Escoltar

«No podem deixar que treguin l'art i la música de les escoles. Tot plegat ens passarà factura»

Noemy Berbel i Magdalena Jaume 

Imparteixen la docència de les assignatures d’art dels graus d’Educació. Parlam amb Noemy Berbel, cap del Grup de Recerca en Art i Educació (GRAiE) i professora d’Educació Musical, i la seva companya, professora d’Educació Artística, Magdalena Jaume. Són apassionades de l’art i el conceben com a eina de transformació i d’innovació. Mirades i paraules desprenen ganes de fer les coses bé en la formació dels alumnes dels graus de Mestre a través de la creació. Són crítiques en el tracte que reben les matèries artístiques en els processos formatius de professors i d’estudiants. En el mínim marge de maniobra que tenen en el procés de formació dels mestres, hi posen passió, innovació i caràcter, que es veuen recompensats per la bona acollida de la seva feina entre l’alumnat i els centres amb què col·laboren.  

Heu fet tres quaderns de didàctica. Què són, què hi trobam?

Magdalena: La col·lecció es diu Materials precisament perquè recull els materials artístics realitzats o projectats pels alumnes de la UIB. La intenció és manifestar la creativitat dels estudiants d’Educació i estimular la continuació del seu treball en el món de l’art.

El primer número, Possibles policromies: Jujol a les finestres de la Seu, va ser el detonant per començar aquestes edicions digitals. Uns resultats sorprenents en un exercici d’interpretació i manipulació de les obres del patrimoni cultural del nostre entorn, desconegut. Hauria estat interessant fer-ne una exposició, però ho vàrem haver de transformar en una edició digital.

Amb aquesta intervenció els alumnes aboliren la distància entre obra i espectador, intervenint en l’obra estudiada. El fet que el treball de Jujol i Gaudí hagués quedat interromput a la mort del bisbe Campins ens va permetre prosseguir l'obra abandonada. Primer, es duia al paper els rastres de la pedra, a la mateixa escala; després, hi interveníem. Vàrem motivar l’esperit crític cap a obres del nostre entorn desconegudes, amagades o menyspreades.

El darrer número, I Jornades d'Educació Artística Carrau Blau, l’hem dedicat a la visita de les professores del Taller Municipal Carrau Blau, de Sant Just Desvern, de Barcelona. Són un important referent per a nosaltres i per a l’educació artística de tot el país. Aquest passat mes de maig vàrem organitzar unes I Jornades d’Educació Artística, on el nostre grup de recerca, el GRAiE, va difondre els seus projectes i investigacions. Vàrem realitzar dos tallers de la mà de Marta Balada, Laia Amargós i Soledat Sans (Carrau Blau), a la Fundació Pilar i Joan Miró. El resultat és aquest tercer número de Materials, amb les explicacions de cada exercici, perquè qui vulgui ho pugui aplicar, i dos articles inèdits de Marta Balada, professora emèrita d’Educació Artística de la Universitat de Barcelona, escrits especialment per aquesta ocasió.

En total tenim fins ara tres números de Materials: Possibles policromies, Teatres en miniatura i Carrau Blau. Enguany en farem dos més, i amb l’ajuda que ens ha proporcionat el DIRCOM en el disseny i difusió, dedicarem més temps i esforços a fer-los arribar als centres d’infantil, primària i secundària. Tenim la tal vegada pretensiosa determinació de ser un instrument —adaptable, millorable, aplicable—, en mans de mestres i professors.

I també sou un grup de recerca en el qual entren les diferents àrees?

Noemy: Sí, el nostre Grup de Recerca en Art i Educació és un grup interdisciplinari format per professorat docent i investigador de la UIB de diferents facultats i departaments, on es conjuga les disciplines de literatura, teatre, música, arts plàstiques i tecnologia educativa. Tenim diferents línies de recerca centrades en: educació en arts visuals, musicals i escèniques a l'escola; història de l'educació artística i estètica; i metodologies artístiques d'investigació. Però la que realment més ens satisfà és la que es deriva del nostre interès comú per treballar conjuntament en la indagació de nous procediments que millorin la qualitat de la tasca docent i que s’ha consolidat en projectes d’innovació i millora de la qualitat docent.

