L'estudi publicat en la revista científica PNAS ofereix evidència empírica sobre els compromisos no vinculants com a eina de millora de l'efectivitat i la durada de les campanyes de promoció del reciclatge.
Un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat Pública de Navarra ha aportat llum sobre l'efectivitat de les promeses o compromisos per augmentar la participació ciutadana en el reciclatge de residus. Aquest estudi, realitzat en col·laboració amb l'empresa municipal encarregada de la gestió de residus de Palma (EMAYA), destaca que les promeses representen una estratègia de baix cost amb efectes duradors en el temps.
La investigació es va dur a terme a Palma, on es varen instal·lar, des de 2018, contenidors digitals per separar la fracció orgànica dels residus. Aquests contenidors, que requereixen l'ús d'una targeta per accedir-hi, varen permetre, de manera anònima, un seguiment en temps real del comportament de reciclatge dels ciutadans que varen acceptar participar en l'estudi.
El compromís
En l'estudi, realitzat entre els anys 2019 i 2024, es va col·laborar amb una campanya en la qual un grup d'educadors ambientals convidava els ciutadans a informar-se sobre el nou sistema de reciclatge i a participar en l'estudi; s’arribaren a reclutar més de 1.500 participants. Aquests es varen dividir en un grup de control, que rebia informació sobre el reciclatge, i un grup de tractament, el qual, a més de rebre la mateixa informació, tenia l'opció de subscriure una promesa per la qual es comprometia a separar els residus orgànics de casa seva. L'única diferència entre aquests dos grups era l'opció de signar aquest compromís de tipus no vinculant, és a dir, sense penalització en cas d'incompliment.
Resultats: positius i duradors
Els resultats obtinguts varen ser reveladors: els compromisos no vinculants varen aconseguir augmentar la participació en la separació de la fracció orgànica. En particular, els compromisos no vinculants varen generar un augment d'entre 4 i 5 punts percentuals de mitjana en la participació durant els 4 anys de dades estudiades, i varen suposar un augment en la participació en el reciclatge d'un 30%.
Gràcies a l'accés a l'històric d'aquestes dades, els investigadors varen poder comprovar que, si bé l'efecte va ser lleugerament més alt en les primeres setmanes, es va estabilitzar al voltant dels 4,5 punts percentuals i es va mantenir pràcticament constant al llarg de la resta del període d'estudi, cosa que evidencia el potencial d'introduir petites intervencions conductuals per generar canvis sostenibles en els hàbits ciutadans i potenciar comportaments socialment responsables.
Una aposta per l’avaluació rigorosa de polítiques públiques
Aquest treball ofereix evidència empírica de gran rellevància per al debat sobre quines polítiques són efectives a l'hora de fomentar el reciclatge i la transició ecològica. A més, subratlla la importància de promoure col·laboracions entre universitats, administracions públiques i empreses, així com el paper fonamental que pot exercir la universitat com a agent independent en l'avaluació rigorosa de polítiques públiques.
Els resultats s’han recollit en una publicació a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), escrita pels doctors Eduard Alonso Paulí, Pau Balart i Lara Ezquerra, del Departament d’Economia de l’Empresa de la Universitat de les Illes Balears, i pel doctor Iñigo Hernández Arenaz, del Departament d’Economia de la Universitat Pública de Navarra (UPNA) i de l’Institute for Advanced Research in Business and Economics (INARBE).
Referencia bibliogràfica
E. Alonso-Paulí, P. Balart, L. Ezquerra, & I. Hernandez-Arenaz. Using pledges to improvethe effectiveness of environmental information campaigns: The case of biowasterecycling, Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. 122 (18)e2414578122, https://doi.org/10.1073/pnas.2414578122 (2025).
Data de publicació: 07/05/2025
