El Servei de Patrimoni, Contractació, Infraestructura i Unitat Tècnica de la UIB

El SPCIUT té funcions complexes, com la gestió del patrimoni, els edificis i instal·lacions, la contractació i el seguiment d’obres i serveis, la tramitació de despeses... La seva cap és Pilar Maldonado, una de les persones que més coneixen la Universitat, pels anys que fa que hi treballa i per les experiències que té en gestió. Parlam amb ella del servei que dirigeix i de la UIB en general.

1. Ens podríeu explicar les funcions del SPCIUT de la UIB...

Podríem dir que el Servei inicia la seva gestió a través de la contractació administrativa d’obres, subministraments i serveis. A partir d’aquest moment, desenvolupa l’activitat que té una relació directa amb la infraestructura de la Universitat: seguiment i control de l’execució d’obres i instal·lacions, elaboració de projectes tècnics, informes tècnics, estudis d’espai, valoracions.., adquisició de determinats subministraments i equipaments (mobiliari, maquinària) i interacció continuada amb els serveis generals com els de manteniment, de seguretat, de neteja, de jardineria, etc.

D’altra banda, té també com a principal competència la gestió del patrimoni dels béns mobles i immobles, fer-ne l’inventari, el registre i legalització d’edificis i instal·lacions per, finalment, acabar el cercle de la seva intervenció amb la gestió econòmica de tota l’activitat d’aquestes instal·lacions mitjançant la tramitació de les despeses a càrrec tant del capítol VI (Inversions) com del capítol II (Serveis generals) del Pressupost de la Universitat.

2. Com és el patrimoni artístic de la UIB? Tenim una col·lecció valuosa? Quines obres destacaríeu? 

Si parlam de béns immobles, tenim dos edificis a destacar per la seva vàlua històrica i artística: un edifici declarat BIC, Can Oleo, al carrer de l’Almudaina, número 4, de Palma, i un altre catalogat, l’edifici Sa Riera, també a Palma.

Can Oleo és un casal residencial recentment rehabilitat amb una escala gòtica del segle XV —únic exemplar d’aquest tipus que es conserva a Palma— i una clastra i finestra d’estil renaixentista. És un edifici preciós amb moltes possibilitats, especialment de caire cultural. En aquests moments està sense equipar per raons pressupostàries, una conseqüència més de la crisi econòmica que patim i que tant ha incidit en la nostra universitat.

Respecte a l’edifici Sa Riera, és un edifici històric que ha donat molt de si. Antiga seu de l’Escola de Comerç, va albergar els estudis de Ciències Empresarials i de la Facultat de Dret. És un edifici antic que necessita també una dotació pressupostària per mantenir la seva gran prestància i el seu encant. Des de l’equip de govern s’han anant fent amb molt d’esforç determinades actuacions per millorar-ne les infraestructures. Hem de tenir en compte que ara per ara és l’única seu activa a Palma que connecta la ciutat amb la Universitat, s’hi imparteixen màsters, s’hi organitzen congressos, s’hi desenvolupen determinades actuacions de caire cultural i institucional a través del Vicerectorat de Cultura, Projecció Social i Seus Universitàries, s’hi fan cursos de l’ICE, hi ha una sala d’estudis oberta als alumnes i també és el lloc d’assaig de les corals de la Universitat.

Tenim, d’altra banda, peces destacables i emblemàtiques com és el claustre de l’edifici Ramon Llull: els arcs i columnes pertanyien a l’antic convent de les dominiques, datat el 1658. El 1963, el convent s’ubicava a l’actual centre comercial els Geranis (devora l’església de Santa Catalina de Sena), i els arcs i columnes foren traslladats al campus universitari. Cal destacar també els símbols i l’estendard amb la representació de la figura de Ramon Llull, la maça, els birrets i el segell que daten del segle XVIII, i una destacable mostra d’obra pictòrica local molt interessant, en què destaca un quadre, «El canelobre», de Miquel Barceló. Tenim també obres d’artistes com Antoni Tàpies, Rafael Forteza, Joan Nadal, Maria Carbonero, Dolors Sampol, Joan Brossa, Nils Burwitz, Pep Canyelles, Menéndez Rojas, Ramon Canet, Joan Riutort, Joan Rafael, Sapere, Ben Jakober, Juli Ramis...

3. Quantes persones treballen al Servei? Què és el més complicat a l’hora de gestionar el dia a dia? 

Som 21 persones:

  • 3 a la secció de contractació,
  • 4 a l’àrea de patrimoni i gestió econòmica,
  • 4 a l’àrea d’infraestructura,
  • 4 a la Unitat Tècnica,
  • 5 a l’àrea de manteniment i trasllats,
  • i la cap del Servei.

