Les zones costaneres hipòxiques o mortes són aquelles que perden gran part dels seus recursos vius per la caiguda en la concentració d'oxigen de les aigües marines (fenomen que es coneix com a hipòxia). L'escalfament global agreujarà les conseqüències d'aquesta falta d'oxigen perquè els organismes necessiten més oxigen, en augmentar la temperatura i a la vegada els oceans perden oxigen en encalentir-se. Així ho conclou un estudi dels investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) Raquel Vaquer i Carlos Duarte. La recerca, que ha estat publicada a la revista Global Change Biology, indica l'existència de sinergies entre l'increment de la temperatura marina i la pèrdua de biodiversitat de les zones afectades per baixes concentracions d'oxigen a l'aigua. Es preveu que a finals de segle el temps de supervivència dels organismes marins exposats a hipòxia es redueixi un 36 per cent. Aquesta recerca és una contribució al projecte Water bodies in Europe: Integrative Systems to assess Ecological status and Recovery (WISER), finançat pel 7è Programa Marc de la Unió Europea, i el projecte Avaluació dels impactes del canvi global en ecosistemes marins mediterranis (MEDEICG), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.
Documents relacionats
Data de publicació: 30/11/2010