Tres treballs signats pel doctor Jaume Flexas, de la UIB, es troben entre els més citats pels especialistes en l'estudi de la fotosíntesi i els efectes de la sequera en les plantes

La Web of Knowledge de l'Institute of Scientific Information (ISI) l'ha entrevistat

El doctor Jaume Flexas, membre del Grup de Recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies de la Universitat de les Illes Balears, ha estat entrevistat per la secció ESI Special Topics de la Web of Knowledge de l'Institute of Scientific Information (ISI).

L'Institute of Scientific Information (ISI) és una empresa de The Thomson Corporation, amb la seu central a Filadèlfia (EUA). Proporciona informació bibliogràfica a investigadors, especialistes de la informació i administradors de diversos camps. A través de l'ISI Web of Knowledge es pot accedir a informació bibliogràfica de més de 16.000 revistes, llibres i ponències internacionals en el camp de l'art i les humanitats, les ciències socials i les ciències. La base conté també referències bibliogràfiques de patents i sumaris de revista. Constitueix, per tant, una base de dades d'estadístiques sobre l'activitat de recerca internacional que permet als investigadors realitzar anàlisis del rendiment de la seva investigació i fer un seguiment de les tendències científiques.

Una de les seccions de la web correspon a entrevistes a investigadors els articles dels quals es troben entre els més citats per la comunitat científica i que constitueixen l'avantguarda de la recerca en el seu camp. En l'actualitat el Grup de Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies té set articles que són considerats per l'ISI en la categoria de «Highly cited papers», i tres d'aquests treballs són considerats com a «Research fronts».

A l'entrevista, el doctor Jaume Flexas explica les raons per què considera que l'article «Effects of drought on photosynthesis in grapevines under field conditions: an evaluation of stomatal and mesophyll limitations», publicat l'any 2002 a la revista Function Plant Biology, i signat, entre d'altres, pel doctor Jaume Flexas i pel doctor Hipólito Medrano, cap del grup de recerca, és un dels més citats per la comunitat científica que estudia la fotosíntesi i l'efecte de la sequera en la producció vegetal.

El doctor Flexas indica que la novetat principal de la seva recerca ha estat palesar que una sèrie de mecanismes coneguts anteriorment i que tenen lloc en la fulla dels vegetals, actuen sinèrgicament i expliquen els efectes comprovats de la sequera en la producció vegetal. Els resultats del grup expliquen de manera unificada la resposta que té l'activitat fotosintètica de la planta enfront de l'estrès hídric.

Les plantes en situació d'estrès hídric arriben a un punt d'inactivació del procés fotosintètic. Fins ara hom pensava que es produïa una avaria irrecuperable del sistema metabòlic, però la recerca feta pel Grup de Recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies de la UIB ha palesat que les reaccions químiques implicades en la fotosíntesi es donen en realitat per falta de substrat, és a dir, per falta de CO2, i no per una avaria del sistema.

En aquest descens de la concentració de CO2 intervenen diversos factors desencadenats per la sequera. Així, es tanquen els estomes i disminueix la conductància del CO 2 al mesofil·le pels canvis que sofreixen les aquaporines, unes proteïnes en forma de canals cel·lulars que també transporten aigua.

A més, el grup ha pogut detectar el llindar a partir del qual la fotosíntesi s'inactiva. Això vol dir que en la fulla de la planta no es produeix una disminució gradual de l'eficiència fotosintètica depenent del grau de sequera, sinó que, ultrapassat un determinat nivell de manca d'aigua, tot deixa de funcionar com abans ho feia. El grup ha establert, a més, una metodologia per poder detectar aquest llindar, a través de la mesura de la conductància estomàtica (grau d'obertura/tancament dels estomes), que mai no s'ha d'ultrapassar.

Coneixent el llindar de conductància estomàtica que no s'ha d'ultrapassar per no fer malbé la cadena fotosintètica i la possible recuperació de la planta o el cultiu, es pot racionalitzar molt millor la dosificació del reg. És a dir, els resultats de la recerca tenen una gran aplicació pràctica.


Reportatges relacionats

http://www.uib.es/ca/infsobre/serveis/generals/comunicacio/recerca/general/arxiu/2007/novembre/30/correvISI.pdf

Data de publicació: 14/01/2008