Tàpies: la teoria que s'amaga darrere les seves obres

La tesi doctoral de Luis González Ansorena analitza la unitat orgànica i coherent del pensament estètic del reconegut pintor català 

Antoni Tàpies ha estat reconegut com un dels artistes més importants de la segona meitat del segle XX, per la qual cosa sobre la seva obra plàstica s'han escrit autèntics rius de tinta. En canvi, no ha obtingut, ni molt menys, la mateixa atenció la seva obra teòrica, plasmada en nombrosos escrits publicats al llarg de mig segle, destinada sobretot, des de la seva inalienable idea de la necessitat de la funció social de l'art, a requerir que l’art sacsi la societat, a fi de fer-la dubtar de la seva pròpia concepció de la realitat.

L'objectiu de la tesi doctoral de Luis González Ansorena, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha estat demostrar la unitat orgànica i coherent del pensament estètic d'Antoni Tàpies -que no ha estat tractada suficientment per la crítica-, a partir dels seus escrits, entrevistes i declaracions, i mostrar a aquest efecte la interrelació de les idees i categories que l’estructuren en un corpus unitari, investigant el seu origen i arrelament, a fi de dilucidar el seu sentit i comprensió, tot això a partir de la història de les idees estètiques a Occident així com del pensament oriental i la ciència moderna. La tesi l'ha dirigida el doctor Francisco José Falero Folgoso, del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

En Tàpies, la teoria estètica, entesa com a reflexió sobre l'art, s'expandeix, recuperant el seu fonament filosòfic, pugnant per una visió estètica i ecològica de la vida, degradada per la fragmentació i alienació de la societat. L'art pot ser així un vehicle cap a la recuperació de la unitat, coadjuvant en l'experiència de la unitat fonamental de totes les coses i reivindicant, en conflicte frontal amb la postmodernitat, una renovada noció de modernitat revitalitzada per la seva connexió amb les grans cultures tradicionals, especialment les orientals, i legitimada per la visió que proporciona la ciència moderna, tot el que constitueix una autèntica estètica operativa que s'emmarca en el programa, plenament il·lustrat, de la lluita per l'emancipació de l'home.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: El pensamiento estético de Antoni Tàpies y su contexto
  • Autor: Luis Miguel González Ansorena
  • Programa de doctorat: Història de l’Art
  • Departament: Ciències Històriques i Teoria de les Arts
  • Director: Francisco José Falero Folgoso 

Data de publicació: Thu Apr 28 13:53:00 CEST 2016