Tenim el treball bastant protocol·litzat i distribuït, òbviament, però el SPCIUT té una activitat molt variada, que va des de l’aplicació dels preceptes legals que li corresponen en funció de la seva tasca administrativa, com és la contractació d’obres, serveis i subministraments regulada per la Llei de contractes del sector públic, a la supervisió de l’execució d’obres i instal·lacions de qualsevol tipus, la redacció de projectes per a la construcció d’infraestructures i instal·lacions, la retirada de material i gestió del magatzem general de la UIB, l’estudi d’espais, l’adquisició de béns mobles, l’organització de trasllats i de l’equipament d’un edifici, la gestió de la telefonia fixa i mòbil, l’organització de la infraestructura per a qualsevol cerimònia de la Universitat, l’estudi del flux del trànsit del campus o l’atenció a les diferents reclamacions per sinistres a càrrec de diferents assegurances... La veritat és que hem de tenir una certa capacitat per treballar davant la incertesa per la varietat de temes que tocam, i ser capaços d’atendre les peticions, que ens arriben a vegades amb una certa imaginació tècnicament controlada.

4. Dirigiu el Servei fa 24 anys. Són molts d’anys fent feina a la Universitat. Com els resumiríeu? Què en destacaríeu en positiu o en negatiu? 

Som tècnica de la Universitat i estic al capdavant del SPCIUT des de l’any 1990, tot i que vaig començar a treballar en tasques relacionades amb el patrimoni de la Universitat l’any 1986.

Per a mi la Universitat ha estat com una segona casa (vaig ser membre de la Comissió promotora  de la Universitat en representació del PAS l’any 1972 i, posteriorment, de la Comissió gestora). Els que vàrem començar a fer feina a «la casa» en aquella època  vàrem tenir la gran sort de veure com, a pesar de les dificultats i els pocs recursos, naixia la Universitat que tenim ara i, a continuació, com creixia i es desenvolupava amb èxits i fracassos, amb llums i ombres, però també adaptant-se als diferents canvis i sempre endavant.  

Per a mi treballar a la Universitat segueix sent un luxe i, tot i que moltes coses han canviat respecte a aquells anys en què érem una petita família on tots en coneixíem, una família que treballava amb molta il·lusió —la il·lusió de la joventut i del que té la sort de formar part d’un nou i transcendent projecte—, la tasca de fer Universitat és prou engrescadora com per seguir endavant, ara ja amb més anys i més diòptries, però amb la il·lusió que la idea d’Universitat hi ha de ser sempre present i, d’altra banda, amb l’esperança posada en les noves generacions, a les quals hem de transmetre la capacitat per seguir amb el projecte a través d’una nova visió, de les noves tecnologies i, en el cas de l’Administració, amb la tan esperada Administració electrònica, que vull estrenar abans de la jubilació, si pot ser.

De positiu, destacaria fer feina per un projecte que val la pena: la nostra universitat. Jo, que hi he estat des del minut 1, puc assegurar que hem aconseguit molt més del que esperàvem. Que avui esperam més de tot, qualitat, eficiència, eficàcia, excel·lència i resultats en benefici de la nostra societat? Clar que sí, com ha de ser, amb ambició i desig per millorar.

I de negatiu destacaria no disposar dels suficients recursos per dur endavant temes pendents tant pel que fa a noves tecnologies com a infraestructures, i haver perdut la il·lusió de comptar amb una autonomia universitària de bon de veres.

Finalment, el que m’agradaria molt és veure com s’inaugura Can Oleo amb plena activitat i també m’agradaria veure com s’aprova el Pla especial del campus i, pel que fa a les persones, el més important, ja que les tasques només les fan les persones, voldria que el PAS de la Universitat estigués reconegut adientment per la seva vàlua professional. Aquesta universitat té un PAS molt voluntarista, tal vegada perquè fer feina per a la Universitat és fer feina per a un projecte sempre de futur, i això acaba prevalent. El PAS ha patit especialment la crisi, la plantilla ha minvat i, no obstant això, gràcies a aquest esperit de voluntat segueix sempre estirant el carro. El PAS de la UIB està preparat i format, i esperam que prest aquest desequilibri anirà minvant per arribar a aconseguir la qualificació i el reconeixement que es mereix. 

Data de l'esdeveniment: 16/10/2014

Data de publicació: 15/10/2014