A partir del curs 2007-2008, es va iniciar una nova etapa en els estudis de Mestre en engegar projectes d'innovació de caràcter interdisciplinari, en interrelacionar-se la participació de les diverses àrees esmentades. De fet, impulsam aquest tipus de projectes en els graus d'Educació Primària i d'Educació Infantil basant-nos en la convicció que l'execució de projectes de caràcter interdisciplinari és més motivadora i enriquidora que l'estudi individual de cadascuna de les matèries per separat, tant per al professorat com per a l'alumnat que hi participa.

Magdalena: Intentam ajuntar totes les àrees en un mateix projecte docent, perquè no creiem que es puguin isolar les manifestacions artístiques unes de les altres, el dibuix de la música, l'escultura de la dansa. Hi ha distints materials, però un sol art. Seria ignorar la lliçó de les avantguardes, de l’art modern i contemporani. Les avantguardes artístiques varen rompre amb la separació academicista entre les arts; les seves propostes eren plurisensorials. Els músics introduïen tots els sentits, i els artistes visuals treballaven també amb l’oïda i el tacte com a receptors de l’obra plàstica. És un fet sense pas enrere possible. No cal al·ludir a «l'obra d'art conjunta» de Richard Wagner ni a les vocals de colors de Rimbaud, deu anys abans de néixer Picasso! L'any 1912, Kandinsky titulava una de les seves composicions escèniques El so groc. Des d'aquell moment, les noves tècniques i materials audiovisuals no han deixat d'imposar un tractament unitari del treball artístic.

Però no cal anar fins a la història de l'art: aquesta mateixa juxtaposició la trobam evidenciada en els nins. Els nins pinten i fan renou simultàniament, es mouen, ballen. Separar les arts unes de les altres és un absurd en educació. És possible dir quan un nin fa una escultura o quan pinta? Quan és que dibuixa i quan és que balla, canta o fa teatre? Tot succeeix alhora, tots els seus sentits i capacitats estan oberts i actius en cada moment.

Amb aquests projectes intentam desenvolupar la investigació i l’aplicació directa de propostes sonores i plàstiques, de la mà de l’art modern com a material didàctic. Perquè l'art modern té com una de les seves intencions la didàctica de l'espectador.

I els resultats?

Noemy: Crec que són molt positius. Quan veus que els alumnes s’inspiren en el que han fet aquí per fer el seu Treball de Fi de Grau o que s’esforcen per aplicar el que han après a les pràctiques que fan a les escoles..., és la idea de treballar per projectes; si els nostres alumnes no ho treballen aquí, difícilment ho podran posar en marxa quan estiguin en un centre. Podem destacar que les valoracions realitzades pels estudiants són molt positives, ens ofereixen informació vàlida i interessant en la millora dels nostres projectes interdisciplinaris, i reafirmen la nostra hipòtesi inicial sobre l'elevada motivació de l'alumnat cap a les activitats creatives i participatives.

El nostre alumnat, quan participa en projectes creatius, descobreix, en major grau, les aportacions derivades de la música, de les arts plàstiques, de la poesia o del teatre, quan s'apropien del llenguatge musical, artístic o literari. Pretenem que els alumnes, a partir de la pràctica artística, arribin al desenvolupament de les competències marcades en cadascuna de les matèries, en descobrir i assimilar els elements necessaris per a la realització de l'objecte artístic, ja sigui una composició musical, plàstica, visual o literària. A través d'aquest producte artístic l'alumne, a més de desenvolupar les competències de cada disciplina en concret, se situa enfront de nous reptes que ha de superar, desembocant en un aprenentatge significatiu.

Magdalena: De l’any passat a enguany s’ha triplicat el nombre d'estudiants que han triat fer el seu Treball de Fi de Grau d’Educació Infantil en art. Això deu voler dir que els alumnes se senten amb autonomia per formular les seves pròpies propostes i que els interessa continuar en aquesta recerca artística. Nosaltres intentam facilitar-los eines, com són les obres d’art modern, que ens fan reinaugurar les nostres capacitats perceptives i sensorials, i amb aquests exemples, que provenen directament del món de l’art, els futurs educadors són capaços d'imaginar noves experiències per a l’escola.

El que ha estat fonamental és poder dur la nostra proposta fins als nins, en aquest cas els de l'escola Miquel Duran i Saurina d'Inca, i poder dur els nins fins aquí, a la UIB. Ha estat una experiència que ha valgut la pena viure i fer visible.

El que feu és innovació docent pel contacte directe amb les escoles...

