La recerca reclama el suport de les administracions per fer accessibles els programes universitaris sènior a tots els ciutadans
L’oferta de la Universitat Oberta per a Majors aplega més de 1.000 estudiants (la majoria dels quals són dones: 70,5%), que representen un 7,8% de la població universitària de la UIB
Les dones, tradicionalment fora de la universitat, són majoria en aquests programes, perquè estudiar les allibera dels mandats de gènere imposats socialment i els millora l’autoestima
La Xarxa Vives d’Universitats i la Fundació Pere Tarrés han presentat avui el resultats de la recerca «Formació universitària sènior. Informe sobre l’impacte social en l’estudiantat». L’estudi s’ha dut a terme entre els alumnes dels programes universitaris sènior de 17 universitats de la Xarxa Vives, que tenen l’objectiu de promoure l’envelliment actiu, garantir el dret a una educació per a tothom en totes les etapes de la vida, millorar la qualitat de vida de la gent gran, i facilitar que aquest col·lectiu continuï essent un agent actiu i participant de la societat. L’alumnat sènior representa devers un 6% de la població universitària. És un col·lectiu encara més feminitzat que el dels estudiants de grau i màster, atès que el 67% són dones. 8 de cada 10 tenen estudis previs: el 62,4 % ha cursat estudis universitaris, mentre que el 24,8%, estudis secundaris. Pel que fa a l’edat, més de la meitat té entre 60 i 69 anys (52,6%), una proporció que augmenta fins al 88,7%, si hi sumam el grup d’entre 70 i 79 anys. L’edat mitjana és de 68 anys.
En el cas de la UIB, els programes universitaris sènior són impartits a través de la Universitat Oberta per a Majors, que aplega 1.038 estudiants (el 70,5% són dones) al campus de Palma i a les seus de la ciutat (Centre Flassaders i barriades de Palma), així com a les situades a Eivissa, Menorca (Alaior, Ciutadella i Maó) i Formentera. Els estudiants universitaris sènior de la Universitat Oberta per a Majors són un 7,8% de la població universitària de la UIB. El curs 2020-21 alguns programes de la UOM no es varen poder impartir per mor de la COVID-19".
Els resultats de la recerca demostren que la formació universitària sènior impacta positivament en la salut física i psíquica i en el benestar general de l’alumnat. Com més anys fa que una persona està matriculada en un programa de formació universitària sènior, més beneficis hi percep, sobretot en termes de salut i relacions socials. En aquest sentit, els enquestats reconeixen que cursar estudis a la Universitat els ajuda a vèncer temors i complexos, reduir sentiments d’ansietat o depressius, superar situacions vitals traumàtiques (viduïtat, malaltia o pèrdua d’algun familiar), millorar la capacitat intel·lectual i de memòria, ser més tolerants i humils, més receptius a aprendre a fer servir les TIC, i a incrementar les relacions amb l’entorn més proper. A més, cursar programes universitaris sènior es relaciona amb un augment de l’activitat cultural de l’estudiant (com anar a museus, teatres o cinemes), cosa que n’incrementa els coneixements i li permet participar en converses de manera més fluïda i segura, així com tenir una visió de l’entorn més crítica i àmplia que l’obtinguda al llarg de la trajectòria vital, segons l’estudi.
La investigació també evidencia els efectes positius que els programes universitaris sènior tenen en col·lectius específics, com les dones, els alumnes de més edat, o aquells amb poca formació prèvia. En concret, les dones participants en l’estudi reconeixen que els campus universitaris esdevenen espais que les alliberen dels mandats de gènere imposats tradicionalment (com la cura de fills i nets i de la llar) i que els milloren molt significativament l’autoestima i l’autoreconeixement. La recerca reflecteix també que, en el grup de persones que únicament tenen estudis primaris, el percentatge de dones duplica (69,2%) el d’homes (30,8%), motiu pel qual es fa necessari aplicar la perspectiva de gènere en divulgar aquests programes entre la població sènior.
Juntament amb el col·lectiu femení, les persones de més de 76 anys perceben també més beneficis associats al fet d’anar a la Universitat. L’establiment de rutines i obligacions socials per assistir a classe té, per aquest alumnat, un efecte d’«agenda-teràpia» que els permet tornar a connectar amb l’exterior, a implicar-se socialment, la qual cosa n’evita l’aïllament, la solitud i els obliga a mantenir una imatge social i a no descuidar-se. Com indica l’informe, aquestes generacions solen tenir un nivell formatiu més baix, per la qual cosa viuen l’inici dels estudis universitaris amb il·lusió, com una oportunitat per superar-se, sentir-se útils i recuperar el temps perdut. Tanmateix, és aquest sector de la població que més es beneficia de la formació universitària, a la qual sembla que menys arriben aquests programes formatius, ates que només 2 de cada 10 són persones sense estudis o amb estudis primaris, mentre que 6 de cada 10 tenen estudis universitaris previs. En aquest sentit, les autores de l’informe reclamen més suport per part de les administracions públiques amb l’objectiu de fer arribar els programes sènior a tots els ciutadans i, especialment, al perfil de persones grans amb nivell acadèmic més baix i a les dones, que són els col·lectius que més se’n beneficien.
Els resultats fets públics avui incideixen també en els efectes que la pandèmia ha tingut en el col·lectiu sènior. La crisi sanitària ha desbaratat les rutines i ha fet perdre relacions, cosa que ha tingut conseqüències negatives tant en l’estat d’ànim com en la cura personal dels estudiants. La migració a un sistema de formació en línia ha estat estressant per a molts, en un primer moment. Per a d’altres, les sessions telepresencials han comportat dèficit d’atenció. Tanmateix, la majoria reconeix que poder continuar cursant els programes formatius ha fet augmentar la seva motivació per l’estudi durant una època molt complicada i ha esdevingut una oportunitat per aprofundir en les noves tecnologies.
«Formació universitària sènior. Informe sobre l’impacte social en l’estudiantat» ha estat coordinat pel Grup de Treball de Programes Sènior de la Xarxa Vives (que integra els responsables d’aquestes unitats a les universitats) i dirigit per Montserrat Garcia-Oliva, de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. La formació universitària sènior és impartida per devers 2.000 docents (un 6% del PDI) a 17 universitats de la Xarxa Vives i 78 seus universitàries distribuïdes arreu del territori, amb l’objectiu de descentralitzar l’activitat acadèmica i acostar la formació als llocs de residència del col·lectiu sènior.
La Xarxa Vives és una institució sense ànim de lucre que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats en educació superior, cultura i llengua. La finalitat de la Xarxa Vives és potenciar les relacions entre les institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya, i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, per crear un espai universitari que permeti coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals, i potenciar la utilització i la normalització de la llengua pròpia.
Documents relacionats
Data de publicació: 14/09/2021