El sistema, desenvolupat per investigadors de l’IFISC (CSIC-UIB) en col·laboració amb UNICEF, permet saber per on passen i en quines zones es concentren els migrants en abandonar els països d'origen

Un equip liderat per investigadors de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) ha ideat un mètode per detectar els corrents de refugiats arreu del món. El treball, basat en dades geolocalitzades de la xarxa social Twitter i fet en col·laboració amb UNICEF, ha permès els investigadors entendre per on passen i en quines zones es concentren els refugiats quan abandonen els respectius països d'origen. Els resultats, que apareixen publicats en la revista PLOS ONE, permeten que les autoritats i ONG millorin la gestió i concentració de les ajudes als refugiats.

L'estudi s'ha centrat en la crisi migratòria de Veneçuela, causant que uns quatre milions de veneçolans hagin abandonat el seu país entre 2015 i final de 2018, segons dades de les Nacions Unides (ONU).

«Hem desenvolupat el mètode de tractament de dades i l'hem contrastat amb dades oficials; fins i tot hem detectat errors en la informació que UNICEF tenia sobre entrades de refugiats veneçolans al Brasil i que la Policia Federal brasilera havia recollit bé. L'objectiu ha estat pràctic des de l'inici de l'estudi i sempre de la mà de les necessitats d'informació que UNICEF ens ha fet arribar», explica l'investigador del CSIC José Ramasco, que treballa a l’IFISC (CSIC-UIB).

Segons els científics, la vigilància dels corrents migratoris és clau per respondre a les crisis humanitàries i elaborar polítiques eficaces. Aquesta informació sol provenir d'enquestes i de controls fronterers, però la falta d'accessibilitat i no tenir una imatge clara de què succeeix després d’haver travessat les fronteres en redueix la utilitat.

Anàlisi de fluxos reals

Basant-se en les dades geolocalitzades de Twitter, els investigadors varen comprovar si els usuaris eren residents a Veneçuela durant els mesos i anys anteriors a la crisi i en varen monitorar la mobilitat agregada a la sortida del país després de l'inici de la confrontació entre el govern i l'oposició. En varen comprovar l’entrada en altres països, les ciutats en què es concentraven i si continuaven el viatge cap a terceres destinacions. Finalment, varen contrastar aquestes dades amb les recollides per les autoritats a les fronteres.

«Els fluxos calculats són coherents amb les estadístiques oficials. El nostre mètode és versàtil i té un gran abast, ja que pot utilitzar-se per estudiar diferents característiques de la migració, com les rutes preferides, les zones d'assentament, la mobilitat a través de diversos països, la integració espacial a les ciutats, etcètera. Proporciona resolucions geogràfiques i temporals acceptablement precises, la qual cosa permet d’explorar qüestions no previstes pels registres oficials», indica Ramasco.

Els científics esperen que aquestes noves fonts d'informació puguin complementar les oficials i ajudin les autoritats i organitzacions humanitàries a avaluar més bé quan i on han d’intervenir sobre el terreny.

Font: CSIC

Referència bibliogràfica

Mazzoli, M.; Diechtiareff, B.; Tugores, A.; Wives, W.; Adler, N.; Colet, P. i Ramasco, J. (2020) «Migrant mobility flows characterized with digital data». PLoS ONE, 15(3): e0230264. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0230264

Data de publicació: Wed Apr 22 11:02:00 CEST 2020