Tecnologies educatives i resultats de l’informe PISA centren la vintena edició de l'Anuari de l'Educació

La publicació de la Universitat de les Illes Balears i la Fundació Guillem Cifre de Colonya, en col·laboració amb el Govern, celebra enguany dues dècades d’estudi del sistema educatiu a les Illes Balears.

 

L'Anuari de l'Educació celebra enguany dues dècades d’estudi del sistema educatiu a les Illes Balears. Des de l'any 2004, el Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) de la Universitat de les Illes Balears elabora aquesta publicació amb la Fundació Guillem Cifre de Colonya, i en col·laboració amb el Govern, amb l'objectiu d’estimular el debat públic sobre l'educació a les Illes Balears i posar èmfasi en els temes emergents i rellevants per a la comunitat educativa.

En l’edició d’enguany, dirigida pel professor Joan Amer, l’Anuari de l’Educació se centra en dues qüestions d’especial importància: l’ús de la tecnologia i els resultats del darrer informe PISA. La publicació recull un total de 25 ponències, a més del pròleg i la introducció, en les quals han participat un total de 60 col·laboradors.

Presentació pública

La presentació pública de l’anuari tindrà lloc el dijous 10 d’octubre, a les 19 hores, a l’Aljub d’Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, plaça de la Porta de Santa Catalina, 10 (Palma). La senyora Núria Vallès-Peris, científica titular a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), hi impartirà la conferència «Digitalització i sostenibilitat. L’escola com a esperança per cuidar el futur». 

Tecnologies educatives

«Sens dubte, la digitalització creixent de l’escola planteja conflictes i controvèrsies nombrosos en el debat públic, polític i acadèmic, i sovint intensifiquen preocupacions ja existents en el passat», assenyala en la introducció de l’anuari la professora Núria Vallès-Peris, que escriu sobre «digitalització i sostenibilitat». Segons explica, els avanços tecnològics no són simples eines, sinó que representen noves formes d’ensenyament i aprenentatge. L'autora suggereix que s’han de considerar noves perspectives interpretatives en la relació entre educació i tecnologia, les quals haurien de tenir en compte les desigualtats i els costos ambientals de la tecnologia.

Sobre el debat de les tecnologies educatives, el capítol de De Benito i altres fa un estudi detallat de la situació actual dels centres educatius de Balears en relació amb l’ús de les tecnologies digitals per part de famílies, professorat i alumnes. Aquests experts impulsen una aplicació que permet la creació i l’intercanvi de situacions d’aprenentatge.

Dos articles més completen el bloc digital. Un d’aquests afirma que la intel·ligència artificial (IA) pot contribuir a la personalització de l’aprenentatge i a la detecció de dificultats, alhora que advoca per establir estàndards ètics per vetllar-ne per un ús responsable. En darrer lloc, Tirado apunta que les competències de lectura i escriptura s’han de treballar de manera molt seriosa i independent de les tecnologies digitals davant el risc acreditat d’una davallada en els resultats cognitius de l’aprenentatge.

Anàlisi dels resultats PISA 2022

La segona línia temàtica rellevant de l’edició de l’anuari d’enguany és l’anàlisi dels resultats de l’informe PISA 2022. El monogràfic de l’edició es dedica a aquest aspecte, amb un total de cinc capítols centrats en els resultats d’aquest programa per a l’avaluació internacional dels estudiants.

En l’article introductori, Morante assenyala la importància de l’índex socioeconòmic i cultural (ISEC) a l’hora d’estudiar els resultats de l’alumnat. A més, subratlla la convergència dels resultats de les Illes Balears amb els resultats a escala estatal, europea i de l’OCDE, i se situen a prop de les mitjanes en aquestes tres escales, malgrat el descens en els resultats associats amb la pandèmia de la covid.

Conjuntament amb aquest article, el monogràfic disposa d’un capítol amb més detall sobre els resultats d’avaluació de PISA 2022 a les Illes Balears (Garí i Pérez). A més, Salvà exposa la fonamentació pedagògica dels instruments de l’estudi PISA per contribuir a l’anàlisi dels resultats. En tercer lloc, Riera i Ruiz aprofundeixen sobre els resultats de la competència matemàtica a l’arxipèlag. I en darrer lloc, Amengual i Sánchez recullen com l’informe PISA 2022 treballa l’impacte dels factors de benestar, segregació i resiliència en el rendiment.

Bones pràctiques educatives

A més, l’Anuari de l’Educació recull tot un ventall de propostes i bones pràctiques. En el bloc del sistema educatiu de les Illes Balears, s’analitzen les dades principals tant del sistema educatiu no universitari com de l’universitari.

En el bloc de recerca i innovació pedagògica hi ha fins a 14 aportacions que inclouen propostes per a l’impuls de l’ús del català a l’escola, estudis sobre l’educació infantil, les relacions família-escola, la codocència, la promoció de la mobilitat escolar internacional, les pedagogies d’aprenentatge actiu, l’educació emocional, propostes d’intervenció en el comportament, la vocació social d’un centre educatiu concertat i una investigació historicoeducativa sobre les colònies escolars.

En el tercer bloc, d’educació social, es recullen un seguit d’iniciatives educatives que van més enllà del sistema escolar o que destaquen per la seva dimensió social. És el cas de la proposta socioeducativa «Aixopluc», de l’entitat Naüm de Son Roca, que promou la participació infantil i adolescent en la protecció contra la violència contra els infants. S’inclou un capítol del CEPA Calvià, pioner a Espanya en la introducció dels estudis de formació professional en l’educació d’adults. Per acabar, l’anuari exposa un projecte europeu de caràcter educatiu i d’inclusió social per a persones amb discapacitat visual, i una proposta original d’educació musical i artística que comporta trobades musicals entre alumnes universitaris i escolars de les Illes Balears.

Documents relacionats

Data de l'esdeveniment: 10/10/2024

Data de publicació: 09/10/2024