant de l’astronomia d’ones gravitacionals i les seves prometedores perspectives de futur. 

Hi participaran científics de primer nivell que han destacat per les seves aportacions en el desenvolupament de la ciència de les ones gravitacionals, entre els quals:

• Clifford Will, professor distingit a la Universitat de Florida (EUA) i una de les veus més autoritzades en la teoria de la relativitat general. Guardonat amb la medalla Albert Einstein (2019), les seves recerques han estat decisives per posar a prova la teoria d’Einstein en situacions astrofísiques extremes. Autor de llibres de referència, com Was Einstein Right?, ha estat president de la International Society on General Relativity and Gravitation i membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. La seva trajectòria l’ha convertit en un dels grans divulgadors i defensors de la importància de la relativitat en l’astrofísica moderna. 
   
• Bernard Schutz, director de l’Institut Max Planck de Física Gravitacional -- Albert Einstein Institute (Potsdam, Alemanya) i professor emèrit de la Universitat de Cardiff (Gal·les, Regne Unit). Ell és un dels pares fundadors de la nova astronomia d’ones gravitacionals. Va ser cofundador de la col·laboració GEO600, peça clau en el desenvolupament dels detectors europeus, i un dels primers a plantejar i defensar la missió espacial LISA, que llançarà el primer observatori d’ones gravitacionals a l’espai. També ha estat reconegut amb múltiples premis per la seva tasca pionera i lideratge científic
   
• Harald Lück, investigador sènior a l’Institut Max Planck de Física Gravitacional, professor de la Leibniz Universität Hannover (Alemanya) i portaveu adjunt de la Col·laboració Científica de l’Einstein Telescope (ET), el futur observatori europeu de tercera generació per a la detecció d’ones gravitacionals. La seva contribució ha estat fonamental en el disseny i millora d’experiments com GEO600, LIGO i Virgo, on la precisió instrumental ha estat clau per aconseguir la sensibilitat necessària per a les primeres deteccions. La seva recerca ha obert camí en camps com l’òptica d’alta precisió, els miralls i els sistemes de suspensió, elements que fan possibles les mesures més delicades de la ciència moderna.

L’esdeveniment comptarà amb la presència de figures destacades del món de la recerca i l’educació, com José Manuel Fernández de Labastida del Olmo, director de l’Agència Estatal de Recerca (AEI); Minia Manteiga Outeiro, coordinadora científica de l’àrea d’Astronomia i Astrofísica de l’AEI; Antoni Vera Alemany, Conseller d’Educació i Universitats, i Jaume Carot Giner, rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Diversos investigadors capdavanters de la comunitat espanyola d’ones gravitacionals participaran com a ponents convidats, juntament amb representants del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i AstroMallorca, l’associació astronòmica més gran de les Balears dedicada a la divulgació de l’astronomia a Mallorca.

Esdeveniment divulgatiu

Els actes de celebració es clouran el dimecres 17 de setembre amb una jornada dedicada a la divulgació de l’astronomia de les ones gravitacionals i a l’impacte profund que va suposar el seu descobriment ara fa una dècada. 

Al matí, tendrà lloc al campus de la UIB una sessió divulgativa dirigida especialment als alumnes del grau de Física de la Universitat de les Illes Balears. Serà a les 12 hores a la sala d’actes de Son Lledó, del campus universitari.  

L’horabaixa, els actes es traslladaran al CaixaFòrum de Palma on es durà a terme la sessió de divulgació científica «Ones gravitacionals: 10 anys escoltant l’univers». L’activitat s’iniciarà a les 18.30 hores, i inclourà l’estrena a Mallorca del documental Territorio Gravedad, amb la projecció de l’episodi 9: «Ondas gravitacionales: la primera detección», produït per Lipsync Medialab.

Tot seguit, tendrà lloc una taula rodona amb la participació de divulgadors, membres del grup GRAVITY i l’equip de Territorio Gravedad, que reflexionaran sobre el significat històric del descobriment de les ones gravitacionals i els reptes de futur de l’astronomia del segle XXI. 

Aquesta activitat és gratuïta i oberta al públic general. Per assistir-hi, cal inscriure’s prèviament a través d’aquest formulari.

El descobriment de les ones gravitacionals

El 14 de setembre de l’any 2015 els detectors de la col·laboració científica LIGO a Hanford i Livingston (Estats Units) varen detectar per primera vegada una ona gravitacional. Aquest fenomen va ser predit per Albert Einstein en la teoria de la relativitat general, i la seva existència no es va poder comprovar fins cent anys més tard amb la detecció de l’ona gravitacional GW150914.

Les ones gravitacionals són deformacions en l'espai-temps causades per l'acceleració de masses molt grans, com ara els forats negres o els estels de neutrons, que es propaguen com ones a la velocitat de la llum. Aquestes ones no són com la llum o el so, sinó vibracions que alteren directament les dimensions i distàncies de l'espai i el temps. 

La detecció d’aquest fenomen va permetre a la comunitat científica obrir una nova manera d'entendre l'univers i els fenòmens més violents que es produeixen en ell, com ara les fusions de forats negres o d’estels de neutrons. A través de l'observació d'ones gravitacionals procedents de moments molt antics, fins i tot poc després del Big Bang, els investigadors podran investigar l'origen i evolució de l'univers.

Tal com explica la professora Alicia Sintes de la UIB: «Un eco de només dues dècimes de segon bastà per canviar per sempre la nostra manera d’observar el cosmos. Des d’aleshores, hem passat de celebrar una primera detecció a registrar centenars de senyals, i sabem que el millor encara està per venir».

