«Ciència per a tothom permet acostar als més joves la passió per la recerca»

Alberto Bueno i Marina Alorda, estudiants de tercer de Bioquímica i voluntaris a Ciència per a tothom 

Alberto Bueno i Marina Alorda són de Palma. Tenen 21 anys i passió per la ciència i la recerca. La seva joventut no és impediment per tenir les coses clares: volen dedicar el seu futur a la recerca. Saben que ho tindran difícil. Coneixen el panorama que els espera. Però des de ben petits tenen clar que la investigació és el motor del món i de la seva vida. Fan tercer de Bioquímica i són dos dels voluntaris de Ciència per a tothom, una fira dedicada a la ciència per a tots els públics on ells tenen molt de protagonisme...

Construir una torre amb espaguetis i núvols de cotó, un MàsterXef químic, crear fragàncies naturals o flors fluorescents... Només són alguns dels exemples dels experiments que proposa Ciència per a tothom. Tenen molt bona pinta, no és ver? Vosaltres què heu preparat?

Alberto: Hem preparat un CSI. Tindrem un mort (i treu un ninot de grans dimensions fet per ell mateix), hem preparat les proves del crim, i tindrem microscopis... Els estudiants hauran de saber, valorant les proves, qui és l’assassí entre 16 sospitosos.

Martina: La idea de l’activitat és de la professora Pilar Roca, i nosaltres el que hem fet és crear els escenaris, elaborar les proves, pensar en sospitosos..., ens hem hagut de preparar i hem après molt també!

Creieu que aquestes fires poden ajudar els nins a entendre la importància de la ciència? Vosaltres, que ara ja en sou tan conscients, havíeu participat en alguna d’aquestes fires o similars?

Alberto: Sí. És necessari fer activitats com Ciència per a tothom, perquè això permet que la gent, els nins i els grans, coneguin què és la ciència i, des del coneixement, puguin arribar a sentir passió pels coneixements científics. Perquè la ciència pot semblar molt avorrida, però realment no és així. I s’ha de conèixer de prop.

Marina: Jo vaig venir al Demolab quan feia batxillerat. I també havia participat en moltes activitats de ciència que feia CaixaFòrum. Amb la meva escola hi anàvem sovint, i era molt interessant. I sí que aquestes activitats t’ajuden a donar-te una visió més propera del que és la ciència. La gent pensa que els científics són gent avorrida, que no surt de ca seva, i ningú no vol ser avorrit. Totes aquestes activitats t’ensenyen, i obren la ment de la gent.

Ara ja sou un poc científics. Us hi voleu dedicar en el futur?

Alberto: Primer hem de mirar d’acabar la carrera, fer un màster i un doctorat... El que passa és que realment les coses no estan gaire animades. Aquí hi ha molt poca sortida professional de la nostra especialitat. A mi m’agradaria dedicar-me a la investigació del càncer. També m’agradaria ser professor universitari. Tenir l’oportunitat d’apassionar els joves. Jo crec que és la base de tot! Perquè és un crim que un professor sigui avorrit i no sàpiga transmetre coneixement.

Marina: Els professors tenen molt de poder, però a vegades no saben transmetre bé el coneixement. El que passa aquí és que per investigar també has de fer classes, i no tothom ho fa bé tot, la qual cosa es nota...

I en la part científica, a mi m’atreu molt la neurociència. M’interessa molt conèixer el funcionament del cervell, les connexions neuronals...

Voleu afegir alguna cosa?

Convidar tothom a venir i a saber més coses sobre la ciència! S’ho passaran molt bé! Són uns dies per gaudir i per aprendre sense adonar-se’n!  

Notícia relacionada

 

Data de l'esdeveniment: 07/05/2015

Data de publicació: 06/05/2015