Un equip internacional liderat per l'IMEDEA (CSIC-UIB) descobreix els ossos d'aquest pinsà en una cova situada en un volcà de 12.000 anys d'antiguitat a l'illa Graciosa
Fins a fa alguns centenars d'anys, una espècie de pinsà, una petita au canora de bec molt curt i robust, vivia a l'illa Graciosa de l'arxipèlag de les Açores. No obstant això, l'arribada de l'ésser humà a aquesta illa va minvar les seves poblacions i va acabar extingint-se, com ha ocorregut amb nombroses espècies d'aus en altres illes, com les Canàries i Madeira.
Ara, un equip internacional de científics, en el marc d'un projecte liderat per Josep Antoni Alcover, de l'Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), ha descobert els ossos d'aquest pinsà, batejat com a Pyrrhula crassa, en una cova situada en un volcà de 12.000 anys d'antiguitat al sud-est de l'illa.
«És el primer ocell passeriforme extint que es descriu a l'arxipèlag, i no serà el darrer», diu Alcover, coautor del treball publicat a la revista científica Zootaxa que s'ha centrat en l'anàlisi de la morfologia del bec per determinar la nova espècie.
Malgrat que es coneixen poques restes pertanyents a aquest ocell, són prou distintives com perquè els científics hagin pogut establir que pertanyen a una nova espècie extinta de pinsà.
El nou ocell, que era el més gran del seu gènere segons la grandària de les restes del crani trobades, recorda per la seva capacitat de vol l'actual pinsà d'una altra illa de les Açores (São Miguel) que es troba en estat ‘vulnerable’ d'extinció per l'extensió de l'agricultura i la desaparició dels boscs de laurisilva.
«El bec, curt i ample, era no solament considerablement més gros sinó també relativament més alt que el del pinsà comú i que el de São Miguel, i presentava una configuració molt robusta, que fins a cert punt recorda la del bec d'un petit lloro», detalla l'investigador.
Les colonitzacions varen produir la destrucció i la crema dels hàbitats de les illes en què s'anaven assentant els humans
Les invasions varen fer desaparèixer les aus
Aquestes illes varen ser colonitzades durant el segle XIII pels portuguesos, encara que podrien haver rebut la visita de víkings fa més de mil anys. De la mateixa manera que ha succeït en moltes altres illes, com les Canàries o Madeira, diferents espècies d'aus han desaparegut durant l'últim mil·lenni a causa de l'arribada de l'ésser humà juntament amb diferents espècies invasores.
Les colonitzacions humanes varen produir la destrucció i la crema dels hàbitats de les illes en què s'anaven assentant els humans, i varen afectar les aus que formaven part de la seva fauna autòctona. P. crassa no en va ser una excepció, i es veié afectada fins l'extinció.
La introducció d'espècies invasores de plantes ha minvat i reduït fins al 3 per cent de la seva superfície original l'extensió dels boscs de laurisilva en els quals habitava aquesta espècie d'au. Segons els científics, a pesar que fins avui solament s'han identificat restes de P. crassa a Graciosa, possiblement va habitar altres illes de l'arxipèlag de les Açores.
Referència bibliogràfica:
Rando, J.C et al. «A new extinct species of large bullfinch (Aves: Fringillidae: Pyrrhula) from Graciosa Island (Azores, North Atlantic Ocean)». Zootaxa, vol.4282, n.3:27, juny de 2017. DOI: http://dx.doi.org/10.11646/zootaxa.4282.3.9
Font: SINC
Data de publicació: 27/07/2017