Un estudi liderat per l’IMEDEA (CSIC-UIB) i CRETUS (Universitat de Santiago de Compostel·la) analitza 20 anys de comerç mundial de productes derivats del tauró i revela el paper clau de la Unió Europea. 

El comerç global de productes de tauró, com la carn i les aletes, és una indústria de gran valor econòmic que, en les darreres dècades, ha fet disminuir, de manera important, les poblacions de taurons. Un nou estudi publicat a la revista Marine Policy examina com s’estructura aquesta xarxa comercial de taurons i quin rol pot tenir la Unió Europea per fer-la més sostenible, ètica i traçable, i ser líder en sostenibilitat global d’aquestes espècies. 

El treball està liderat per Andrés Ospina-Álvarez i Silvia de Juan Mohan, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), i Sebastián Villasante, del Centre d’Investigació Interdisciplinària en Tecnologies Ambientals (CRETUS, Universitat de Santiago de Compostel·la), en col·laboració amb experts internacionals del Canadà, Austràlia, els Estats Units i organitzacions com WWF i TRAFFIC. 

Europa i Amèrica Llatina: centres neuràlgics del comerç de carn 

A partir de l’anàlisi de més de dues dècades de dades del comerç global de productes de tauró mitjançant tècniques d’anàlisi de xarxes, l’equip d’investigació ha identificat els patrons clau següents: 

• El comerç d’aletes està fortament concentrat en els mercats asiàtics, especialment a Hong Kong i Singapur. 
• Espanya és el segon exportador mundial d’aletes, i Singapur n’és el comprador principal. 
• El comerç de carn de tauró presenta una xarxa més distribuïda, amb la Unió Europea (especialment amb Espanya, Portugal i França) i Sud-amèrica (Uruguai i Brasil) com a nodes rellevants en la redistribució global. 
• Espanya importa carn de tauró des d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, i n’exporta, principalment, a Itàlia i el Brasil. 
• França importa carn de tauró des dels Estats Units i, després, l’exporta a Itàlia. 

La UE, entre el lideratge normatiu i les llacunes de control 

Malgrat que la UE disposa de normatives avançades en matèria de pesca sostenible i eines com TRACES —sistema digital per al seguiment de productes pesquers—, l’estudi alerta de fallades estructurals en els mecanismes de control. 

En els ports europeus, tan sols s’inspecciona una fracció petita dels carregaments de tauró, i és estrany que es verifiqui que es compleix la norma que obliga a desembarcar els taurons amb les aletes adherides al cos, una mesura clau contra el finning (mutilació d’aletes). 

Els autors proposen mesures concretes per enfortir el paper de la UE com a agent transformador: 

• Establir límits de captura basats en evidència científica robusta. 
• Millorar la traçabilitat amb tecnologies com la cadena de blocs (blockchain). 
• Oferir incentius i assistència tècnica a països exportadors. 
• Condicionar l’accés al mercat europeu a pràctiques sostenibles i verificables. 

Una xarxa complexa amb efectes globals 

La protecció dels taurons no s’aconsegueix amb mesures aïllades. Com que la cadena de subministrament travessa múltiples països —des de la pesca en alta mar fins al processament i la venda a mercats internacionals—, és necessari un enfocament sistèmic, coordinat i multilateral. 

Actualment, la manca de traçabilitat i regulació en moltes etapes del procés fa que el comerç de tauró tengui impactes que van molt més enllà de les poblacions locals: afecta els ecosistemes marins i les comunitats costaneres d’arreu del món. 

L’estudi aporta eines per repensar i redissenyar aquesta xarxa comercial, i aplicar criteris d’equitat, sostenibilitat i transparència, amb la finalitat de mitigar-ne els impactes negatius i afavorir la conservació dels taurons a escala mundial.  

Data de publicació: Mon Jun 09 10:52:00 CEST 2025