Temps cognitiu lent: un conjunt de símptomes més enllà del TDAH

La tesi doctoral de Belén Sáez Vicens contribueix a establir les bases de la diferenciació empírica i clínica del ritme cognitiu lent i el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat

El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns neuropsiquiàtrics més comuns en la infància a tot el món. No obstant això, hi ha alguns infants que mostren problemes d'atenció que no són conceptualitzats sota el diagnòstic del TDAH i, en canvi, tenen molta més tendència a somiar desperts, una certa aparença de confusió mental, somnolència i un excés de lentitud motora i de pensament. Aquests símptomes han estat denominats com a Sluggish Cognitive Tempo (SCT) (en català, temps cognitiu lent (TCL)).

Els últims anys s'ha demostrat que el TCL, encara que hi està fortament relacionat, pot ser diferenciat de la inatenció del TDAH (TDAH-IN) i s'ha associat també a altres problemes de salut mental, acadèmics i socioemocionals.

No obstant això, una de les grans limitacions en l'estudi del TCL ha estat la manca de mesures, vàlides i fiables, expressament desenvolupades per avaluar-ne la dimensió. Això ha donat lloc a un conjunt de mesures amb diferent nombre d'ítems, la qual cosa en molts de casos ha limitat la comparació i replicació dels resultats. Per tant, això posava de manifest la clara necessitat d'identificar un conjunt estàndard de símptomes basat en una anàlisi psicomètrica rigorosa.

En aquest context, l'objectiu general de la tesi doctoral de Belén Sáez, defensada a la Universitat de les Illes Balears i que ha obtingut la menció internacional, ha estat contribuir en l'avanç envers una definició i comprensió de la dimensió del TCL més bona. Amb aquest propòsit, els objectius específics de la tesi van ser: (1) la identificació d'un conjunt òptim de símptomes per avaluar el TCL a través de múltiples informants (mares, pares, mestres i autoinformes d’infants); (2) avaluar les associacions comunes i específiques del TCL i TDAH-IN amb altres variables psicopatològiques i de funcionament social i acadèmic; i (3) examinar si el TCL i el TDAH podien ser diferenciats clínicament entre si.

Per dur a terme l’estudi, la investigadora va avalua una mostra de 2.142 infants d'entre 8 a 13 anys seguint un disseny de múltiples informants. D'una banda, les mares, els pares i els mestres varen avaluar els infants quant a TCL, TDAH i altres símptomes psicopatològics internalitzats (ansietat i depressió), externalitzats (hiperactivitat/impulsivitat, trastorn negativista desafiador i insensibilitat emocional), a més d'altres mesures de funcionament social i acadèmic (timidesa, interacció i acceptació social i rendiment acadèmic). I, per part seva, els infants varen completar mesures autoinformades del TCL, solitud i preferència per la solitud.

Els resultats més rellevants que sorgeixen de la tesi de Belén Sáez mostren, en primer lloc, la identificació de quinze símptomes del TCL com un conjunt estàndard de símptomes apropiat per avaluar-lo en infants a través de múltiples informants. D'altra banda, el suport empíric a la fiabilitat i la validesa d'una mesura d’autoinforme infantil com a part d'una avaluació multiinformant del TCL. A més, el TCL i el TDAH-IN varen mostrar associacions diferents i úniques amb altres símptomes i el funcionament social i acadèmic. Mentre que el TCL s'associava més amb la simptomatologia internalitzada (principalment, depressió), no s'associava (o s'associava negativament) amb les conductes externalitzades. Igualment, el TCL s'associava a un grau més elevat de timidesa, que també influïa en el funcionament social i acadèmic dels infants. Així mateix, en relació amb la validesa diagnòstica, aquesta tesi també dona suport a la distinció, així com la coocurrència (és a dir, la presència conjunta de símptomes), de símptomes clínicament elevats de TCL amb el TDAH, però també amb la depressió.

En resum, la tesi doctoral de Belén Sáez contribueix a establir les bases de la diferenciació empírica i clínica del TCL i el TDAH. Concretament, l'ús d'un conjunt comú de símptomes podria ajudar a avançar en la comprensió de la dimensió TCL, així com a entendre la contribució única dels diferents informants i la seva utilitat en contextos específics. Aquests, al seu torn, podrien servir per guiar les recomanacions basades en l'evidència per avaluar el TCL. Aquestes troballes poden contribuir, a més, a comprendre com el TCL podria formar part de les nosologies diagnòstiques i dels models de psicopatologia.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Sluggish Cognitive Tempo: towards establishing the diagnostic validity
  • Autora: Belén Sáez Vicens
  • Programa de doctorat: Psicologia
  • Director: Mateu Servera Barceló 

Data de l'esdeveniment: 05/05/2020

Data de publicació: 05/05/2020