«Un vídeo i un còmic que ens acostaran més a la societat i a nosaltres mateixos»

Antonio Fernández-Coca 

Professor i investigador de la UIB. I ara delegat del Rector i director de Comunicació. En el seu caire privat és il·lustrador, tot i que assegura que ho té quasi tot abandonat per la dedicació actual a la tasca del Rectorat. Dels seus productes privats fem ressaltar la feina d’ambientació pedagògica a la planta pediàtrica de l’Hospital Son Espases, l’oncològica de Sant Joan de Déu i de Sant Joan de Reus i també de l’Hospital Vall d’Hebron. Acadèmicament pertany a l’àrea d’Expressió Gràfica, i té un premi a la innovació docent 2013. Quan li deman d’on és respon: «concebut a Toledo, parit a Jerez, criat a Sevilla, i assimilat mallorquí». Va estudiar Belles Arts a Sevilla, però la seva primera vocació era ser periodista. Assegura que quan va iniciar els estudis universitaris no sabia dibuixar, però per la seva caparrudesa en va aprendre, i ara és la sal de la seva vida. «Estic encantat de la vida de ser on som, i seguiria fent el que faig per sempre!». La raó de l’entrevista és la presentació aquesta setmana d’un vídeo i un còmic per donar a conèixer millor la UIB a la societat i a ella mateixa.

- Un vídeo institucional que explica la UIB... Avui en dia, la informació és molt visual!

Hem d’explicar què és la UIB d’una manera ràpida i que es fixi en la memòria del receptor. A mi la poesia no m’agrada, però m’encanta Benedetti, i ell parla de «quedarme en tu memòria» (de fet, així comença la meva tesi doctoral). Llavors el plantejament és que la UIB quedi a la memòria de la gent. Pens que la UIB és una molt bona universitat, però que no l’hem tinguda en compte perquè és aquí devora. Estam fent una feinada en transferència i ho estam contant. Però necessitam una eina visual i cridanera que ens recordi com és la UIB, una eina amb què es pugui veure com és el campus, i que les famílies que hi tenen fills estudiant la puguin conèixer millor, i hi vegin una aposta de futur per als seus fills..., una eina que expliqui com som i qui som. I pens que el vídeo ho aconsegueix.

Abans d’encarregar el vídeo vàrem veure els que tenen altres universitats de tot el món. Nosaltres volíem quelcom diferent. Perquè si alguna cosa caracteritza la UIB és que és diferent. Que ja ho contam, sempre i cada dia, amb un equip de 26 persones que fan feina per transmetre els valors i la raó de ser la UIB, però necessitàvem alguna cosa més..., i ja la tenim!

- Qui i com ha fet el vídeo?

Vàrem valorar fer-lo amb el Servei de Recursos Audiovisuals, però suposava massa inversió per garantir la qualitat que volíem..., i decidírem subcontractar-lo. Vàrem contactar amb el Clúster Audiovisual. Els vàrem passar les condicions i el pressupost, que era d’un màxim de 15.000 euros (IVA inclòs)... Es presentaren onze propostes, i ens vàrem quedar amb l’oferta més barata, que, a més, desenvolupava la millor idea de preguió. El cost final ha estat de 10.012 euros més IVA, i ha anat a càrrec de Nova Televisió.

Al mes de setembre vàrem preparar el guió i la producció. I ara ja el podem presentar!

Més coses... La música és original de Tolo Prats, de l’empresa Sonoteque. El que li demanàvem era que tingués tocs ètnics, de la terra, instruments musicals de totes les illes, que sonàs a Mediterrània, i al que és nostre. I per a mi, el resultat és una passada!

I pel que fa al tractament de la imatge..., quan vaig venir a Mallorca, el 1992, vaig notar que la llum de les Illes és molt especial, és el símbol d’identitat visual d’aquesta terra. I vàrem cercar quins referents pictòrics podíem tenir que recordassin la llum de les Balears... El referent és el tractament de la llum que fa el pintor Caravaggio. I realment la llum de la pel·lícula és un passada!

Com s’utilitzarà aquest vídeo? On el podrem veure i a quin públic s’adreça? 

La idea és que es pugui utilitzar moltíssim i per a moltes coses. Qualsevol membre de la comunitat universitària el podrà descarregar del web per poder-lo mostrar. Es podrà veure també al Canal UIB, a Youtube i a <http://imagina.uib.cat>.

L’emprarem als actes i cerimònies importants de la UIB, quan el Rector se’n va a fora, quan ve gent de fora a visitar-nos..., perquè només en uns quants minuts la gent es faci una idea de què és la UIB.

I també es projectarà en més de vint sales de cinema de totes les Illes Balears excepte Formentera, perquè no hi ha cinemes allà. El vídeo té tres versions de set minuts (incloses en el mateix pressupost), i als cinemes es projectarà la versió de 36 segons.

També cal remarcar que s’ha fet en català, i s’ha doblat al castellà i a l’anglès.

- Una setmana completa, perquè també tenim la UIB en còmic! Ens ho podeu explicar...

El còmic es va començar a preparar fa un any. La idea és contar què és la UIB a un públic determinat. Tenim 133 públics objectius diferenciats en 15 grups, un d’aquests grups són els estudiants que vindran a la UIB. I hem fet un còmic de 12 pàgines que conta, de manera dinàmica, per què és una bona idea triar la UIB a l’hora de prendre la decisió de voler estudiar.

El còmic va ser un encàrrec directe. No m’interessava que fos un il·lustrador de les Illes, i no perquè pensi que no són prou bons per fer-lo, sinó perquè ja coneixen la UIB. El plantejament era que ens dirigim a un públic que desconeix la UIB i, per tant, necessitava que l’autor del còmic tampoc no la conegués, perquè la visió fos pròxima. El guió és meu i l’adaptació del guió al llenguatge de còmic és de Toni Passarius, guionista illenc. L’il·lustrador és Aleix Pons, català i amb una llarga trajectòria.

La feina de l’il·lustrador ha costat 1.400 euros, l’adaptació al llenguatge de còmic, 250 euros, i el text original s’ha fet a cost zero. El total ha estat assumit pel POTU, i la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats hi ha col·laborat com a publicació promocional de la UIB. Se’n distribuiran 6.000 còpies en català i 4.000 en castellà. Estam pendents de treure’n la versió anglesa.

El còmic serà en PDF a la web i també es podrà comprar en paper, a un preu simbòlic, a la botiga d’Edicions UIB.

Pens que és una manera molt nova de mostrar una universitat. Crec que no n’hi ha precedents en altres universitats espanyoles...

- I un diari, i logos nous... Des del punt de vista de la imatge corporativa, la UIB ha fet un tomb. Què queda per fer?

Jo som molt com el meu pare, que era emprenedor. Pens que tot té una estratègia. De fet, el diari neix ara però estava previst des que es va canviar el web, ara fa un any. Necessitava que tingués un temps de recorregut per poder treure el Diari de la UIB

Ara gaudim de tot el que tenim nou. No descobrirem el proper pas, però sí que hi ha més coses per fer... La idea és acostar més la Universitat a la societat i a ella mateixa. 

Notícia relacionada

 

Data de publicació: 24/03/2015