El paper de la UIB

La Universitat de les Illes Balears, a través de l’equip que dirigeix la doctora Alicia Sintes, ha participat des dels inicis en la col·laboració científica LIGO, responsable de la primera detecció d’ones gravitacionals. Des d’aleshores, l’equip de la UIB ha estat present en totes les més de 300 deteccions realitzades fins ara gràcies als detectors LIGO (Estats Units), Virgo (Itàlia) i KAGRA (Japó). A més a més, el grup GRAVITY de la UIB té un paper actiu en la missió espacial LISA, que llançarà el primer observatori espacial d’ones gravitacionals, i en el projecte europeu Einstein Telescope (ET), que posiciona Europa al capdavant mundial d’aquesta disciplina i obre noves vies per entendre l’univers.

La contribució clau del grup a la primera detecció va ser el desenvolupament d’un model de forma d’ona, liderat per Sascha Husa, que va permetre determinar les propietats astrofísiques de la font —com les masses i la localització de la binària fusionada— comparant el model amb les dades del detector. Des d’aleshores, el grup ha expandit aquestes aportacions, i els models de senyal desenvolupats a la UIB han estat essencials per a l’anàlisi de tots els esdeveniments detectats pel consorci LVK. El grup també ha liderat projectes innovadors dins la col·laboració per cercar senyals nous, com els provinents d’estrelles de neutrons en rotació.

Després de la primera detecció el 2015 i les contribucions pioneres de la UIB, la comunitat espanyola d’ones gravitacionals ha crescut notablement, amb nombroses institucions incorporades al LVK i una participació decisiva en els projectes futurs LISA i Einstein Telescope.

El lideratge de la UIB és clar i reconegut, amb membres que ocupen càrrecs de gran responsabilitat en els principals projectes i col·laboracions internacionals. Anna Heffernan és membre del LISA Science Team (ESA/NASA); Marta Colleoni és copresidenta del grup de treball LISA Waveforms Working Group; Antoni Ramos copresideix el grup de formes d’ona de la col·laboració LVK; i David Keitel és copresident del Continuous Waves Working Group i forma part de l’equip de gestió de LIGO. Per la seva banda, Alicia Sintes participa en diversos òrgans directius i científics, com el GEO600 Executive Committee, el LSC Speakers and Awards Committee, l’ET Data Access Policy Committee, l’ET Collaboration Board i l’Einstein Telescope Editorial Committee. A més, Alicia Sintes, Sascha Husa i David Keitel formen part del LIGO Scientific Collaboration Council.

A banda d’aquest lideratge científic, el grup de la UIB manté també una forta implicació en el funcionament dels detectors LIGO. La setmana vinent, per exemple, Alicia Calafat i Joan-René Mérou iniciaran una estada de tres mesos a l’observatori de LIGO Hanford (Estats Units), on treballaran en la caracterització del detector amb l’objectiu de millorar la sensibilitat de l’observatori a les ones gravitacionals.

Entre els resultats més recents amb participació destacada de la UIB hi ha la detecció de GW231123, la fusió més massiva observada fins ara (anunciat el juliol de 2025); el catàleg GWTC-4.0 de transitoris d’ones gravitacionals, fet públic el 26 d’agost https://arxiv.org/abs/2508.18082 i https://gwosc.org, i l’esdeveniment GW250114, publicat a Physical Review Letters aquest setembre, la detecció més ben caracteritzada fins avui i un símbol clar del progrés assolit en la dècada transcorreguda des de la primera observació.

Gràcies a aquestes deteccions —incloses les més recents d’objectes com forats negres de masses intermèdies— que han desafiat la nostra comprensió de l’evolució estel·lar, ha estat possible investigar la física dels objectes ultracompactes, posar a prova la relativitat general en règims extrems i explorar la història de la formació de forats negres a l’univers. A més, s’han desenvolupat algoritmes d’anàlisi de dades sofisticats, alguns d’ells basats en intel·ligència artificial, i s’han consolidat col·laboracions científiques globals que continuen impulsant innovacions tecnològiques sense precedents i mostren com la ciència bàsica pot beneficiar la societat.

Aquesta efemèride és, doncs, més que un record: és un punt de partida cap a una nova dècada plena de descobertes. Perquè si alguna cosa ens han ensenyat les ones gravitacionals és que l’univers encara té molt per contar… i ara hem après a escoltar-lo.

Suport institucional

Aquest esdeveniment és possible gràcies al suport de la Universitat de les Illes Balears (UIB), l’Institut d’Aplicacions Computacionals i de Codi Comunitari (IAC3), la Universitat de València, la Fundació Balear d’Innovació i Tecnologia (FBIT), la Fundació ‘la Caixa’, la Xarxa Espanyola d’Ones Gravitacionals (REDONGRA), una Xarxa Estratègica (RED2024-153735-E) finançada per l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU/AEI/10.13039/501100011033), la Plataforma HiTech – Institut d’Aplicacions Computacionals i de Codi Comunitari – Biodiversitat (HiTech-IAC3-BIO), amb el suport de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació mitjançant l’ajut SINCO2022/6719, i cofinançat per la Unió Europea a través del Programa Operatiu FEDER 2021–2027 de les Illes Balears, i la Direcció General d’Universitats, Recerca i Ensenyaments Artístics Superiors amb fons de l’Impost de Turisme Sostenible de les Illes Balears.

Data de l'esdeveniment: 15/09/2025

Data de publicació: Fri Sep 12 09:16:00 CEST 2025