Un estudi de l’IFISC (CSIC-UIB) elabora un model per reproduir l’efectivitat de les restriccions dels moviments de població com a estratègia per reduir els contagis 

Les pandèmies causades per malalties infeccioses castiguen més durament les ciutats que tenen més densitat de població. Aquesta densitat implica més ciutadans per àrea i, per tant, més contactes entre ciutadans. D'altra banda, les zones rurals estan menys ocupades i hi ha més espai disponible per garantir distància social entre els seus habitants. No obstant això, tal com s'ha observat amb la COVID-19, aquests dos tipus de poblacions no són estancs i constantment hi ha un flux de persones que van de les ciutats a les zones rurals, i viceversa. Aquests moviments han estat limitats per les autoritats polítiques en un intent per no expandir la pandèmia de les grans ciutats als pobles.

Un grup d'investigadors, entre els quals hi ha Massimiliano Zanin, investigador de l’IFISC (UIB-CSIC), ha publicat un article a la revista Chaos, en el qual analitzen l’efectivitat de les restriccions en la mobilitat en el context d'una pandèmia com la COVID-19.

Per fer l’estudi, varen simular un model clàssic d'infecció, en el qual les persones es divideixen en tres grups: els susceptibles d'emmalaltir, els infectats amb capacitat de contagiar i els recuperats que hagin desenvolupat immunitat. Aquest model permet reproduir alguns resultats bàsics observats en epidemiologia. Després, varen dividir aquest grup de persones en dues àrees, una de les quals amb una densitat de població significativament més elevada, que representava una ciutat, i una altra de menys densa, simulant una àrea rural. Per comprovar com afecten les restriccions en la mobilitat a l'expansió de la infecció, varen fer simulacions amb polítiques més o menys restrictives i analitzaren com afecten a l'impacte total en la població. Varen assumir que les persones que abandonen la ciutat infectada tenen la intenció d'anar a una àrea amb menys densitat de població i quedar-hi fins que la situació pandèmica quedi controlada, a més d'entendre que els ciutadans que viatgen a zones menys poblades reduiran els contactes socials al mínim mentre siguin allà.

Una de les claus del model és la unidireccionalitat dels moviments. És a dir, es permet als ciutadans que viuen a les ciutats amb més densitat de població abandonar la seva zona, però no al contrari. Fent això, s'aconsegueix homogeneïtzar la densitat de població entre els nuclis urbans, la qual cosa implica reduir-la en les grans ciutats a costa d'augmentar-la en les àrees rurals. Una densitat de població més baixa implica reduir la propagació, ja que hi haurà menys probabilitat que dos individus qualssevol interactuïn i es contagiïn. Les simulacions varen mostrar que, si bé aquests moviments podrien ser una mica menys segurs per a les persones als pobles petits, en general, per a una situació de pandèmia global, aquesta reducció en la densitat d'àrees densament poblades és millor per al conjunt global de la població.

No obstant això, els investigadors remarquen que aplicar polítiques que condueixin a aquest comportament en el món real és complicat, i va més enllà del que un simple model matemàtic ens pugui indicar. Per exemple, el model no té en compte les diferències que poden haver-hi entre les pressions en els sistemes sanitaris regionals; ni els problemes ètics associats a acceptar l'increment de casos en una regió en nom del bé global. És un estudi realitzat amb un model simplificat i, per tant, no es poden ni s’han d'extreure conclusions precipitades sense fer més estudis que confirmin el comportament observat. D'altra banda, aquest estudi també convida a la reflexió, i subratlla la importància de la recerca científica en la gestió de la situació tan crítica que vivim.

Referència bibliogràfica

Zanin, Massimiliano; Papo, David (2020). Travel restrictions during pandemics: A useful strategy?. Chaos 30, 111103. https://doi.org/10.1063/5.0028091.

  

Data de l'esdeveniment: 01/12/2020

Data de publicació: 01/12/2020