Magdalena: Ningú no imagina poder formar metges sense malalts. Si ‘pedagogia’ és la ciència dels infants, la Facultat d’Educació hauria de tenir més contacte directe amb els nins. Per als futurs mestres és molt important aprendre d’ells, dels nins, en la seva etapa formativa. Així ha succeït en el projecte d’Ombres sonores: després de la visita a la UIB, els nins ens varen convidar a la seva escola. Allà eren ells els qui ens farien de mestres, i mostrant-nos les seves investigacions amb llum i ombres. Va ser inesperat, no sabíem que això podia passar. Va ser determinant per a nosaltres, i per als alumnes de la UIB. Aquest any ho tornam a fer, sense esperar repetir aquesta resposta espontània, només desitjant-la.

Noemy: Aquest curs, a més dels nins d’infantil de l’escola Miquel Duran i Saurina d’Inca, hi participaran els nins de 5è i 6è de primària del centre Marian Aguiló de Palma. Enguany un dels projectes que fem es diu Ombres sonores en moviment, i la llum i l’ombra, el so i el silenci, el moviment i la quietud en són els elements bàsics. I està més focalitzat a la dansa i el moviment. Comptam amb la col·laboració de la ballarina i coreògrafa professional Maria Antònia Oliver, que vindrà dos dies a fer un taller de dansa amb els alumnes de primària i d’infantil, i també els alumnes faran un taller d’enregistrament de so amb Josep Lluís Oliver, degà de la Facultat d’Educació. Els alumnes universitaris faran propostes creatives on es conjugarà la música, les arts plàstiques i la dansa i el moviment, i les posaran en pràctica de primera mà als centres educatius. Els alumnes d’infantil i primària ens faran un retorn a partir de l’experiència viscuda. En el cas dels alumnes de primària, serà el seu primer contacte amb l’escola.

D’altra banda, fem un projecte interdisciplinari, Ràdio drama, que uneix noves tecnologies, música, literatura i plàstica, però aquesta vegada és un treball que es duu a terme entre quatre universitats: Universitat del País Basc, Universitat de Cantàbria, Universitat Jaume I de Castelló i la UIB. Els alumnes comparteixen el projecte a través de Facebook. Està basat en el teatre a la ràdio.

El tercer projecte es diu Gilgamesh, el primer poema de la humanitat: el professor Antoni Artigues l’ha adaptat al teatre, els alumnes de música faran la composició de les músiques. És un projecte que està estructurat en dos cursos, ja que el curs que ve els alumnes d’Educació Infantil assajaran i representaran l’obra de teatre, de la qual enguany els alumnes de Música d’Educació Primària han compost la música.

Per tot això tenim el suport de l’IRIE, que ens dóna un poc d’ajuda econòmica, i un alumne col·laborador.

Una reflexió sobre la importància de l’art en l’educació dels infants?

Noemy: L’art fomenta la creativitat, que segur que necessitaran els alumnes en qualsevol àmbit. Hi ha molts d’estudis que ho diuen, que treballar la creativitat afavoreix altres branques, obre, tens una nova mirada i tens més capacitat crítica, associativa, de fer feina en equip. Amb aquest tipus de disciplines els alumnes aprenen a treballar de forma col·laborativa amb els altres companys, a fer feina en grup. Així mateix els alumnes aprenen a qüestionar, rebutjar i refer treballs amb el propòsit de desenvolupar una idea creativa, en definitiva, a ser crítics. Aquest tipus de treballs ofereixen situacions d'experimentació i d'expressió en les quals es fa necessari prendre decisions individualment i en grup; fomenten la responsabilitat i potencien el diàleg com a instrument per arribar a acords i planificar tasques. Donen estratègies i eines necessàries per enfrontar-se al futur.

Magdalena: Jo crec que l’art per si mateix ja té la funció d’augmentar les nostres capacitats perceptives i crítiques. L'art ens desacostuma. Activa la mirada, l’oïda, ens dota de nous sistemes perceptius per mirar el món, amb una atenció més activa, més aguda. Qui vulgui una societat de persones obedients, repetitives, acostumades, reduirà la presència de l'art en l'educació. Perquè l'art no tolera repeticions, ni instal·lar-se en allò establert, ni accepta impossibles: l'art capacita per superar dificultats, per inventar camins nous, per posar en marxa diferents possibilitats, abans inimaginables. L'art no és un ornament. És percepció i consciència de la percepció. És l'estímul de la capacitat creativa, sense la qual no hi ha bons físics, bons arquitectes, bons enginyers, bons advocats, bons metges...

