Un estudi de l'IMEDEA (CSIC-UIB) alerta del perill dels dogmes en la gestió de la conservació ambiental

Els investigadors adverteixen que pràctiques habituals com l’alimentació suplementària, el control de predadors o l’eradicació d’espècies exòtiques no són sempre la millor estratègia per a la conservació d’espècies en perill 

Els investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) alerten que algunes pràctiques habituals en la gestió de la conservació ambiental no responen a criteris científics sinó a idees preestablertes i que, en conseqüència, poden tenir resultats inesperats i suposar una gestió ineficaç dels limitats recursos econòmics que es destinen actualment a la conservació.

El treball dels investigadors del grup de recerca en Ecologia de Poblacions de l’IMEDEA (CSIC-UIB) Alejandro Martínez-Abraín i Daniel Oro s’ha publicat recentment a la revista Biological Conservation. L’estudi examina els continguts de 120 articles publicats en 20 de les revistes científiques internacionals més importants en el camp de la biologia de la conservació, amb l’objectiu d’identificar els àmbits més vulnerables al desenvolupament de dogmes que puguin afectar la gestió ambiental i suggerir estratègies per prevenir-los.

Concretament, els investigadors de l’IMEDEA, organisme de recerca mixt entre el CSIC i la Universitat de les Illes Balears, s’han centrat en dos dels principals agents que, de la mà de l’activitat humana, contribueixen al canvi global, com són l’alteració, pèrdua i fragmentació de l’hàbitat i l’arribada d’espècies exòtiques. En aquests dos àmbits, els investigadors han identificat quatre idees comunament esteses a partir de les quals s’han implementat pràctiques conservacionistes que han donat lloc a resultats imprevists i que han estat recollides en els articles analitzats.

És el cas, per exemple, de l’alimentació suplementària, que es percep de manera generalitzada com una pràctica de gestió recomanable per aconseguir la recuperació de poblacions en perill. Ara bé, els investigadors alerten que diferents estudis posen de manifest que també pot generar problemes demogràfics inesperats amb conseqüències no desitjades.

De la mateixa manera, els investigadors posen en dubte l’efectivitat absoluta de les pràctiques de control de predadors generalistes, ja sigui per finalitats de caça o de conservació, en el sentit que no és una estratègia rendible. Els autors han detectat nombrosos estudis en els quals s’evidencia que tan aviat com es dóna per acabada la tasca de control dels predadors es retorna a la situació original, de manera que la inversió feta es perd.

Un altre aspecte que es posa en qüestió fa referència a la idea estesa que les espècies exòtiques sempre són perjudicials. En aquest sentit, els investigadors apunten que en determinades circumstàncies poden tenir fins i tot efectes positius. És el cas, per exemple, d’aquelles espècies que acaben ocupant un nínxol ecològic semblant al d’una espècie extinta en el passat i que s’acaben convertint en el seu equivalent funcional, la qual cosa pot acabar comportant efectes positius per a l’ecosistema. 

Finalment, es planteja també la necessitat de revisar la idea sobre la viabilitat de l’eradicació de les espècies invasores des del punt de vista que aquesta eliminació pot acabar desencadenant uns inesperats efectes secundaris no desitjats a través de la predació, la competència, els canvis en l’hàbitat i en el comportament alimentari de tot l’ecosistema. Això pot passar, per exemple, en aquells casos en els quals l’eradicació de l’espècie invasora es produeix molt de temps després de la seva arribada.

Per tot això, els investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) mantenen que, des d’una perspectiva general, la millor estratègia per prevenir la generació de dogmes en la biologia de la conservació passa per replicar els experiments tant com sigui possible en l’espai i el temps en el qual han evolucionat les espècies i publicar tots els resultats, tant els positius com els negatius, perquè estiguin a disposició de tot tipus de professionals de la conservació.

Referència bibliogràfica

Martínez-Abraín, Alejandro & Oro, Daniel. (2013). «Preventing the development of dogmatic approaches in conservation biology: A review». Biological Conservation, 159, 539-547. DOI: 10.1016/j.biocon.2012.10.020 

Documents relacionats

Data de publicació: 08/03/2013