Un estudi publicat per investigadors de la UIB i de la Universitat d'Oviedo aporta per primera vegada dades esperançadores per al tractament d'aquestes experiències relacionades amb la reducció de funcions psicològiques, com la desconnexió emocional i afectiva 

Les experiències psicòtiques afecten un 5 per cent de la població general, i en alguns casos arriben a ser de prou intensitat com per suposar un problema en el funcionament diari de la persona. Igualment, és destacable que, en aquests casos, el tractament té un cost per al sistema públic de salut que supera el total de la resta de problemes psicològics atesos.

Una classificació habitual de les experiències psicòtiques consisteix a dividir-les en positives i negatives. Les positives al·ludeixen a l’increment d'una funció psicològica, per exemple, auditiva, en el que serien al·lucinacions; mentre que les negatives es refereixen a la reducció d'una funció, com, per exemple, el retraïment afectiu o la incapacitat d'estar connectat emocionalment amb altres persones. Mentre que per a les primeres el tractament farmacològic i la psicoteràpia són considerats tractaments eficaços, en el cas de les segones no hi ha un tractament eficaç que sigui considerat un estàndard.

En un article publicat recentment, investigadors del grup d'Evolució i Cognició Humana de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat d'Oviedo aporten per primera vegada evidències de l'eficàcia de la teràpia de la consciència plena (midfulness) per tractar les experiències psicòtiques negatives.

El treball parteix de canviar la concepció que es fa del tractament d'aquesta mena d'experiències per, en comptes de lluitar-hi activament i conscientment en contra, aprendre a viure malgrat tot, conreant una actitud de «deixar anar». Aquest tipus d'aproximació, coneguda quotidianament com a mindfulness o consciència plena, ha demostrat que és eficaç, i que incrementa el benestar i el funcionament cognitiu d'aquestes persones. L'estudi se centrà a provar com la consciència plena, afegida al tractament habitual de la xarxa de l’IB-Salut, podia afectar la freqüència de les experiències psicòtiques positives i negatives. Per fer-ho, compararen el tractament habitual en solitari, però amb diverses setmanes d'entrenament en mindfulness.

Els resultats apunten al fet que, en primer lloc, la consciència plena, aplicada a les experiències psicòtiques positives, no fa que augmentin. Això és important, perquè hi ha molts professionals de la salut que són reticents a combinar aquesta teràpia amb experiències psicòtiques positives. En segon lloc, per primera vegada els investigadors han trobat evidència que, en les experiències psicòtiques negatives, disminueixen la freqüència i intensitat en comparació amb el tractament habitual. És a dir, per primera vegada hi ha dades esperançadores sobre un tractament per a les experiències psicòtiques negatives.

D'altra banda, com assenyalen els investigadors, el baix cost d'implementar aquesta teràpia i el seu efecte sobre les experiències psicòtiques pot ajudar a la sostenibilitat del sistema públic de salut, a més de millorar la qualitat de vida i el benestar d'aquelles persones afectades en el funcionament diari per aquesta mena de fenòmens.

Referència bibliogràfica

López Navarro, E., i Al-Halabí, S. (2021). Effects of mindfulness on psychotic symptoms: insights from a randomized clinical trial. Psychosis, 13(3), 1-6.

https://doi.org/10.1080/17522439.2021.1889649 

Data de publicació: Fri Jul 09 11:14:00 CEST 2021