La por de l’alumnat universitari quan ha tornat a les aules després del confinament per la COVID-19

400 alumnes de primer curs de la UIB han participat en un estudi per identificar les pors i les emocions i així poder-hi treballar

Després del confinament per la COVID-19, 400 estudiants de la UIB han explicat que tenen por de les expectatives de futur no complertes (36,7%), de la pèrdua (16,7%), de la solitud (11,1%), de la mort (5%), de la no acceptació (4,8%) i del contagi de la COVID-19 (2,7%). Els investigadors han identificat 1.644 pors, que han classificat en 18 categories. Són algunes de les conclusions d’un projecte d’innovació docent, finançat per l'IRIE i liderat per la doctora Antonia Pades, del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB.

Les conclusions de l’estudi, que s’ha presentat al congrés internacional sobre educació IRED 2021, celebrat a Salamanca, són les següents:

— Els alumnes universitaris que hi han participat responen a un mateix patró amb relació a la por sobre les expectatives de futur no complertes (fallar, ignorància, equivocar-se, frustració, fracàs en els estudis), pèrdua i solitud. Tot i això, no apareixen nivells elevats de por a la COVID-19, excepte de l'alumnat de Fisioteràpia i Treball Social, que manifesta més por a aquesta pandèmia. 

— Explorar la por proporciona beneficis, permet identificar i compartir emocions entre iguals.

— Això a banda, explorar la por pot facilitar programes d'Educació per a la Salut i prevenir problemes de comportament social. Des del punt de vista educatiu, implementar estratègies de seguiment i motivacionals per a alumnes com a prevenció.

 

Descripció del projecte

La por forma part del comportament humà. Actua com un mecanisme d'adaptació a l'entorn (alerta, possibilitat de fugida, etc.). Aquest en seria l'aspecte positiu. No obstant això, la por sol anar associada a situacions negatives. Actualment, a causa de la pandèmia de COVID-19, la por més que mai pot ser present en la societat, ciutadania i, evidentment, en la comunitat universitària. Després d’uns mesos confinats, sotmesos a l’estrès i a la incertesa, calia gestionar les emocions i afrontar la por experimentada. El confinament podia haver afectat el benestar social i emocional dels estudiants a diferents nivells. De fet, en l'etapa universitària l'alumnat presenta sempre por relacionada amb la vida personal, acadèmica i professional futura. La universitat és un bon lloc per explorar, aprendre i gestionar les emocions derivades d'aquesta por percebuda.

L’objectiu d’aquest projecte era poder identificar la por derivada de la situació posterior al confinament. I, després, dissenyar i aplicar un programa psicoeducatiu basat en la Medicina Narrativa a través del microrelat.

Han participat en l’estudi 395 alumnes de 1r dels graus d'Infermeria, Fisioteràpia, Treball Social, Bioquímica i Psicologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB): 33 homes (8,3%) i 362 dones (91,7%), d’edats compreses entre els 20 i els 25 anys.

El primer dia de classe (mes de febrer de 2020) els formularen una pregunta oberta: «Identifica a què tens por en aquest moment?». Per contestar-la, els presentaren un dibuix d'una mà i havien d'assenyalar a cada dit i a la palma, una por present. S'intentava que de manera lliure identificassin la por i l'etiquetassin. Després, havien d'analitzar els resultats obtinguts, dissenyar i aplicar un programa psicoeducatiu de gestió i maneig emocional de curta durada (4 hores), fent ús dels microrelats com a recurs didàctic basat en l'escriptura reflexiva de la medicina narrativa. D’aquesta manera, es produeix un efecte constructiu a nivell cognitiu i emocional. L'objectiu últim és ajudar a pensar, sentir i expressar emocions, tant positives com negatives. Les emocions negatives se solen relacionar amb la por. L'alumnat havia d'expressar emocions per escrit, relacionades amb la història viscuda durant el confinament i durant la pandèmia COVID-19. Per facilitar l'expressió emocional, es va proporcionar als alumnes vocabulari emocional relacionat amb les emocions bàsiques negatives i positives. 

El patró de pors és similar entre els alumnes dels diferents graus. En altres estudis realitzats sobre pors pròpies d'aquesta pandèmia s'han identificat: por de contagiar-se, que altres es contagiïn (especialment, els avis), contagiar a qualcú, a sortir al carrer, a perdre's activitats atractives i a la solitud (Berasategui et al.,2020; Orgilés et al., 2020).

La majoria dels alumnes que han participat en el projecte de la UIB té por a expectatives no complertes, a la solitud, mort i no acceptació dels altres. El contacte directe i la por del contagi podria ser una de les explicacions a la por percebuda davant la COVID-19 pels alumnes de Treball Social i de Fisioteràpia en formació. Dia a dia, estableixen una relació i un vincle molt estret amb el cos dels pacients, la por al contagi i la seva repercussió podria ser present en aquests nous professionals de Fisioteràpia. Per altra banda, l’alumnat de Treball Social està en contacte amb persones vulnerables, i aquestes persones són les que han patit més la COVID-19 amb les seves complicacions. Aquest alumnat està molt sensibilitzat amb el patiment. En la mostra de l’estudi a la UIB, emergeixen noves pors, com la solitud i mort en aquests moments de reflexió. 

Data de publicació: Mon Nov 15 13:40:00 CET 2021

Amb la col·laboració de:

 Gobierno de España. Ministerio de Ciencia e Innovación. FECYT Innovación