Investigadors de la UIB dissenyen un nou mètode per avaluar la vulnerabilitat social davant l’amenaça creixent de les torrentades

La metodologia que han desenvolupat els investigadors de l'INAGEA de la Universitat de les Illes Balears integra dades socials i ambientals per identificar les àrees de Palma més fràgils davant aquestes catàstrofes naturals.  

Les torrentades o inundacions sobtades són esdeveniments que poden arribar a ser devastadores i que han esdevingut una amenaça per a les comunitats urbanes, cada pic més poblades i extenses.

Amb l’objectiu de prevenir i contribuir a gestionar-ne l’impacte, un equip d’investigadors del grup consolidat d’R+D+I de Geosistemes Mediterranis i Riscos Naturals (GeoMedRisk), adscrit a l’Institut d’Investigacions Agroambientals i d’Economia de l’Aigua (INAGEA) de la Universitat de les Illes Balears, ha desenvolupat una nova metodologia per avaluar la vulnerabilitat social davant els efectes de les inundacions sobtades. Aquesta metodologia ha estat objecte d’un article que s’ha publicat recentment en la revista científica International Journal of Disaster Risk Reduction.

La vulnerabilitat social s’entén com l’impacte que tenen les inundacions sobre les persones però també sobre les infraestructures relacionades amb el seu benestar, de manera que té en compte tant els danys personals com els socioeconòmics que causen aquestes catàstrofes i que alteren el benestar social.  

La metodologia que ha desenvolupat l’equip de la UIB integra diferents tipus de dades geogràfiques com físiques, demogràfiques i socioeconòmiques per crear un indicador de vulnerabilitat social envers el risc d’inundació. Per fer-ho, els investigadors han fet servir la lògica difusa, una eina matemàtica d’ús habitual en la presa de decisions en contextos d’incertesa.

Gràcies a aquesta metodologia, els investigadors disposen d’una eina que analitza de manera detallada la distribució espacial de la vulnerabilitat i que pot ajudar les administracions a prioritzar accions preventives i a millorar la gestió del risc.  

El cas de Palma: la vulnerabilitat social es concentra al llevant

Els investigadors del grup GeoMedRisk han posat a prova aquesta nova metodologia amb l’anàlisi dels municipis de Palma i Marratxí, a Mallorca. Aquest espai geogràfic, fluvialment conegut com el pla de Palma, és travessat pels torrents Gros i d’en Barberà, que el converteixen en una àrea amb un risc potencial d’inundació elevat.

L’estudi mostra que dels 463.188 habitants que viuen als municipis de Palma i Marratxí, 164.991 es poden veure afectats per les inundacions d’aquests dos torrents, és a dir, el 35,62% de la població. A més, gràcies a l’eina, els investigadors han pogut identificar quines són les àrees que presenten una vulnerabilitat social més elevada davant el risc d’inundació. Aquestes àrees més vulnerables es concentren a l’est de Palma a zones properes al curs dels dos torrents i on es concentra un percentatge elevat de població immigrant amb ingressos baixos (Pere Garau, Son Canals o el Rafal Vell, entre d’altres).

És precisament en aquestes àrees on, a més, es concentren nombroses infraestructures i serveis essencials per al benestar social (centres educatius, assistencials, sanitaris i de protecció civil) i que —en cas d’afectació per una inundació— agreujarien els impactes, a més de dificultar les tasques de gestió postcatàstrofe. D’aquesta manera, dins l’àrea potencialment inundable hi ha 20 centres assistencials (39% dels centres de Palma i Marratxí), 71 d’educatius (33%), 16 de sanitaris (35%) i el parc de bombers de Son Malferit.

Així, la recerca destaca que no totes les zones urbanes són igualment vulnerables davant les inundacions sobtades: a Palma, hi ha la casuística que els barris amb menys recursos són, alhora, els més densament poblats i on, per tant, es troba una xarxa més densa de serveis per a la població. Tot plegat implica que són les zones on es preveuen els danys més greus durant un episodi d’inundació.

Vulnerabilitat social vs. risc d’inundació

Aquest estudi de la UIB no analitza el risc d’inundació, sinó que se centra de manera específica en la vulnerabilitat social associada a aquest risc. Si el risc d’inundació es refereix a la probabilitat que s’esdevingui aquesta catàstrofe natural, la vulnerabilitat social es refereix a la possibilitat que aquesta inundació comporti conseqüències devastadores per a la societat, tenint en compte el conjunt de factors socioeconòmics, culturals i institucionals que afecten la capacitat d’una societat per afrontar les inundacions i recuperar-se’n (resiliència), i les persones i béns que puguin veure’s afectats (exposició). En l’àmbit pràctic, una zona amb un risc d’inundacions elevat pot tenir una vulnerabilitat baixa si disposa d’edificis adaptats, població informada i protocols d’evacuació eficaços.

En un context marcat per l’increment d’episodis meteorològics extrems a causa del canvi climàtic i l’elevada ocupació del territori, la metodologia que proposa l’equip de la UIB esdevé una eina clau per protegir i conscienciar la població, així com reduir l’impacte de torrentades futures. La recerca subratlla la importància d’una planificació urbana més resilient i d’una resposta social coordinada davant els nous desafiaments ambientals.

Aquest estudi s'ha fet en el marc dels projectes de recerca C2IMPRESS [Grant No 101074004], finançat pel programa  Horizon de recerca i innovació de la Unió Europea; el projecte INFLOODMED [Grant No TED2021-129834B-I00], finançat per MICIU/AEI /10.13039/501100011033 i European Union NextGenerationEU/PRTR; i el projecte VULNERISLAND [Grant No PID2022-142704OB-I00], finançat per MICIU/AEI /10.13039/501100011033 i per ERDF/EU.

Referència bibliogràfica

Alexandre Moragues, Joan Estrany & Maurici Ruiz-Pérez. Assessment of social vulnerability to floods based on fuzzy logic in a Mediterranean dense urban area: Palma, Mallorca, Spain. International Journal of Disaster Risk Reduction, Volume 125, July 2025, 105594. https://doi.org/10.1016/j.ijdrr.2025.105594

Data de publicació: Mon Sep 29 08:00:00 CEST 2025

Amb la col·laboració de:

 Gobierno de España. Ministerio de Ciencia e Innovación. FECYT Innovación