Els investigadors han observat que els efectes combinats de la pesca i el clima afecten sinèrgicament les poblacions de diverses espècies
Un estudi realitzat pels científics del Centre Oceanogràfic de les Balears (COB) de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), en col·laboració amb els investigadors de la Universitat de les Illes Balears i del Consell Superior d’Investigacions Científiques, ha demostrat l’existència de respostes sincròniques en les poblacions de diverses espècies marines de la Mediterrània com a resultat dels efectes combinats de l’explotació pesquera i la variabilitat climàtica.
L’estudi s’ha publicat recentment a la revista ICES Journal of Marine Science i analitza l’evolució de les captures comercialitzades de les principals espècies de les Illes Balears entre els anys 1965 i 2008: tres cefalòpodes com el pop, la sípia i el calamar; dos peixos ossis com el moll i el lluç; i dos peixos elasmobranquis com el gató i la rajada.
L’esforç pesquer a l’àrea d’estudi es va incrementar de manera abrupta entre 1965 i finals dels anys setanta com a resultat de l’augment del nombre d’embarcacions d’arrossegament. Aquest increment va provocar que als anys vuitanta aquestes espècies entrassin en una situació de sobrepesca, un canvi que va alterar la resiliència, o capacitat d’aquestes poblacions per fer front a possibles factors externs adversos, i va augmentar així la seva sensibilitat als efectes del clima. Els desembarcaments varen augmentar de manera exponencial durant la fase inicial, abans d’aquesta situació de sobrepesca, per posteriorment, a partir dels anys vuitanta, mostrar un comportament clarament oscil·latori.
Per intentar determinar l’origen d’aquestes oscil·lacions observades en els desembarcaments, els investigadors han analitzat diferents índexs climàtics a diverses escales espacials. Els resultats revelen que els índexs locals lligats a la Mediterrània occidentals i els de mesoescala relacionats amb l’Atlàntic nord afecten les espècies que habiten aigües més profundes (lluç i elasmobranquis), mentre que l’índex global El Niño afecta les que viuen a menor profunditat (pop, sípia, calamar i moll). El Niño és un fenomen climàtic relacionat amb les interaccions clima-oceà que té lloc al Pacífic sud, si bé els seus efectes es poden apreciar a tot el planeta. De fet, els seus efectes sobre els ecosistemes terrestres de la Mediterrània s’han documentat en nombrosos treballs. Emperò, fins ara no s’havia observat la seva influència sobre els ecosistemes marins de la Mediterrània.
Dels resultats de l’estudi es desprenen dues conclusions importants. En primer lloc, que l’efecte combinat de la pesca i el clima no només afecta les espècies marines objectiu de la pesca, sinó també altres espècies que comparteixen amb aquestes el mateix hàbitat i són explotades de manera indirecta. Això provoca respostes sincròniques a nivell de la comunitat, un fenomen que s’ha observat en altres oceans i que, en el cas de les pesqueres, poden provocar, com a mal menor, la variabilitat i imprevisibilitat dels desembarcaments. En segon lloc, es posa en evidència que els ecosistemes marins de la Mediterrània són més sensibles a la variabilitat climàtica global que el que es pensava fins al moment.
L’estudi s’ha fet en el marc del projecte PROGECIB-48A que finança la Direcció General d’Universitats, Recerca i Transferència del Coneixement de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.
Referència bibliogràfica:
Quetglas, A., Ordines, F., Hidalgo, M., Monserrat, S., Ruiz, S., Amores, Á., Moranta, J., and Massutí, E., (2012). «Synchronous combined effects of fishing and climate within a demersal community». ICES Journal of Marine Science. doi: 10.1093/icesjms/fss181.
Documents relacionats
Data de publicació: 07/02/2013