«Els governs universitaris han de comptar amb el Consell d'Estudiants a l'hora de prendre decisions»

Entrevista a Ares Fernández, president del Consell d’Estudiants de la UIB 

És de Palma. Fa segon de Dret perquè pensa que li donarà eines per entendre la societat on vivim i així poder participar en el sistema. Arriba al Consell d’Estudiants (CE) des de la presidència de l’associació Idees, que es defineix com a progressista. D’aquí li ve l’interès per la política. Creu en l’educació pública, laica i de qualitat, que «són els valors que defensam i que crec que compartim la majoria d’estudiants, perquè són bàsics i neutres». Troba que la UIB ha d’evolucionar perquè té la capacitat de ser una gran Universitat, «que ha perdut moltes oportunitats». Demana que els governants universitaris creguin de veres que el CE és el màxim òrgan de representació dels estudiants i comptin amb ells a l’hora de prendre decisions.

- Et fa il·lusió el teu nou càrrec? Per què?

Sí! Perquè si hi ha una cosa que vull fer és treballar per millorar les coses, i quan vaig començar a l’associació Idees em va agradar, perquè vaig tenir l’oportunitat de fer coses. I ara, com a president del Consell d’Estudiants, amb el meu equip i la resta de companys, em fa més il·lusió encara. M’agrada la idea de detectar problemes i servir de pont entre els estudiants i els òrgans de govern de la UIB. Tenir la possibilitat d’intentar solucionar els problemes dels estudiants és el que em fa més il·lusió.

- Qui sou els membres de la comissió permanent? 

El secretari és en Miquel Romero, que està acabant el grau d’Història; na Marina Casanova cursa segon d’Economia, i per això és la tresorera; na Déborah de Oliveira és companya meva de segon curs de Dret; na Maria Lourdes Mir és de tercer de Filologia Catalana; na Margalida Truyols i n’Elvira Assumpta Arbona són de Psicologia, de tercer, i són representants de la Junta de Psicologia, que crec que fan molt bona feina; i en Javier Ribas ve d’Història i ara fa el Màster en Formació del Professorat.

- Els vostres propòsits, quins són? 

Tenim un decàleg de propòsits que vàrem elaborar just abans de les eleccions. El publicàrem a principis de desembre i quan es va constituir el plenari vàrem xerrar amb els estudiants i tots estàvem d’acord amb els punts que hi apareixen. Vull incidir en el fet que només es tracta d’un marc d’actuació. El projecte l’hem de fer entre tots. I ara pretenem que aquestes propostes es desenvolupin i es facin més concretes. 

- Per què hi ha tan poca participació dels estudiants universitaris en general i, concretant, en la política universitària, la cultura...?, què passa?

Pens que, primer de tot, la situació política i social no és favorable per impulsar el teixit associatiu ni la participació dels estudiants. I no només a l’àmbit universitari, també en altres àmbits de la societat. El pitjor problema que tenim és que molts d’estudiants no coneixen el CE, ni les eines que tenen per poder representar els seus companys... I, per tant, crec que el CE en primer lloc ha de donar-se a conèixer i incentivar la participació. Proposarem jornades, no només acadèmiques, també extraacadèmiques, esportives... El CE ha de ser el protagonista i ha d’aprofitar els recursos econòmics i humans de què disposa per incentivar aquest tipus de participació i també la participació als òrgans de govern de la UIB. No pot ser que hi hagi carreres que no tinguin representants d’estudiants...

- Aquesta setmana la UIB compleix 37 anys... T’agrada la UIB?

Sí, però... Crec que la UIB ha tingut l’oportunitat al llarg d’aquests anys de ser una Universitat petita i molt bona. I pens, també, que hem perdut oportunitats. No sé per quins motius... Som 15.000 estudiants de grau. Podríem ser molt bons. Però no ho sabem aprofitar. Clar que el finançament tan pobre que tenim condiciona. I això ho hem de reclamar als polítics. A tots. La UIB és imprescindible. Forma els ciutadans i els professionals del futur.

Canviaria també algunes postures que són molt intrínseques del govern de la UIB, que són molt, molt tancades, i obriria molt més els departaments... Crec que no es pot permetre que un catedràtic faci d’un departament el seu cortijo. És una opinió personal. La UIB s’ha d’obrir!

L’aplicació de l’espai europeu d’educació superior també ha estat molt complicada. Ens trobam que tenim un sistema d’avaluació amb molts treballs i exàmens parcials..., però segueixen tenint massa pes els exàmens finals. Si Bolonya pretén una avaluació contínua, i després resulta que un 60 per cent de la nota és de l’examen final, no anam bé..., i la UIB ho ha de reivindicar.

També demanam el compliment estricte de les guies docents. I passa moltíssim que no es compleixen. No pot ser que comencis una assignatura amb una guia docent i uns criteris, i que a mig curs canviïn els criteris. Això no es pot permetre. No és seriós. Les guies docents són un contracte i s’ha de respectar.

Per tant, crec que la UIB ha d’evolucionar en tots els sentits. Ha de ser del segle XXI. El govern i els sistemes de docència han d’evolucionar.

- Algun missatge per als governants universitaris?

Que escoltin els estudiants. Que tenim òrgans de representació estudiantil, com el CE, que és el màxim, i és molt important, i tenim dues tasques, lluitar perquè el CE sigui un òrgan de la importància màxima i que els governs universitaris es creguin de veres que és així i actuïn en conseqüència. I això vol dir que comptin amb nosaltres a l’hora de prendre decisions. 

Twitter facebook mail

Data de publicació: 18/03/2015