La possible recuperació natural de les poblacions de nacra (Pinna nobilis) dependrà de la dispersió de les larves pelàgiques i de la recolonització per juvenils resistents, segons un estudi de l’IMEDEA (CSIC-UIB)
Un estudi col·laboratiu internacional amb participació de l’MEDEA (CSIC-UIB) ha demostrat que la recuperació natural de les poblacions de nacra (Pinna nobilis), si és possible, dependrà de la dispersió de les larves pelàgiques que viatgin per la columna d'aigua des de llocs no afectats o resistents i de la seva possible recolonització mitjançant el reclutament de juvenils resistents.
Un esdeveniment de mortalitat massiva, devastador, molt probablement causat pel protozou Haplosporidium pinnae, fa que el bivalve endèmic Pinna nobilis estigui a punt d’extingir-se. La mortalitat va ser detectada per primera vegada el 2016 a la Mediterrània Occidental, i des d’aleshores s'ha dispersat per tota la conca mediterrània.
Per avaluar l'impacte de l’esdeveniment de mortalitat massiva en el reclutament larvari de l'espècie, es va implementar una xarxa de voluntaris sense precedents d'estacions recol·lectores de larves, al llarg de milers de quilòmetres de costa de la Mediterrània Occidental, durant els 3 anys posteriors al començament de l’esdeveniment.
Les troballes d'aquesta xarxa varen mostrar una interrupció generalitzada en el reclutament, amb conseqüències dramàtiques per a la recuperació de l'espècie. Així, a les illes Balears, els anys posteriors a l'esdeveniment de mortalitat, només s'ha detectat un recluta de nacra, i va ser el 2018, a Son Saura, a Menorca.
Però s'han trobat excepcions a aquest patró de no reclutament, amb reclutes registrats en llocs on la població resident havia estat delmada, com és el cas de les illes Columbretes. És l'únic lloc del litoral espanyol on s'ha observat reclutament anual després de l'esdeveniment, cosa que indica la importància de les poblacions no afectades com a fonts exportadores de larves i el paper dels corrents oceanogràfics en el transport de larves a la zona (gràcies als models de corrents del SOCIB per predir la procedència de les larves/reclutes), probablement procedents de les poblacions encara existents al delta d'Ebre i a la costa africana.
Aquesta arribada de reclutes és un bri d'esperança en l'escenari actual, summament preocupant amb relació a aquesta espècie emblemàtica, en contrast amb el que succeeix a la costa africana, ja que a Algèria el reclutament sembla que no n’estigui afectat, encara que se sospita que també hi arribarà la mortalitat.
Referència bibliogràfica
Diego K. Kersting; Maite Vázquez Luis; Baptiste Mourre; Fatima Z. Belkhamss; Elvira Álvarez; Tatjana Bakran Petricioli; Carmen Barberá; Agustín Barrajón; Emilio Cortés; Salud Deudero; José R. García March; Salvatore Giacobbe; Francisca Giménez Casalduero; Luis González; Santiago Jiménez Gutiérrez; Silvija Kipson; Javier Llorente; Diego Moreno; Patricia Prado; Juan A. Pujol; Jordi Sánchez; Andrea Spinelli; José M. Valencia; Nardo Vicente, Iris E. Hendriks (2020). Recruitment Disruption and the Role of Unaffected Populations for Potential Recovery After the Pinna nobilis Mass Mortality Event. Front. Mar. Sci., 29 d’octubre de 2020. <https://doi.org/10.3389/fmars.2020.594378>.
Font: IMEDEA (CSIC-UIB)
Data de publicació: 01/12/2020