Escoltar

«Tot el que faig és geografia»

Maria del Mar Socias, directora del DOIP  

Quedam per xerrar una estona i treure el suc al Fòrum de l’Ocupació, que dimecres que ve estrena la novena edició. Na Maria del Mar Socias és l’ànima del Fòrum. Tanmateix és així. I no ho diu ella... Somriu davant la incertesa d’una conversa de la qual no sap què en sortirà. Però confia. I això és molt! Tot i així, pensa molt el que diu mentre et mira als ulls. Sense deixar cap detall enlaire. Li deman que es presenti i ho fa primer amb l’edat, 42 anys, i després afegeix que té dues filles i és casada. És de Palma, amb una cama d’Artà i l’altra de sa Pobla. Va fer Geografia a la UIB i des de llavors sent els colors de la casa que ara és llar de feina. Li agrada. Es nota quan parla de la seva feina. Es nota per com s’organitza i organitza. Sap fer feina en equip. És emprenedora i apassionada. Diu que en la feina i en la vida tanmateix fa geografia humana i urbana.

A la UIB hi és des de l’any 1998. Una vegada tancada la carrera, amb ERASMUS a Utrecht inclòs, va passar pel FODESMA (Consell de Mallorca). Però un currículum que havia deixat a la FUEIB la va tornar cap aquí per fer feina en la creació del Departament d’Orientació i Inserció Professional (DOIP), que abans era una borsa de treball.

Feina a l’Administració però també esperit emprenedor. Fas el dia a dia al DOIP, a més de ser sòcia d’una empresa, Ametlla+, i col·laboradora en una immobiliària, Monapart... Com ho combines, tot això?

Quan la gent em comenta «has fet Geografia i no t'hi dediques», jo els dic que tot el que faig és geografia. Ja fa quatre anys que vàrem crear Ametlla+ i a l’inici sí que va ser intens. Era partir de zero. L’aprenentatge va ser intensiu i important. Avui en som sòcia, i fem diverses reunions anuals, però jo ja no m’hi dedic amb la intensitat de l’inici. La feina d’Ametlla+ també és molt de treball de camp, de l’espai, de territori, dels arbres... D’altra banda, al DOIP fem orientació, i si els geògrafs no sabem orientar, malament anam... I encara hi ha la col·laboració amb Monapart, que al cap i a la fi és geografia urbana. El que m’agrada! Des que cercava casa per viure, no he deixat de mirar cartells, entrar a veure cases, espais de gent..., i, per tant, per mi això també és geografia. El meu home viu a Barcelona i cercàvem pis per llogar allà, i un dia vaig anar a parar a Monapart, un web d’una immobiliària amb una nova manera de vendre cases. Una pàgina ben feta, amb gust, de cases guapes, i molt ben presentades. Jo els seguia a les xarxes socials... I un dia Monapart muntava una franquícia a Palma. Em vaig oferir a col·laborar-hi. I ara, després d'un temps, resulta que som brand ambassador, que són persones amb una xarxa d’amistats gran, actives a les xarxes, amb sensibilitat cap a les cases..., jo els aport habitatges i faig com d'ambaixadora.

Parlem del DOIP: quan algú ve a cercar feina, què veus; pots intuir si en trobarà aviat...

Quan és que sí, la persona despunta. És així. Però a vegades resulta que no es veu a primera vista, per la forma de ser més tímida i més discreta. Jo diria que més que veure les persones que sí que trobaran feina, es nota molt les que no en trobaran..., normalment són persones que quan vénen no saben ni on van, o no et miren als ulls quan parlen, són persones molt negatives... Quan nosaltres orientam els universitaris sempre els diem que hi ha dos camins: o ens queixam eternament i entram en aquesta dinàmica, o començam a demanar-nos què podem fer per canviar el que no ens agrada.

I l’empresa, què valora del treballador?

L’expedient i la titulació són un punt de partida, però després hi ha una sèrie de competències transversals... Hem de pensar que les empreses reben centenars de currículums, i tots s’assemblen. Normalment cerquen algú amb formació que, a més, s’adaptarà a l’equip, una persona en qui podràs delegar, que serà responsable, que es durà bé amb la gent, que sabrà afrontar i solucionar problemes, que sabrà resoldre conflictes de qualsevol casta..., i clar, una part de tot això ho tens o no ho tens, però hi ha una altra part que es pot entrenar. Nosaltres intentam que la gent prengui consciència de la importància que tenen aquestes coses. Amb les noves tecnologies, un dels valors que hem perdut és que ja no parlam tant amb els empresaris, però jo record que de manera col·loquial i informal la frase era «Necessit qualcú espavilat».

Xarxes socials per trobar feina. Ho facilita o ho complica...

