La tesi doctoral de Maria del Mar Bernad Martorell investiga la validesa d'un constructe psicològic associat a la lentitud motora i de pensament i a la desmotivació i l'apatia en els infants
El tema principal de la tesi doctoral de Maria del Mar Bernad Martorell, defensada a la Universitat de les Illes Balears, és la validació d’un constructe psicològic relativament nou anomenat tempo cognitiu lent (Sluggish Cognitive Tempo o SCT). Aquest constructe o dimensió fa referència al comportament observat en alguns nens que es caracteritza per un excés de lentitud motora i de pensament, apatia, desmotivació, somnolència i alerta inconsistent. És un terme que sorgeix en contraposició a la simptomatologia inatenta i hiperactiva/impulsiva pròpia dels nens amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). La tesi l'ha dirigida el doctor Mateu Servera, del Departament de Psicologia.
El reconeixement de l’existència d’aquesta dimensió fa dubtar del diagnòstic que es feia anys enrere a nens inatents, que no presentaven cap tipus de simptomatologia hiperactiva o impulsiva com a TDAH subtipus inatent. Aquest fet ha suscitat un augment de l’interès sobre aquest constructe, tal com demostra l’elevat nombre d’investigacions que s'han fet sobre aquest aspecte.
Les principals conclusions que s'han extret al llarg d’aquests anys és que l’SCT conforma una dimensió distinta, tot i que altament relacionada amb la inatenció del TDAH. A més a més, elevades puntuacions de SCT es relacionen amb dificultats de simptomatologia internalitzada, com ara l’ansietat i la depressió, problemes en interacció social i dificultats de rendiment acadèmic.
Un dels majors problemes de la investigació relacionada amb l’SCT és la manca d’una mesura expressament dissenyada per a la seva avaluació, fiable i vàlida, així com les relacions que s’estableixen entre aquesta dimensió i altres variables comportamentals i de rendiment, de forma única i separada del TDAH. Durant aquests anys s’han emprat diferents mesures i amb diferents nombre d'ítems per valorar aquest constructe, fet que restava validesa als resultats que es presentaven.
En aquest context, la tesi doctoral de Maria del Mar Bernad ha tingut com a objectius analitzar la validesa de constructe de la dimensió SCT enfront de la inatenció del TDAH, és a dir, comprovar que efectivament la simptomatologia pròpia de l'SCT és diferent de la del TDAH; comprovar la validesa predictiva concurrent de TDAH i SCT, és a dir, que cada una de les dimensions de forma única i separada prediu certes dificultats en altres variables comportamentals i de rendiment; i confirmar que aquestes relacions úniques són estables al llarg del temps (validesa predictiva de pronòstic).
De forma paral·lela, la recerca ha inclòs un altre objectiu més general: el desenvolupament i la validació d’una escala de mesura de SCT vàlida i fiable per a pares i mestres en la població balear.
El disseny de la tesi considera una àmplia mostra de nens avaluats des de primer fins a tercer d’educació primària. El principal instrument d’avaluació va ser el Child and Adolescent Disruptive Behavior Inventory (CADBI). Aquesta escala d'avaluació per a pares i mestres considera mesures de SCT, TDAH, ansietat, depressió i trastorn negativista desafiant, així com dificultats acadèmiques i d'interacció social. Les puntuacions de la versió anglesa d'aquesta escala han demostrat bones propietats de fiabilitat i validesa. A més, el treball de Maria del Mar Bernad també ha inclòs altres mesures centrades en la disfunció social i el rebuig dels companys a l'aula. En tots els estudis realitzats s'inclouen dos avaluadors a casa (mares i pares) així com dos avaluadors a l’escola (tutors i altres mestres), la qual cosa augmenta la potència dels resultats.
De manera general i resumida, els resultats de la tesi doctoral demostren que és possible identificar símptomes propis de l'SCT en població espanyola amb un adequada validesa convergent i discriminant enfront dels símptomes de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. A més, després de controlar la influència que la inatenció del TDAH té sobre l'SCT, els símptomes SCT foren capaços de predir de forma única més problemes de conducta internalitzada (especialment de depressió) i més problemes acadèmics i de conducta social. Per contra, mentre puntuacions elevades en inatenció prediuen elevats nivells d'hiperactivitat/impulsivitat i conductes negativistes desafiants, l'SCT es considera un «factor protector» d’aquests problemes. Aquests resultats es demostren no només transversalment (els resultats es repliquen de forma satisfactòria cada un dels tres anys que es va realitzar l’estudi) sinó també longitudinalment (es mantenen els resultats durant tres anys i puntuacions elevades de SCT a primer d’educació primària prediuen puntuacions elevades en variables internalitzades, dificultats acadèmiques i social a segon i tercer de primària).
Les conclusions que es dibuixen d’aquests resultats indiquen que el tempo cognitiu lent és una dimensió amb certa validesa interna i externa, i que existeix una mesura adient que permet avaluar la presència d’aquesta simptomatologia en ambient escolar i familiar. A més, la recerca també conclou que l'SCT és una dimensió distinta de la inatenció del TDAH, tot i que altament relacionada. També es posa de manifest que no és clar l'SCT hauria de ser considerat com un nou trastorn d’atenció, tal com han proposat altres autors com Russell Barkley (un dels autors més reconeguts en el camp del TDAH), però el que sí es considera és que l'SCT podria tractar-se com a «constructe transdiagnòstic». Això vol dir que seria una dimensió o tret comú en la població normal (una mesura contínua), on els valors extrems podrien ser precursors o agreujants de certs trastorns de conducta.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: Análisis de la validez de constructo y predictiva de la dimensión sluggish cognitive tempo en la infancia
- Autora: Maria del Mar Bernad Martorell
- Programa de doctorat: Psicologia
- Departament: Psicologia
- Director: Mateu Servera Barceló
Data de publicació: 17/02/2017