L’intercanvi d’aigües afecta l’abundància i la distribució de les larves de tonyina vermella de l’Atlàntic
Com s’esdevé en altres colls d’ampolla dels oceans del món, com ara el pas de Drake a l’oceà Austral, els processos dinàmics al canal d’Eivissa exerceixen una influència controladora sobre l’intercanvi de masses d’aigua. Un equip científic de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha realitzat per primera vegada observacions en alta resolució de la variabilitat d’aquests transports i ha confirmat la tendència general de subestacionalitat del transport de masses d’aigua al canal d’Eivissa.
Emma Heslop, autora de l’estudi i investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB), caracteritza la variabilitat estacional i subestacional del transport de masses d’aigua al canal d’Eivissa gràcies a les dades obtingudes a través de noves tecnologies d’instrumentació marina, com són els planadors submarins autònoms (glidders), que poden controlar la variabilitat en escales de dies a setmanes, mentre subministren dades en alta resolució espacial (2 km).
Les dades dels planadors submarins, obtingudes de gener a juny de 2011, en combinació amb observacions oceàniques i de satèl·lit, donen suport al suggeriment que les aigües del corrent intermedi de l’est de la Mediterrània poden formar-se a l’àrea del delta de l’Ebre de la subconca de les illes Balears. I també confirma clarament el paper influent que aquest corrent intermedi de la Mediterrània té en els corrents d’hivern i primavera al canal d’Eivissa. Sens dubte, aquests canvis contribueixen a la interacció entre la circulació a escala de la conca i la variabilitat de mesoescala.
El transport d’aigua calculat a partir de la nova monitorització amb el glidder al canal d’Eivissa és d’un ordre semblant als estudis anteriors, emperò, és la primera vegada que un equip científic és capaç d’observar la variabilitat d’alta freqüència d’aquests transports.
«L’intercanvi entre conques de les masses d’aigua afecta els ecosistemes locals d’interès global, concretament l’abundància i distribució de les larves de tonyina vermella de l’Atlàntic. Aquest estudi té importants implicacions per als models regionals que no es repliquen bé, sobretot en allò relatiu a la producció hivernal de les masses d’aigua», aclareix la investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB).
L’estudi s’ha fet a l’IMEDEA (CSIC-UIB) en el marc dels projectes finançats per la Comissió Europea MyOcean, JERICO i PERSEUS. Les missions amb els planadors autònoms submarins les ha operat el Sistema d’Observació Costanera de les Illes Balears (SOCIB) amb el suport de l’IMEDEA (CSIC-UIB).
Referència bibliogràfica
Emma E. Heslop, Simón Ruiz, John Allen, José Luis López-Jurado, Lionel Renault, and Joaquim Tintoré. «Autonomous underwater gliders monitoring variability at “choke points” in our ocean system: A case study in the Western Mediterranean Sea». Geophysical Research Letters, vol. 39, L20604, doi:10.1029/2012GL053717, 2012.
Documents relacionats
Data de publicació: 30/11/2012