Francisco José García, Premi Ciutat de Palma Beca d'Humanitats

Francisco José García Pérez va estudiar Història a la UIB i ara fa la tesi doctoral entre la Universitat de Granada i la UIB. Ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Palma, categoria Beca d’Humanitats, amb el treball El culto luliano en Palma. Piedad y represión religiosa en el siglo XVIII.

1. Francisco, rebre una beca d’investigació és una gran notícia...

Sí que ho és. Tot va començar perquè vaig fer el Treball Final de Màster sobre la repressió del culte lul·lià a Mallorca al segle XVIII i, de fet, aquest és el tema de la tesi que faig. Al segle XVIII el culte lul·lià comença a ser vist amb recel per les elits mallorquines. És una veneració que genera molta expectació, i que l’elit no controla. És per aquest fet que un bisbe, Juan Díaz de la Guerra, decideix reprimir el culte, amb la intenció que arribi a desaparèixer.

2. I ja que feies la tesi sobre Ramon Llull, decidires presentar-te als Premis Ciutat de Palma... 

Vaig fer un Màster d’Història Moderna a la Universitat de Granada, i va coincidir que el certamen d’enguany era relacionat amb Ramon Llull. I vaig pensar que podia ser interessant analitzar com era el culte lul·lià a Palma durant el segle XVIII. És molt coneguda la faceta del Ramon Llull filòsof i home de lletres..., però no la veneració de tot el poble. La gent creia que Ramon Llull era portador de pluges, i per això li feien rogatives, cerimònies... M’interessa, per tant, explicar el lul·lisme des d’una perspectiva social i de les mentalitats d’aquella època.

Vaig presentar als Premis Ciutat de Palma el projecte sobre la repressió del culte lul·lià a Palma al segle XVIII. Un projecte que podré desenvolupar amb els doblers de la beca, i que, a més, està molt lligat a la tesi que estic fent, que dirigeixen els professors Miguel Luis López-Guadalupe, de la Universitat de Granada, i Rafel Ramis, professor d’Història del Dret i de les Institucions de la UIB.

3. Què et crida més l’atenció de Ramon Llull?  

Jo vaig estudiar d’entrada, com tothom, la versió més literària i filosòfica de Ramon Llull. Desconeixia la veneració tan important que tenia a Mallorca. Quan estudiava les fonts, veia que el poble el venerava, i també les elits, com una manera de controlar la població. El consideraven un sant quan encara ara no ho és. Ara, amb la recerca que estic desenvolupant, el veig més com el beat que com el filòsof. He pogut aprofundir en l’home de Déu, el màrtir, més que en l’humanista. 

4. Quins plans tens? Què t’agradaria fer en tenir la tesi? 

Continuar investigant, però sobretot m’agrada la docència. Fins ara feia feina a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, com a educador, fent activitats per a nins. I m’ha agradat molt aquesta experiència. M’agradaria continuar lligat a la docència i a la recerca. 

5. Tens un bon record del teu pas per la UIB? 

M’imagín que el de la Universitat és un període fonamental per a la formació acadèmica, però indubtablement ho es també per a la formació personal i emocional. Els meus cinc anys de llicenciatura els record amb enyorança, perquè una vegada acabes, saps que ja no tornaran, encara que facis una altra carrera... D’aquells anys a la UIB, m’enduc la passió per l’estudi de la Història, una maduresa que encara continua perfilant-se i, principalment, bons amics.  

Data de l'esdeveniment: 29/01/2015

Data de publicació: 26/01/2015