Jo crec que un ús adequat, una bona gestió de les xarxes socials, pot augmentar les possibilitats de trobar feina. Hi ha gent que té el perfil a LinkedIn i, sense interessar-se per una oferta, és l’empresari qui veu el perfil i contacta amb aquella persona. LinkedIn és «la xarxa» per trobar feina. Les altres són complementàries. Un empresari, quan cita algú per entrevistar-lo, abans o després, haurà entrat a Google, i haurà visitat els seus perfils a les xarxes, i trobarà molta informació complementària al currículum i la formació. Sabrà els gusts de la persona, amb qui i com es mou..., és per això que és molt important fer un bon ús de les xarxes socials.

Creus que és just el mercat laboral? Els millors són els que més aviat es col·loquen?

Crec que despunten els més vius. I no, no sempre és just. La bonhomia hauria d’estar a l’ordre del dia dels fitxatges.

Vaig escriure un article que es titulava: «Bon al·lot i feiner». Crec que és com hauria de ser..., però hi ha molts condicionants. Vivim en una illa. Tothom es coneix. En segons quins cercles tot està controlat, i també hi ha molta empresa familiar amb noves generacions molt més formades. Tot plegat configura i condiciona l'accés al mercat laboral.

La setmana que ve inauguram el 9è Fòrum de l'Ocupació. Quina resposta teniu a llarg termini? Quina és la sensació d’empreses i usuaris?

Les empreses estan contentes, perquè repeteixen any rere any. És el dia en què la UIB s’aboca a la inserció professional, i els universitaris aprofiten l’oportunitat que els brindam.

Què cerquen aquí?

Cerquen el nostre talent, però el que els agrada del Fòrum és que sigui presencial. Venir al campus i conèixer la gent en persona, però també valoren molt la possibilitat de ser vists, que la gent els pugui veure en viu.

Les empreses tenen la UIB com un referent, i ser a la UIB és un motiu d’orgull per a moltes empreses. La UIB aquest dia s’aboca per promoure l’ocupació dels seus universitaris. I el resultat és un degoteig, un retorn lent que anam rebent, ja sigui de les empreses o de les persones que a vegades et diuen que han trobat feina després de deixar el currículum al Fòrum.

Qualsevol persona pot venir al Fòrum? Qualsevol perfil?

Jo recomanaria a la gent que aprofitin l’ocasió per acostar-se, perquè hi seran els directors de recursos humans de les empreses i tindran l’oportunitat d’acostar-s’hi i donar-se a conèixer. Tindran l’oportunitat de, quan arribin a ca seva, dir que aquell director de recursos humans pot pensar: «Avui he conegut una persona que m’ha encantat». De totes maneres, pens que està bé esperar que hi hagi una oferta per presentar-nos-hi, però si volem tenir més èxit a l’hora de trobar feina, hem de conèixer l'empresa, hem de detectar mancances que pugui tenir, buits, pensar en aspectes que puguem aportar i donar valor afegit..., i si tenim una proposta, aconseguirem que l’empresa ens vegi.

Com sents la UIB?

Jo sent els colors de la UIB! Com sent els colors del Barça.

Trob que podem anar amb la cara ben alta pel fet de fer feina aquí o pel fet de ser estudiants o exestudiants de la UIB. Una cosa que m’agrada de la nostra universitat és pensar que, sent estudiant de la UIB, pots anar-te’n a fora i tornar, i conèixer altres països i tornar. Record que quan me’n vaig anar a fora, no hi havia ningú que se'n volgués anar. Sortosament això ha canviat. I ara hi ha un munt de propostes d’intercanvi. Crec que tot això és currículum. I al final estudiar aquí o en una altra banda serà reeixit en la mesura que tu t'ho proposis i ho aprofitis.

I què creus que es pot millorar?

Hi ha mil coses a millorar, com per tot...

Sí que pens que estaria molt bé que el nostre fos un campus més participatiu. Hi ha universitats que fan participar més els estudiants, els proposen fins i tot una espècie de contractes per obra, remunerats, que creen més vincle entre ells i la institució. Fan coses com tenir cura de jardins o de zones dedicades a ells... Pens que és una idea que es podria explotar.

Una pregunta un poc absurda: t’agradaria ser Rectora?

D’entrada, m’agradaria poder votar el Rector o la Rectora. M'agradaria ser més part de la comunitat universitària! Poder votar. I a la FUEIB estam un poc desubicats en aquest sentit. Ens sentim UIB, però hi ha coses que no podem fer com a tals, i això crea un decalatge... Fem feina per i per a la UIB...

Un moment, una persona, sentiments...

Record molt les classes d’Albert Saoner. Les seves classes les tenc molt presents. I també les de Climent Picornell. Record anar al seu despatx i no trobar-lo perquè era darrere muntanyes de llibres.

La conversa ha acabat. Només manca la foto. Es nega a sortir-hi tota sola, perquè el DOIP és un equip. 

Notícies relacionades

Data de publicació: 12/02/2015