Un estudi de l'IMEDEA (CSIC-UIB) constata que el canvi climàtic podria modificar els corrents de la Mediterrània i alterar la pesca de diverses espècies

La recerca permet pronosticar com seria la producció pesquera de determinades espècies a la mar Mediterrània si les aigües tornassin més salines o càlides 

Un equip d’investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha participat en una recerca conjunta amb investigadors de l’Institut de Ciències Marines d’Andalusia (ICMAN) en la qual han comprovat que el corrent d’aigua atlàntica que irromp a la Mediterrània a través de l’estret de Gibraltar és el responsable que el mar d’Alboran, ubicat a l’extrem més occidental de la conca mediterrània, hagi presentat taxes molt diferents de captura d’anxoves en diferents anys. Durant la tardor i l’hivern de 2001, per exemple, s’hi varen capturar més de tres mil tones d’anxoves, mentre que el 2010 la quantitat no va passar de les dues-centes tones. La recerca s’ha publicat al darrer número de la revista PLoS ONE.

La mar Mediterrània presenta una alta taxa d’evaporació que no és compensada amb les precipitacions. A més, disposa d’una mena de desguàs: un corrent d’aigües profundes mediterrànies passen constantment a l’Atlàntic a través del fons de l’estret de Gibraltar. La Mediterrània supleix aquest dèficit gràcies als forts corrents que injecten aigua des de l’Atlàntic.

A l’estret de Gibraltar, com a punt on l’oceà Atlàntic i la mar Mediterrània s’uneixen, s’esdevé un intercanvi particular: les aigües profundes mediterrànies passen a l’Atlàntic, i les aigües superficials atlàntiques entren a la Mediterrània. Aquest intercanvi és una de les raons de la rica biodiversitat que caracteritza aquesta regió i de la seva elevada producció primària. El corrent atlàntic irromp amb gran intensitat a la Mediterrània com si fos una autopista d’alta velocitat en les aigües de la mar d’Alboran. L’equip d’investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i l’ICMAN (CSIC) ha comprovat que quan aquestes aigües superficials entren, es produeix a la conca d’Alboran una forta dispersió que desplaça els exemplars d’anxova en estat larvari. Això repercuteix posteriorment en baixes taxes de captura. Segons l’opinió de Javier Ruiz, investigador principal d’aquesta recerca, l’estudi permet pronosticar quin seria el panorama pesquer futur si les aigües mediterrànies fossin més salines o càlides.

Ruiz agrega que si, per exemple, com a conseqüència del canvi climàtic, es donàs un escenari d’escassetat de pluges, les aigües mediterrànies serien més salines i, per tant, més denses i pesades. Com més pesades, més gran seria el corrent de sortida d’aigües profundes des de la Mediterrània i, com a conseqüència, el corrent atlàntic irrompria en la superfície d’Alboran amb més potència. Això causaria una dispersió de larves més gran i menys captures. Per contra, si es donàs un escenari d’aigües més càlides, les aigües mediterrànies perdrien densitat i el corrent atlàntic seria menys intens, i causaria  menys dispersió i desplaçament de les larves i, per tant, abundants pesques futures. L’investigador emfatitza que la Mediterrània sembla que farà front a aquestes dues tendències contraposades, aigües més salines i més càlides, sense que resulti encara evident a la comunitat científica si en el futur el corrent atlàntic serà d’una intensitat més gran o més petita.

Els investigadors varen combinar la revisió dels registres històrics de captura i de captura per unitat d’esforç (CPUE) juntament amb l’estudi d’altres variables com els corrents superficials, l’energia cinètica i la concentració de clorofil·la. Quan el raig atlàntic entra amb una poderosa energia cinètica, augmenta l’activitat en els primers esglaons de la cadena alimentària, és a dir, en la producció primària; la qual cosa vol dir que hi haurà un creixement d’algues, plantes i microorganismes que són beneficiosos per a la supervivència de les anxoves joves. Emperò, aquesta mateixa potència mou les larves d’anxova dels seus llocs de cria habituals. Durant l’any 2001, el motor atlàntic va ser particularment dèbil, per la qual cosa el mar d’Alboran va romandre excepcionalment tranquil. Durant aquest període es varen capturar enormes quantitats d’anxoves en comparació amb altres anys. L’investigador Javier Ruiz explica que, si bé aquesta recerca s’ha fet tenint en compte els registres de captures d’anxoves, els resultats també es podrien extrapolar a altres espècies.

Referència bibliogràfica:
Ruiz, J.; Macías, D.; Rincón, M. M.; Pascual, A.; Catalán, I. A. et al. (2013). «Recruiting at the Edge: Kinetic Energy Inhibits Anchovy Populations in the Western Mediterranean». PLoS ONE, 8(2): e55523. doi:10.1371/journal.pone.0055523

Font: Delegació Institucional del CSIC a Andalusia 

Documents relacionats

Data de publicació: 05/03/2013