L’IMEDEA (CSIC-UIB) participa en aquest treball, que usa xarxes ecològiques multicapa per comprovar que algunes espècies contribueixen més que unes altres a connectar la pol·linització i la dispersió de llavors, i que existeix molta variabilitat entre individus 

Un estudi, amb participació de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, UIB-CSIC), de l'Institut de Productes Naturals i Agrobiologia (IPNA-CSIC) i de la Universitat de Coïmbra, quantifica per primera vegada la força amb la qual una espècie connecta el procés de pol·linització amb el de dispersió de llavors. El treball, centrat en els ocells terrestres de les illes Galápagos durant un any i que ha estat publicat aquesta setmana a la revista Proceedings of the Royal Society B, conclou que existeix una alta variació entre espècies; és a dir, n’hi ha que contribueixen més que unes altres a connectar els dos processos ecològics. 

Normalment, en els ecosistemes, els organismes estan estretament lligats i hi duen a terme la transferència d'energia a través d'interaccions mutualistes (com ara, la pol·linització i la dispersió de llavors) i antagonistes (per exemple, l’herbivorisme i la depredació). Estudiar aquestes interaccions múltiples en conjunt és crucial per predir la diversitat i estabilitat d'un ecosistema.

La majoria de les espècies estan involucrades en interaccions biòtiques vàries. Donada la dificultat intrínseca per comprendre aquesta complexitat, tradicionalment aquestes interaccions múltiples han estat estudiades com a activitats independents. No obstant això, aquestes simplificacions contrasten amb la manera com la biodiversitat està estructurada en el medi natural.

«El que diferencia les xarxes multicapa de les monocapa rau en la incorporació de vincles entre processos; així, la informació d'un ocell que actua com a pol·linitzador i dispersor de llavors connecta els dos processos. Mesurar amb la mateixa unitat els vincles entre processos i les interaccions en un procés (per exemple, entre planta i pol·linitzador) és un gran desafiament. Això és perquè per estudiar cada procés i grup taxonòmic s'apliquen mètodes de mostreig diferents, els quals poques vegades es poden estandarditzar. Per aquesta raó, la majoria dels estudis assumeixen que totes les espècies són igual d'importants en la connexió dels dos processos. En aquest treball, quantificam empíricament el paper de cada ocell individual en els dos processos ecològics i observam que, encara que el 80 per cent de les espècies d'ocells estudiats varen participar en la pol·linització i en la dispersió de llavors, només una petita proporció d'individus realment va vincular els dos processos. Això destaca la consideració de la variabilitat intraespecífica en els rols funcionals dels individus», explica una de les autores de l'estudi, la investigadora de l’IMEDEA (UIB-CSIC) Sandra Hervías-Parejo.

«Volíem explorar dos factors clau en la importància de les espècies que connecten la pol·linització i la dispersió de llavors. D'una banda, els trets morfològics entre espècies coexistents, que han de ser pròxims perquè es produeixi la interacció i, per una altra, les abundàncies de les espècies que determinen el seu potencial per trobar-se i interactuar. Per tant, avaluam la manera com els trets morfològics i les abundàncies de les espècies es relacionen amb la seva importància per estendre un pont entre ambdós processos», explica Hervías-Parejo.

«A partir de l'estudi d'un únic procés ecològic, sabem que un tret morfològic que és crític per a una mena d'interacció pot ser irrellevant per a un altre tipus. Per exemple, la longitud del bec és un factor determinant en les interaccions entre planta i pol·linitzador, però no és particularment rellevant en les interaccions entre planta i frugívor. Per contra, un tret pot ser important per a tots dos tipus d'interaccions, però difereix en la magnitud o direcció del seu efecte. Per exemple, tenir un bec gros permet que l’ocell mengi fruits d'una àmplia gamma de grandàries, però pot restringir-li l’accés a flors amb corol·les estretes. No obstant això, quan els dos processos s'aborden conjuntament, com en aquest estudi, és possible donar importància a les espècies segons els seus trets morfològics des d'un enfocament molt més ampli. Per tant, etiquetar espècies com a pol·linitzadores o dispersores de llavors és una clara simplificació de la seva potencial funció ecològica doble. Segons els resultats de l'estudi, tant la grandària de les espècies com l’abundància són dos factors rellevants a l'hora d'explicar-ne el rol en la cohesió de la pol·linització i la dispersió de llavors. A més, revelen informació valuosa sobre com estan estructurades les comunitats naturals», assenyala la investigadora. 

Segons els autors d'aquest treball, «identificar els trets de les espècies que connecten diferents tipus d'interaccions és clau per comprendre millor els processos que estructuren les interaccions en el món real, constituïdes per centenars d'espècies que interactuen de múltiples maneres».

Referència bibliogràfica

Hervías-Parejo, S.; Tur, C.; Heleno, R.; Nogales, M.; Timoteo, S., i Traveset, A. (2020). Species functional traits and abundance as drivers of multiplex ecological networks: first empirical quantification of inter-layer edge weights. Proc. R. Soc. B 287: 20202127. http://dx.doi.org/10.1098/rspb.2020.2127

Font: IMEDEA (CSIC-UIB) 

Data de l'esdeveniment: 03/12/2020

Data de publicació: 03/12/2020