Un estudi realitzat per la Càtedra UNESCO - Sa Nostra per a la gestió empresarial i el medi ambient, adscrita al Centre de Recerca Econòmica (UIB - Sa Nostra), quantifica en unitats monetàries els serveis recreatius que, tot i no ser objecte d’intercanvi en el mercat, proporcionen les platges de Mallorca als turistes que visiten l’illa.
L’equip d’investigadors, una vegada coneguts els nivells d’afluència a cada una de les 73 platges objecte de l’estudi i els atributs que les caracteritzen, ha estimat el valor d’ús recreatiu turístic de les platges de Mallorca, durant el mes d’agost. En altres paraules, ha quantificat monetàriament la satisfacció i el benestar que obtenen els turistes quan gaudeixen dels serveis recreatius que proporcionen les platges.
Els atributs més valorats pels turistes
L’estudi ha permès identificar els atributs que influeixen positivament en el benestar dels turistes, com ara:
- que la platja estigui reconeguda amb el distintiu de bandera blava
- que estigui ubicada en un entorn paisatgístic natural, forestal o agrícola
- que tingui cobertura arborada i vegetal
Per contra, els turistes valoren negativament la proximitat a zones urbanes i l’elevat nivell de congestió.
La Platja d’Alcúdia, la Platja de Palma i la Platja de Santa Ponça proveeixen durant el mes d’agost serveis recreatius per un import total de 20,19 milions d’euros
L’anàlisi d’aquesta informació posa de manifest que les platges amb més afluència de visitants són la Platja d’Alcúdia, amb una mitjana de 13.208 usuaris per dia, la Platja de Palma, amb 11.056 usuaris per dia, i la Platja de Santa Ponça, amb 5.054 usuaris per dia.
Els resultats destaquen que un turista que visita l’illa de Mallorca obté un benestar diari equivalent a 1,18 euros per gaudir de la Platja d’Alcúdia, d’1,02 euros per banyar-se i prendre el sol a la Platja de Palma i de 0,93 euros per visitar la Platja de Santa Ponça.
Així les coses, considerant els turistes que visitaren l’illa de Mallorca durant l’agost de 2010 (1.355.241 turistes) i el nombre mitjà de dies que anaren a la platja (5 dies), es pot concloure que aquestes tres platges varen proveir durant el mes d’agost serveis recreatius per un import total de 20,19 milions d’euros.
Denominació de la platja | Benestar per turista i dia | Benestar agregat* |
1. Platja d’Alcúdia 2. Platja de Palma 3. Platja de Santa Ponça | 1,18 euros 1,02 euros 0,93 euros | 7,62 milions d'euros 6,59 milions d'euros 5,98 milions d'euros |
* Valors monetaris referits al mes d'agost de 2010.
El tancament a l’agost de 10 platges del municipi de Calvià provocaria una pèrdua de benestar als turistes xifrada en 30,67 milions d’euros
Amb tot, l’estudi permet calcular la pèrdua de benestar que provocaria el tancament simultani de diverses platges d’una mateixa zona, afectades per una plaga, un vessament o un incendi que impedís gaudir-ne als turistes. A tall il·lustratiu, el tancament simultani de 10 platges del municipi de Calvià (vegeu taula adjunta) durant un dia del mes d’agost provocaria una pèrdua de benestar de 4,77 euros a cada turista. Aquesta xifra s’eleva fins als 30,67 milions d'euros si es pren en compte el nombre total de turistes que visiten l’illa un mes d’agost i el nombre mitjà de dies que van a la platja.
Denominació de la platja | Benestar per turista i dia | Benestar agregat* |
1. Platja de Portals Nous 2. Platja des Carregador (Palmanova) 3. Platja de Cala Blanca (Palmanova) 4. Platja de Son Maties (Palmanova) 5. Platja de Magaluf 6. Platja de Santa Ponça 7. Platja de la Romana (Peguera) 8. Platja de Torà (Peguera) 9. Platja de Palmira (Peguera) 10. Platja de Cala Fornells (Peguera) | 0,38 euros 0,25 euros 0,18 euros 0,42 euros 0,84 euros 0,93 euros 0,24 euros 0,16 euros 0,48 euros 0,17 euros | 2,44 milions d'euros 1,66 milions d'euros 1,19 milions d'euros 2,70 milions d'euros 5,40 milions d'euros 5,98 milions d'euros 1,51 milions d'euros 1,05 milions d'euros 3,08 milions d'euros 1,07 milions d'euros |
* Valors monetaris referits al mes d'agost de 2010.
Els economistes Antoni Riera, Àngel Bujosa i Catalina Torres, al capdavant de l’equip investigador
L’estudi, dissenyat i realitzat pel doctor Antoni Riera, director del CRE, i els doctors Àngel Bujosa i Catalina Torres, codirectors de la Càtedra, s’ha realitzat sobre la base de la coneguda metodologia del cost del viatge, fet que ha impedit incloure la valoració dels serveis recreatius que fan els residents, i altres valors d’ús i de no ús que conformen el valor econòmic total d’aquests ecosistemes.
En aquest sentit, durant el mes d’agost de 2010 es varen realitzar 856 entrevistes a turistes de distintes nacionalitats, en un intent de conèixer les pautes de freqüentació dels turistes a l’entorn de 73 platges del litoral mallorquí.
Entre altres aspectes, es van considerar les platges visitades pels turistes durant la seva estada, els mitjans de transport emprats, el lloc i el tipus allotjament escollits i les principals característiques socioeconòmiques dels entrevistats.
El Departament de Ciències de la Terra de la UIB ha aportat informació ambiental, física, d’infraestructures i d’accessibilitat
Alhora, en col·laboració amb els doctors Maurici Ruiz, Miquel Grimalt i Joana Maria Petrus, del Departament de Ciències de la Terra de la UIB, es va confeccionar una base de dades que abraça, entre d’altres, aspectes relatius als nivells de congestió, característiques físiques i ambientals (dimensions, vegetació i paisatge, presència de dunes i àrees protegides, etc.), dotació infraestructures (dutxes, banys, gandules, bar, etc.) i condicions d’accessibilitat (aparcament, connexió amb transport públic, etc.) de cada una de les 73 platges considerades.
Documents relacionats
Data de publicació: Fri Jun 22 12:12:00 CEST 2012