La tesi doctoral de Joan Rosselló Geli ha investigat els episodis torrencials de desembre de 2004, novembre de 2005, desembre de 2006 i abril de 2007 al torrent de Sant Jordi de Pollença i el torrent Major de Sóller
La tesi doctoral de Joan Rosselló Geli, defensada a la Universitat de les Illes Balears, tracta el tema de les inundacions i, concretament, pretén analitzar les puntes de cabal que s’originen en dues conques situades a la serra de Tramuntana, la del torrent de Sant Jordi a Pollença i la del torrent Major de Sóller. La tesi l’ha dirigida el doctor Miquel Grimalt, del Departament de Geografia.
L’investigador ha caracteritzat les puntes de cabal assolides durant episodis torrencials que varen tenir lloc el desembre de 2004, el novembre de 2005, el desembre de 2006 i l’abril de 2007 a les conques estudiades. Amb aquest objectiu, s’han descrit i s’han analitzat les inundacions a l’illa de Mallorca, s’han analitzat els trets geogràfics de les conques d’estudi i de les xarxes torrencials, on s’inclou la caracterització morfomètrica i pluviomètrica, i s’han estudiat els episodis d’inundació entre 2004 i 2007 a partir de les dades de precipitació, l’aplicació de mètodes de càlcul de cabals i l’observació dels processos geomorfològics ocorreguts. L’investigador ha emprat una metodologia diversa segons cada tasca a desenvolupar, que va des de l’anàlisi de documents històrics i de premsa fins al treball de camp passant per l’estudi de dades de precipitació, l’anàlisi cartogràfica i la fotointerpretació.
La importància de les inundacions al món mediterrani és quelcom prou reconegut. Aquests fenòmens naturals són elements naturals que, fins no fa molt, eren una eina útil per a les societats agràries. En l’actualitat, i amb els canvis demogràfics i urbanístics a la conca mediterrània, s’han convertit en uns factors de risc que convé estudiar per evitar danys i pèrdues materials i de vides humanes.
L’estudi dels cabals punta implica analitzar la precipitació com a factor que origina les inundacions, així com els trets més destacats de les conques escollides, trets que poden provocar la intensificació o l’atenuació de les torrentades.
Atès que a Mallorca la forma d’inundació més extensa són les revingudes llampec (o flash-floods), s’ha portat a terme una recerca metodològica i s’ha fet una caracterització de la precipitació i la correntia a l’illa de Mallorca. Ja que les dades de cabals són poc conegudes per la manca de xarxes foronòmiques, s’ha triat fer els càlculs per conèixer-les a partir de l’aplicació del mètode post-esdeveniment, que és considerat prou adient per a aquest tipus de recerca.
Aquest mètode suposa el desenvolupament d’un treball de camp consistent en la trobada de seccions amb bones dades de marques d’aigües altes (o high-water marks), senyes que permeten conèixer l’altura de les aigües en el moment de la revinguda. A partir de les alçades assolides i el diàmetre de les seccions s’apliquen unes fórmules que permeten conèixer els cabals des de la capçalera de la conca fins al punt final del recorregut del torrent.
Els resultats mostren com, malgrat les elevades quantitats de precipitació que originen alguns esdeveniments, les puntes de cabal no són gaire altes, en comparació amb altres casos estudiats arreu de Mallorca. Les puntes són de ràpida formació però el seu increment aigües avall és molt irregular, de manera que els totals no superen els 158.36 m3/s al torrent de Sant Jordi o els 66.44 m3/s al torrent Major.
Una vegada coneguts els valors dels cabals, s’ha optat per aplicar altres mètodes de càlcul, anomenats indirectes, per fer una comparació dels resultats. En general, les mesures que provenen dels mètodes indirectes sobreestimen de manera destacada les dades que provenen del treball de camp. El gran problema d’aquestes formulacions és el valor que donen a la precipitació i la poca importància que tenen les actuacions antròpiques sobre la xarxa torrencial a l’hora de fer els càlculs de cabal.
Un altre aspecte important de les inundacions és saber quin impacte tenen sobre la societat i el territori. Una manera de conèixer aquest impacte és mitjançant la classificació dels episodis, que poden ser de tres tipus: ordinaris, extraordinaris i catastròfics, segons els danys que originen les revingudes i l’espai afectat. En els casos estudiats, les inundacions del torrent de Sant Jordi s’han classificat com a catastròfica (desembre de 2004), extraordinària (novembre de 2005) i ordinària (abril de 2007) mentre que en el cas del torrent Major els episodis foren ordinari (desembre de 2006) i catastròfic (abril de 2007).
Val a dir que les quantitats de precipitació no influeixen en la classificació, atès que es dóna el cas que episodis amb elevats valors pluviomètrics són considerats com a ordinaris (Sóller, desembre de 2006), mentre que casos amb valors totals inferiors són de tipus catastròfic (Pollença, desembre de 2004). Aquest fet mostra que, en els casos analitzats, no importa tant la quantitat que plou sinó com i on plou per provocar major o menor impacte sobre el territori i la població que hi habita.
En relació amb els processos que tenen lloc sobre el territori, al torrent de Sant Jordi destaquen els transvasaments de cabals entre afluents del canal principal, una vegada aquests surten de mare, així com els talls de carreteres i camins per l’acció de l’aigua i el material arrossegat. En el cas del torrent Major, els principals resultats són la inundació de superfícies urbanes com carrers i aparcaments i els danys en habitatges particulars, situats dins les zones inundables.
L’investigador conclou que la pluja, sobretot la seva intensitat temporal i la seva distribució espacial, és el principal factor a l’origen de les inundacions i que l’acció de l’home, per les modificacions fetes sobre la xarxa de torrents, té un paper molt important en el desenvolupament de les crescudes i l’impacte d’aquestes.
La tesi suposa una aportació sobre els cabals i els impactes que les inundacions tenen en uns àmbits geogràfics on aquests fets són habituals però poc estudiats. Es tracta d’una recerca sobre episodis quotidians que no arriben a l’extrem d’altres succeïts que varen tenir lloc a Mallorca (com les inundacions a Campos i Manacor de 1989, per exemple), però no per això deixa de tenir importància el seu estudi, i més en un moment en què tot sembla indicar que aquest tipus d’esdeveniments seran més comuns en un futur pròxim.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: Precipitacions i escorrentia a les conques torrencials de Mallorca
- Autor: Joan Rosselló Geli
- Programa de doctorat: Societat, Territori i Medi Ambient
- Departament: Geografia
- Director: Miquel Grimalt Gelabert
Data de publicació: 15/03/2016