La diplomàcia púnica, al descobert

La tesi doctoral de Gabriel Rosselló Calafell analitza la figura dels ambaixadors de Cartago en el marc de les relacions diplomàtiques amb Roma durant les guerres púniques (264-146 aC) 

Durant segles, el món cartaginès ha estat víctima del menyspreu de les fonts clàssiques grecollatines, la qual cosa ha originat una imatge distorsionada dels púnics, donats a conèixer per aquesta mateixa tradició literària des d’un punt de vista etnocentrista.

La tesi doctoral de Gabriel Rosselló Calafell, defensada a la Universitat de les Illes Balears, posa al descobert la diplomàcia cartaginesa en el marc de les guerres púniques que enfrontaren Cartago i Roma, entre els segles III i II aC. Aquesta tesi ha estat desenvolupada en el marc dels grups d’investigació Civitas (UIB) i Occidens (UAM), constituïts per un nucli d’estudiosos internacionals centrats en els mecanismes i les dinàmiques d’interacció i de conflicte entre el món romà i les diverses societats locals o regionals.

Partint d'una metodologia basada en un examen crític de les fonts literàries, però sense oblidar les aportacions dels testimonis epigràfics, numismàtics o arqueològics, la tesi doctoral de Gabriel Rosselló estudia tant els contextos en què es desenvolupen les missions diplomàtiques cartagineses com els seus procediments, amanits tot sovint per automatismes esgrimits pels historiadors antics. En qualsevol cas, i malgrat que donem per descomptada la presència de clixés, estereotips i composicions literàries de tota mena, s’ha pogut concloure que, sota el paradigma de l’ambaixador púnic, existeix un sediment de veracitat històrica, que és precisament allò que s’ha procurat treure a la llum i amplificar en el treball.

La tesi suposa, doncs, una novetat, en el sentit que fins aleshores no existia cap investigació monogràfica a propòsit de la diplomàcia púnica. A més de la naturalesa de l’ambaixador cartaginès, s’ha analitzat també l’essència dels seus veïns númides, un altre aspecte que havia passat desapercebut als historiadors de l’Antiguitat. Finalment, cal considerar que aquesta obra podria ser el punt de partida per a l’estudi de la diplomàcia nord-africana en temps de la república romana.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: «Legati ab Carthagine». Representación de la praxis diplomática púnica en las fuentes filorromanas (264-146 aC)
  • Autor: Gabriel Rosselló Calafell
  • Programa de doctorat: Història, Història de l’Art i Geografia
  • Director: Enrique García Riaza 

Data de l'esdeveniment: 29/10/2020

Data de publicació: Thu Oct 29 07:00:00 CET 2020

Amb la col·laboració de:

 Gobierno de España. Ministerio de Ciencia e Innovación. FECYT Innovación