Com seria l’ideal per vosaltres? Queda clar que no és suficient la formació dels mestres en aquestes arts...

Magdalena: És paradoxal: qualsevol que entri en una aula infantil hi trobarà nins fent activitats que podem dir artístiques. Però la formació dels mestres en aquestes matèries és, avui encara, residual. Ens ho fan notar els nostres mateixos alumnes, que en demanen més, que no se’n van de l’aula en acabar la seva hora, que volen continuar els treballs a casa, se’ls desperten inquietuds... Tenc l’opinió que molts alumnes d’Educació podrien ser millors alumnes de Belles Arts que els mateixos alumnes de Belles Arts, perquè no pretenen ser artistes, sinó fer servir materials artístics. Si vénen amb vocació de mestre és perquè tenen capacitat d’inventar, de crear, d’improvisar... Són creadors, són inventors.

Noemy: No hi ha temps suficient, i el mestre no surt ben format. Falta sensibilitat social en tot això. Ens miram al mirall de països com Finlàndia, però no ens fixam en la quantitat d’hores i recursos que es dediquen allà a matèries artístiques, o en la importància que es dóna a la formació dels formadors. Si penses que la música és un llenguatge, no pots pretendre que n’aprenguin un de nou en tres mesos. És impossible!

Els infants solen ser molt artistes. Per què se’ns atura la capacitat de crear a la majoria de nosaltres quan tornam més grans?

Noemy: La creativitat requereix una confluència de diferents fonts diferenciades però interrelacionades, com són: habilitats intel·lectuals, coneixement, forma de pensar, personalitat, motivació i entorn, i algunes d’aquestes canvien amb el pas del temps. Per tant, com a docents, podem intervenir en algunes d'aquestes fonts en els nostres alumnes universitaris, per exemple: el coneixement desenvolupat en les nostres matèries, la manera de pensar al voltant de la importància de potenciar la seva creativitat, promoure la motivació de l'alumnat per implicar-se en els diversos projectes creatius i generar un entorn adequat a les nostres aules que afavoreixi aquesta creativitat.

Hi ha tres elements que entenem imprescindibles per implementar els nostres projectes d'innovació, que són: confiança, reforç positiu i feedback.

En primer lloc, confiança en el nostre alumnat i en la seva capacitat per resoldre, en la mesura de les seves possibilitats, els conflictes generats en el procés de creació de qualsevol objecte artístic. Hem de motivar l'alumnat per aplicar els seus coneixements de forma creativa.

En segon lloc, reforç positiu en el procés de construcció de les seves pròpies estratègies i competències per superar les dificultats. Trobam alumnes que arriben a les nostres aules amb la idea preconcebuda sobre la incapacitat de dur a terme certes habilitats musicals, plàstiques o literàries, per això, a través del reforç positiu pretenem ajudar-los en la superació d'aquestes barreres. Som conscients que no tots els estudiants tenen les mateixes habilitats per enfrontar-se a un fet artístic, però tots ells poden gaudir i aprendre d'aquest procés de situar les manifestacions artístiques com a punt de partida d'adquisició de noves competències.

I en tercer lloc, el feedback: és imprescindible fer un seguiment continu en el procés creatiu del nostre alumnat. El professorat comparteix amb ell les seves experiències i els seus coneixements com a artista, professor i investigador.

Magdalena: Perquè l’escola pot ser un lloc de censura i deformació per al nin. De tots els llenguatges, només els deixen desenvolupar-ne alguns, els ben dirigits segons criteris de productivitat i èxit. Necessitam mestres insubmisos, autònoms i que defensin i impulsin els llenguatges artístics del nin. Però és difícil creure que es pot formar un mestre amb 14 hores per explicar tota la història de l’art a uns alumnes que fan un grau de quatre anys. L’única esperança és que en aquestes 14 hores s’emocionin, quedin tocats, fins al punt que continuïn formant-se fora de les aules. Et quedes sempre amb la sensació que només pots despertar l’interès dels alumnes perquè ells mateixos segueixin el que no has pogut acabar.

Tard o d’hora haurem de sortir a exigir un canvi general. No podem deixar que la presència de la filosofia, la literatura, l’art, la música, a poc a poc desaparegui del tot..., i en el seu lloc posin assignatures que ensenyin a dirigir una empresa o a invertir en banca.

Notícia relacionada

Data de publicació: 15/10/2015