Un estudi de científics de l'IMEDEA (CSIC-UIB) plasma la urgència de desenvolupar un marc legal per regular l'ús i la conservació de la biodiversitat en aigües internacionals

Les patents de gens marins creixen 10 vegades més ràpid que la descripció de noves espècies marines

Les conclusions assenyalen l'increment en l'exploració i la recollida de mostres genètiques marines i l'absència de mecanismes de control, fet que genera riscs de biopirateria

Els avenços tecnològics en l'exploració marina i la recollida de mostres de l'oceà profund han fet florir ràpidament en els últims anys les patents associades als seus recursos genètics. Més de 18.000 productes naturals i 4.900 patents de gens marins amb aplicacions mèdiques i biotecnològiques són la principal prova que la bioprospecció a l'oceà ha deixat de ser una quimera per convertir-se en una realitat. Aquestes conclusions es desprenen d'un estudi dirigit per científics de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB), que assegura que el nombre d'espècies marines amb gens patentats augmenta un 12% l'any, un creixement 10 vegades més ràpid que la descripció de noves espècies.

El treball, que apareix publicat en l'últim número de Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), desgrana les dades d'un inventari de productes naturals, així com del GenBank, una base de seqüències genètiques coordinada pel National Institute of Health dels EUA. La investigació s'inclou dins Malaspina 2010, un projecte interdisciplinari liderat pel CSIC. L'expedició, coordinada pel professor de l'IMEDEA Carlos Duarte, arrenca el pròxim mes de desembre i té com a finalitats avaluar l'impacte del canvi global a l'oceà i estudiar, mitjançant tècniques genòmiques, la biodiversitat de l'oceà profund, el major ecosistema del planeta.

"L'estudi demostra que la biodiversitat marina és un recurs valuós com a font d'avenços científics substancials, i a més, té un enorme valor econòmic afegit que no sempre es té en compte", assenyala el coordinador de la investigació Jesús M. Arrieta, que treballa a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB).

Els ecosistemes marins són adequats per a la bioprospecció. Treballs anteriors assenyalen que l'èxit en trobar substàncies químiques d'interès no descrites encara en organismes marins és 500 vegades més alt que en el cas de les espècies terrestres. Segons l'estudi del CSIC, el percentatge d'espècies marines associades a patents almenys d'un gen és el doble que en les terrestres. En concret, un 29% d'aquestes patents s'associa a la producció d'enzims i a altres reactius per a aplicacions moleculars i de biologia cel·lular, mentre que el 48% estan relacionades amb la modificació genètica d'organismes i un 8% amb la producció de suplements dietètics.

Àrees marines protegides

Els investigadors destaquen la urgència d'assolir acords globals per establir àrees marines protegides en aigües internacionals, que suposen el 65% de la superfície de l'oceà. "El nombre d'espècies amb gens patentats no és alarmant per si mateix", destaca Arrieta. Segons aquest científic, "la possibilitat que aquesta informació genètica d'organismes salvatges acabi sent propietat privada, mitjançant un procés de patents pobrament regulat, sí que genera inquietud". "Una vegada trobat un recurs, l'explotació sí que podria resultar problemàtica si requereix una recollida massiva d'organismes, però això no hauria de ser necessari en la majoria dels casos", agrega.

Encara que les principals amenaces d'aquests recursos continuen sent les mateixes que afecten la biodiversitat en general, el canvi climàtic, l'acidificació dels oceans o la destrucció dels ecosistemes marins, preocupa que no hi hagi obligació de declarar la procedència dels materials biològics originals quan es presenta una patent d'un gen. "L'absència de mecanismes de control genera risc de biopirateria, per això les restriccions per a la investigació en aigües territorials de molts països podrien frenar la recerca", destaca el coordinador de l'estudi.

A més, els recursos genètics amb potencial econòmic són particularment abundants en els "punts calents de biodiversitat", com els esculls de coral, les muntanyes submarines o els ecosistemes polars. Tots aquests es troben amenaçats a causa del canvi climàtic i l'impacte de l'activitat humana.

Tant la protecció de la biodiversitat com la propietat dels recursos biològics dins les aigües territorials de cada país estan definides al Conveni sobre la diversitat biològica, però fora de les aigües territorials no hi ha un marc legal acceptat universalment. Segons els investigadors, "aquestes pràctiques només seran sostenibles si es basen en mecanismes de conservació àmpliament acceptats internacionalment, que han de ser desenvolupats amb urgència".

Documents relacionats

Data de publicació: Tue Sep 14 12:56:00 CEST 2010